L’Estat i la Generalitat pacten reactivar parcialment la llei catalana antidesnonaments

Les normatives catalanes antidesnonaments que el PP havia recorregut parcialment davant del Tribunal Constitucional es reactivaran parcialment després d'un acord entre el Govern central i la Generalitat. Així ho va anunciar ahir dimecres el conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern català, Damià Calvet. L'Executiu de Pedro Sánchez, no obstant això, mantindrà el recurs respecte a dos punts de la llei 24/2015 i, per tant, el Constitucional s'haurà de pronunciar sobre la legalitat de la norma. El pacte entre les dues Administracions reactiva mesures com el reallotjament, a càrrec dels bancs, de les famílies desnonades.

La retirada de recursos sobre aquestes lleis de caràcter social era una de les peticions que havia fet el Govern de Quim Torra en el marc de la negociació amb Sánchez. Aquesta llei havia sorgit d'una iniciativa de legislació popular (ILP) promoguda per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i la setmana passada diversos col·lectius i entitats van reclamar al PSOE que retirés completament el recurs, tal com s'havia compromès a fer.

Els equips jurídics del Ministeri de Política Territorial i del Departament de Territori i Sostenibilitat negociaven des de fa setmanes un acord interpretatiu per poder desbloquejar la llei. L'anterior Govern del PP va recórrer contra la part que feia referència als desnonaments per considerar que envaïa competències de l'Estat, atès que incloïa canvis en els mecanismes judicials vinculats als desnonaments i en la regulació del dret de propietat.

Calvet va lamentar que no es pogués pactar una retirada total del recurs, però va destacar que es recuperés un aspecte que considera fonamental en l'assistència a les famílies desnonades: l'obligació que els bancs hagin d'oferir un lloguer social als afectats per l'execució hipotecària. La Generalitat també podrà desenvolupar mecanismes per intervenir en el cas de desallotjament i podrà expropiar temporalment habitatges de grans tenidors que faci dos anys que estiguin buits.

Això implica, a la pràctica, que l'entitat bancària ha de permetre que la família es quedi, sempre que pagui un lloguer social. L'acord interpretatiu amb el Govern central passa llavors perquè la Generalitat desenvolupi una normativa que estableixi una escala de preus.

Respecte a l'expropiació, el Tribunal Constitucional ja ha anat aixecant progressivament vetos a lleis similars a Extremadura o València, acceptant l'expropiació temporal per causes d'interès social i situades en poblacions amb necessitats residencials acreditades. Tot i això, el Govern de Sánchez sí que mantindrà el recurs sobre les subrogacions d'hipoteques i les dacions en pagament. De fet, el Consell de Ministres és el que ha de donar llum verda a la retirada parcial del recurs, una mesura que les parts esperen que arribi al novembre, prèvia formalització en la subcomissió bilateral Estat-Generalitat.