Tot el contingut del Palau Moxó, a subhasta a Sevilla

“La casa es va vendre. L'interior està buit, perquè les finques es venen buides si no es compren els mobles, que són aquí a Sevilla”, així confirmava Inés Moxó el juny del 2017 a aquest diari la venda i el trasllat del mobiliari del seu palau Moxó, el fins llavors únic edifici barroc de Barcelona habitat per la família i el llinatge que l'havia construït el 1770, situat al número 4 de la plaça de Sant Just i Pastor, en ple barri Gòtic de Barcelona. L'edifici acabava de vendre's —després que l'Ajuntament no exercís el seu dret preferent de compra en dues ocasions— per 7,5 milions d'euros al mexicà Eduardo Rallo, que el transformarà en sis pisos de luxe

Segons l'aristòcrata —que va intentar vendre tot aquest material a Barcelona però davant la impossibilitat de fer-ho ho va empaquetar tot i s'ho va endur a Sevilla, on viu ara—, els mobles eren llavors en un hangar a la capital sevillana. Els mobles, obres d'art i milers d'objectes van ser acumulats pels Moxó al seu palau de 2.800 metres quadrats repartit en quatre pisos durant 250 anys ininterromputs de vida familiar. I allà és on han estat fins que s'ha arribat a un acord perquè la casa de subhasta sevillana Isbilya comenci a vendre'ls, a poc a poc. El dijous 25 es farà la primera tanda, en la qual surten a la venda gairebé un centenar de lots en què destaquen taules, cadires, aparadors, catifes i canelobres, però també marcs de miralls, llums, caixes de núvia, arquimeses i un llarg etcètera, a més de peces d'art contemporani.

Les peces estan disseminades pel voluminós catàleg editat per a la subhasta, que licitarà gairebé 1.300 lots, com un parell d'arquimeses de fusta ebonitzada i carei del segle XVIII (5.000 euros), dos quadres amb flors de Giussepe Recco (2.000), una taula mallorquina de noguera (1.800), una pintura de la Mare de Déu de la Mercè del segle XVIII (600 euros) i un mirall de porcellana alemanya de Meisen (400), entre molts altres objectes.

Però en deu de les pàgines del catàleg destaquen —amb un fons de color blau— diversos conjunts de mobiliari al costat de la foto de l'estança del palau on havien estat fins fa poc. Del Saló Rocaberti es ven un menjador anglès del XIX amb una enorme taula de quatre metres de llarg, 14 cadires, dues butaques i una trona de nen, a més d'un trinxant i un aparador de dos cossos, tot en fusta d'arrel. El conjunt surt per 2.700 euros. Del saló Montcortés, que dona a la plaça de Sant Just i Pastor, on se celebraven les festes més importants, destaquen un sofà i cinc butaques estil Lluís XV, que surten amb un preu de 1.500 euros; mentre que de la sala on les visites esperaven que les rebessin els senyors de la casa, un sofà i 11 butaques de l'estil Carles IV realitzats a finals del segle XVIII valorats en 3.400 euros, a més d'una catifa de llana d'estil Savonneire de sis per cinc metres que surt per 1.500 euros. De la biblioteca, un tresillo isabelí, quatre butaques de l'estil regència i una catifa oriental (1.100 euros). Tot aquest mobiliari es ven per un total de 13.700 euros.

“Els mobles són els que són, la propietària de la casa o els havia venut abans a Barcelona o s'ha quedat les millors peces i aquí hi ha les restes del segle XIX i XX que ella no ha volgut”, assegura José Muñoz, director de la casa de subhastes Isbilya, l'única d'Andalusia. “Són una oportunitat, perquè són mobles i objectes que tenen una procedència important, però això no canvia el valor de la mercaderia i surten a uns preus raonables perquè hi hagi licitacions i es puguin rematar a preus més alts”, continua Muñoz, que assegura que molts tenen problemes de conservació. “Els preus són els de mercat. Venien amb una taxació que s'ha respectat”, afegeix Muñoz, per a qui no és cap inconvenient que la subhasta sigui a Sevilla: “El senyor de Barcelona podrà licitar per les peces igual que el senyor de Sevilla; el nostre catàleg arriba a tot arreu”.

Entre els milers d'objectes que són a l'hangar sevillà que venen de Barcelona no hi ha el destacat i complet retaule del segle XVI realitzat per Joanot de Pau, dedicat a la Mare de Déu de l'Anunciació, tal com va poder atribuir-ho l'especialista Alberto Velasco. Segons Moxó, aquesta obra no va viatjar a Sevilla. Tampoc la gran llibreria-vitrina creada poc després de construir-se el palau, una moble excepcional digne de museu. La peça va sortir a subhasta el març del 2017 a Balclis de Barcelona, però no es va vendre. Fins fa poc encara era propietat d'Artur Ramon, que l'exhibia a la seva galeria.

Una Mare de Déu de 10.000 euros

Una de les peces més excepcionals és una Mare de Déu de Ramon Amadeu i Grau, que procedeix de la col·lecció d'Eusebi Güell, I Comte de Güell (la seva filla Francesca es va casar amb Francesc Moxó) i era a la capella del palau. En una fotografia del 1926 feta per Salvany apareix a la casa que tenien a Pedralbes que després van regalar a Alfons XIII per fer el Palau de Pedralbes.

“És una peça destacada del primer pessebrista català”, destaca Joan Yeguas, conservador del Renaixement i el Barroc del MNAC, autor d'una monografia i una exposició a Olot d'aquest autor. Segons Yeguas, es coneixen tres verges semblants: una a Igualada, una altra al Museu Frederic Marès i la tercera al mateix MNAC, que té deu obres de l'autor.