Alerta a les carreteres per 45 despreniments en un dia

La prevenció s'hauria d'anteposar a la reacció. Els geòlegs avisen que no es respecta una fórmula tan simple per detectar el risc de despreniments i augmentar la seguretat a les carreteres, exposades després dels temporals dels últims dies. Hi ha precedents d'accidents amb conseqüències tràgiques per culpa de l'esfondrament de vessants, però els protocols amb prou feines han variat. Enmig d'un dels episodis de pluges que en els últims dies han sacsejat Catalunya, Protecció Civil informava que, en un sol dia, s'havien registrat fins a 45 despreniments de roca i terra en diferents carreteres.

El Departament de Territori confirma la xifra i apunta que la dada només recull l'afectació registrada en les carreteres que són titularitat de la Generalitat. És a dir, no comptabilitza les incidències que es van produir en vies que són competència de l’Estat o de l'administració local. I són precisament aquestes últimes les que, sovint, pateixen més afectacions. Pere Buxó, tècnic de l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya, posa com a exemple el cas de la carretera de Port del Comte (Solsonès), bloquejada per un fort corriment de terres.

“A l'estiu ja vam detectar el risc i vam proposar a l’Ajuntament les mesures que calia adoptar”, assenyala. El consistori, titular de la carretera, va intentar assegurar la zona, però la violència del despreniment ho ha arrasat tot, fins a inhabilitar el principal accés a l'estació d'esquí, i tot això quan l'inici de la temporada d'hivern està molt a la vora.

L’Institut Geològic i Cartogràfic és un ens públic que depèn del Departament de Territori. En la seva plantilla hi ha una dotzena de geòlegs experts en el diagnòstic de riscos. Una de les seves funcions és mobilitzar-se quan un ajuntament o una diputació detecta una situació d'amenaça potencial en algun vessant. “Nosaltres realitzem l'assessorament, però el que no farem és finançar les obres que siguin necessàries. El problema és per a qui sigui el titular de la carretera”. No és habitual que les despeses d'unes obres de contrafort siguin inferiors als 50.000 euros, diuen els tècnics.

El costós finançament suposa un fre per a les obres de reforç i els tècnics apunten que només s'agilitzen les actuacions en els casos en què hi ha risc flagrant per a les persones. “Entre el 2006 i el 2008 va haver-hi forts despreniments a Montserrat, la situació va causar alarma al monestir i es van prendre mesures”, assenyalen des de l’Institut Geològic. S’hi van invertir vuit milions d'euros. Casos semblants han succeït en nuclis habitats com Castellfollit de la Roca (Garrotxa) o l’Estartit (Baix Empordà), i en punts conflictius que registren una alta freqüència de pas. És el cas del cremallera de Núria o del túnel de Tres Ponts, a l'Alt Urgell, on la Generalitat inverteix 35 milions d'euros. Més controvèrsia genera el manteniment de la C-16, on la caiguda d'una pedra de 40 quilos va matar aquest estiu el conductor d'un cotxe i va causar tres ferits més, i de la C-17, on se succeeixen els despreniments malgrat que el 2016 una conductora de 29 anys va perdre la vida en un accident provocat per un bloc de pedra.

Ramon Pérez és el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. “El risc zero no existeix però no ens podem permetre aquesta situació d'inseguretat a les carreteres”, apunta. El Col·legi impulsa un observatori del georisc en què intenta radiografiar els punts més conflictius del mapa català. “No és només una qüestió de diners, manca coordinació”, denúncia Pérez. El Col·legi troba a faltar que hi hagi una correcta gestió de la informació que puguin recollir diferents actors: “Ferrocarrils de la Generalitat, Carreteres, l’Institut Geològic o les diputacions, cadascun recopila dades i fa els seus diagnòstics, però no hi ha una coordinació per compartir la informació que es recull”, lamenta el president dels geòlegs, que titlla de “fonamental” una anàlisi de la informació per poder escometre mesures de prevenció. “Si avui cau una pedra i hi vas i la treus, i la setmana vinent en cau una altra i fas el mateix, això no va enlloc”, explica.

“Un despreniment no passa de la nit al dia, i tampoc és cert que sigui només culpa de l'aigua”, il·lustra Ramon Pérez. “Amb informació, els geòlegs tenim coneixements suficients per fer un diagnòstic. Podem saber on hi haurà un despreniment, amb la qual cosa reduïm la incertesa sobre en quin moment passarà”. En la mateixa línia, reclama a les administracions competents que prenguin decisions per evitar més disgustos: “El que no es pot permetre és no fer res, cal actuar”.