Un jutge imputa set comandaments dels Mossos per desobediència l’1-O

El jutjat d'instrucció número 3 de Cornellà de Llobregat ha imputat set comandaments dels Mossos d'Esquadra per un delicte de desobediència comès durant la celebració del referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. En una interlocutòria datada el dimarts 9 de setembre, el magistrat cita per als dies 12 i 13 de desembre aquests set alts comandaments de la policia autonòmica catalana per la seva suposada passivitat a l'hora d'impedir la consulta de l'1-O.

El jutge va començar les diligències el 4 d'octubre del 2017 pels delictes que es poguessin haver derivat de l'actuació que els Mossos durant la jornada de votació del referèndum il·legal. Segons el magistrat, hi ha "indicis fonamentats de criminalitat que el dispositiu policial semblava haver-se organitzat amb la intenció de no donar compliment a les ordres judicials rebudes i consistents a evitar la votació, en compliment de les corresponents i complementàries resolucions judicials que la prohibien".

Entre els comandaments citats hi ha els comissaris dels Mossos Ferran López, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo, a més de la cap d'assessorament jurídic de la Direcció General dels Mossos, María Paz Martí, el comissari Francisco Javier Gámez i els intendents Antoni Verger i Amadeu Domingo.

Segons el jutge, els responsables de les pautes d'actuació l'1-O són els set investigats, a més del major Trapero —segons va manifestar López en resposta a un requeriment del jutge—, i l'actuació de la prefectura dels Mossos va ser "de naturalesa conjunta i col·legiada, i no merament jeràrquica amb un únic decisor en la figura del major que exercís el seu poder unilateral". A més, el jutge ha encarregat a la Guàrdia Civil que analitzi la documentació de la Prefectura de Mossos relacionada amb la seva actuació davant del referèndum de l'1-O, perquè determini la seva "forma d'actuació i decisió", amb la finalitat d'esbrinar si les decisions es prenen de manera jeràrquica o col·legiada.

"Sembla que en les seves reunions tenen veu i facultat decisòria els seus membres, explicant com cadascú decideix, gestiona i executa el seu àmbit", afegeix en la seva interlocutòria el jutge, que per aquest motiu ha decidit que la cúpula de Mossos ha de ser investigada al marge de la causa que l'Audiència Nacional instrueix sobre Trapero. Entre els documents que han aixecat les sospites del jutge figura l'acta d'una reunió que es va fer el 13 d'octubre de l'any passat, en què Molinero explica que està fent un esforç "ingent per revisar les més de 11.000 actes confeccionades" sobre l'1-O, "ja que tenen falta d'informació i actituds poc professionals". En aquesta reunió, afegeix la interlocutòria, un altre comissari explica "com s'estan fent informes per donar resposta" a diversos requeriments judicials, i per explicar actuacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Cornellà acorda aquestes imputacions després que la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela rebutgés assumir la causa per desobediència que el magistrat li va remetre, perquè la unís a la investigació sobre el major Trapero. El partit d'ultradreta Vox està personat com a acusació particular i va formular una "querella criminal per rebel·lió, sedició i desobediència". L'actuació dels Mossos durant l'1-O també està sent investigada pel jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell i pel jutjat d'instrucció número 4 de Lleida.

A més, Trapero, excap de la policia autonòmica, està processat per la secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional pels incidents ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia i per la jornada del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. L'instructor els imputa els delictes de sedició i organització criminal.