Ciutadans assegura que la reforma de la immersió lingüística és “màrqueting nacionalista”

El document de treball del Departament d'Ensenyament que planteja reforçar l'ús del castellà als centres d'entorn més catalanoparlant (i viceversa), però sense eliminar el model d'immersió lingüística ha estat rebut de manera desigual per les forces polítiques amb representació al Parlament. Des de Ciutadans recorden que aquesta idea no implica complir les sentències judicials que determinen que s'haurien de fer un 25% de classes en castellà, mentre que els socialistes ho veuen amb bons ulls.

Des de la formació taronja, la diputada Sonia Sierra ha qualificat el document de “campanya de màrqueting nacionalista”. “No hi ha cap novetat. L'espanyol continua tenint el mateix tractament que les llengües estrangeres i, el que és més greu, se segueixen sense complir les sentències que diuen que també ha de ser llengua vehicular”, ha assegurat Sierra.

La idea que la immersió lingüística sigui desigual als centres, depenent de si es troben en entorns catalanoparlants o castellanoparlants ja havia estat proposada en el passat pel PSC, no sense polèmica. L'autonomia del projecte lingüístic dels centres permet fer aquests ajustos i, segons dades d'Ensenyament, hi ha un 14% de centres que ha decidit fer més hores de classes en castellà.

Els socialistes han celebrat que “per primera vegada” es posi per escrit aquesta realitat d'un document de treball. La diputada Ester Nubió creu que es “trenquen tabús” respecte a la presència de totes dues llengües a l'escola.

La comunitat educativa coincideix que el reforç del castellà en zones catalanoparlants que recull el document tècnic no és més que "posar sobre el paper una cosa que ja s'estava fent". "En realitat no toca gens la immersió. Posa per escrit les pràctiques que ja s'estaven fent. L'objectiu és que els alumnes surtin de l'escolarització dominant les dues llengües", apunta Manel Pulido, de CCOO. El sindicalista admet, no obstant això, que "és la primera vegada que es posa per escrit" i apunta al fet que aquest canvi és "perquè els centres en què es fa aquest reforç sigui alguna cosa lògica, regulada i normativa".

Eduard Vallory, president del Centre Unesco de Catalunya, afegeix que el que ha canviat és "el concepte". "El que s'han de valorar no són les hores, sinó els resultats. Quantes persones han estudiat centenars d'hores d'anglès i han sortit de l'institut incapaços d'articular una conversa en aquesta llengua? No són les hores, és com s'aprèn", apunta l'expert. Hi coincideix Jaume Aguilar, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya: "Encara que surti com la gran proposta, això és el que es fa als centres. La pretensió dels professors és que els nanos tinguin ple domini del català i el castellà".

Més crítica és Ana Losada, portaveu de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, que ha portat a la Justícia molts casos de famílies que exigien tenir el castellà com a llengua vehicular a l'aula. "Aquest informe perpetua el monolingüisme a Catalunya. I no s'ajusta a la llei perquè ni a la primera pàgina esmenta les lleis espanyoles, ni la Constitució ni les sentències del 25%. El sistema educatiu s'ha independitzat de la resta d'Espanya", assenyala.