Les mares catalanes, les més tardanes d’Europa

Les dones catalanes triguen cada vegada més a ser mares i quan ho fan tenen menys fills. Així ho indiquen les dades difoses aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que revelen que l'edat mitjana de les mares per tenir el primer fill ha pujat fins als 31 anys, l'edat més alta a Europa, a més d'Itàlia. Així mateix, el 2017 van néixer 66.495 nadons, un 3,6% menys que l'any anterior.

Just abans que esclatés la crisi, el 2008, les dones s'animaven més aviat a ser mares: ho feien, de mitjana, als 29 anys. Actualment en triguen dos més a tenir el primer fill. L'edat és diferent segons la nacionalitat de la mare: les catalanes ho fan als 32,7 anys, mentre que les d'origen estranger ho fan als 30,3. De fet, les mares no nascudes a Espanya són les que fan resistir l'estadística. Dels 66.495 nascuts l'any passat, 18.510 són fills de mares estrangeres (la qual cosa representa el 27,8%), mentre que el 2016 representaven el 26,5%. I també tenen més fills: un 1,62 de mitjana, respecte a l'1,25 de fills de dones de nacionalitat espanyola.

Aquestes xifres col·loquen Catalunya al capdavant de la maternitat tardana a Espanya (on la mitjana és de 30,8) i d'Europa. Itàlia coincideix en els 31 anys, seguida d'altres països, com Luxemburg (30,5), Grècia (30,3) o Irlanda (30,1), mentre que tanquen la llista Romania i Bulgària, on les dones són mares per primera vegada als 26 anys de mitjana.

Es tracta d'una tendència que es manté des de l'inici de la crisi, però si s'obre més el focus ja fa diverses dècades que es produeix. Segons els demògrafs, un dels motius claus és que actualment arriba a l'edat de tenir fills una generació (la de finals dels vuitanta i principis dels noranta) també marcada per un baix nombre de naixements. De fet, el 1990 van veure la llum 56.464 nadons, una xifra inferior a l'actual. Però hi ha més dades. Daniel Devolder, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que es tracta d'un fenomen generalitzat a Europa a causa de la dificultat dels joves per tenir un entorn laboral estable i accedir a un habitatge. “A més, els joves prefereixen gaudir de la seva llibertat més temps i no estar lligats a la maternitat”, afegeix l'expert, que adverteix que la millora de les estadístiques durant els primers anys d'aquest segle es deu a la immigració i a l'arribada de mares joves. “Però amb la crisi empitjoren les condicions laborals, l'accés a l'habitatge i tampoc arriben tants immigrants. Fins i tot alguns se'n van”, subratlla Devolder.

A més de la tardança, la nova maternitat està caracteritzada per un nombre menor de fills. L'any passat les famílies tenien 1,36 infants, mentre que l'any anterior la mitjana era d'1,39. Aquesta xifra també s'ha enfonsat amb la crisi. El 2008 es va arribar a 1,53 de fills de mitjana, una xifra que no s'havia aconseguit des de feia 20 anys, però que s'havia animat a l'alça amb la millora econòmica de principis de segle.

Respecte als parts, les dades de l'Idescat també indiquen que l'any passat un de cada tres parts de dones de més de 35 anys va ser per cesària. Concretament, es van produir 47.192 naturals (el 72,2%) i 18.177 per cesària (27,8%). Aquesta última dada va molt vinculada a l'edat. Així, les cesàries es practiquen en només una de cada cinc dones menors de 25 anys, però en una de cada quatre en dones d'entre 25 i 34 anys i en un terç de les mares de més de 35 anys.

Amb l'edat també augmenten els parts múltiples, que l'any passat van ser 1.355 (2,1%), dels quals 1.346 van ser dobles i 9 de trigèmins. En dones menors de 35 anys els parts múltiples representen menys del 2%, en dones de 35 a 39, arriben al 2,5% i quan se superen els 40 anys el percentatge puja fins al 3,8%.

En aquest sentit, Elena Carreras, cap d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Vall d'Hebron apunta que una maternitat tardana comporta riscos associats, des de més dificultat a l'hora de quedar-se embarassada fins a complicacions durant la gestació, amb malalties com la preeclàmpsia, el risc d'un part prematur o els parts múltiples.

Els experts veuen complicat el canvi de tendència i temen que fins i tot empitjori. “Si continua pujant l'edat de la maternitat es corre el risc que s'incrementi el percentatge de dones sense fills, que ara és del 25%”, adverteix Devolder. L'investigador considera que reduir els contractes precaris i augmentar el salari dels joves és clau per revertir aquesta situació. I acaba amb un lament: “La fi de la crisi no s'està notant en una millora de la natalitat”.