L’estiu dels llampecs

L’atzar meteorològic decidirà si les pluges torrencials que aquest estiu han caigut sobre Barcelona es repetiran el proper estiu. Perquè precisament és la casualitat, coincideixen des del Meteocat i l’Observatori Fabra, l’origen de les tempestes intenses, carregades amb gran aparell elèctric, que han descarregat sobre la ciutat. De l’1 de juny al 15 de setembre, fins a 362 llamps van tocar terra a la comarca del Barcelonès (261 a la ciutat de Barcelona). És la xifra més alta des del 2004, com a mínim, el darrer any del qual el Meteocat aporta xifres.

La tempesta del 6 de setembre va arribar a convertir alguns carrers dels barris del Eixample i del Raval en veritables rius. El 16 de juliol, un cap de fibló va tocar la capital catalana. “Una cosa impressionant i que es veu poques vegades”, explica Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra. Les tempestes es repeteixen cada any a finals de l’estiu i principis de la tardor. Ho fan a causa que és en aquesta època quan la temperatura de les aigües superficials arriba al seu màxim anual (25 graus a la meitat sud del litoral), la qual cosa genera més núvols. Durant l’agost es van registrar temperatures molt elevades al Mediterrani, amb 30 graus els primers 10 dies del mes, segons xifres de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). A l’Observatori Fabra, a la serra de Collserola, amb registres des del 1914, aquest ha estat el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 graus.

“El curiós és que aquesta vegada, i fins a tres ocasions, han caigut de manera intensa sobre la ciutat. Però és per una simple qüestió d’atzar i seria molt aventurat atribuir-ho a la contaminació o al canvi climàtic. De fet, en un context de canvi climàtic, en aquesta zona, les pluges serien més escasses i encara més irregulars”, resumeix Aleix Serra, meteoròleg del Meteocat.

La tempesta més important que s’ha registrat a Barcelona va ser la del 6 de setembre, quan en menys de dues hores es van assolir 111,2 mm a la Font del Gat (Montjuïc) i 85,8 mm al Raval, la qual cosa va causar danys importants als comerciants. Per contra, aquell dia, a l’Observatori, només es van recollir 2,2 mm. “Això s’explica pel fet que les tempestes poden tenir un radi de 10 quilòmetres. Per aquest motiu, mentre que en una part de la ciutat es registren pluges d’una intensitat gran, en unes altres gairebé no es percep. Això és normal”, afegeix Serra.

Precisament la tempesta del 6 de setembre va ser probablement la més important des de la nit del 31 de juliol del 2002, segons el Meteocat. “Apassionant, des d’un punt de vista meteorològic, per la quantitat i la intensitat de la pluja”, diu Puertas, que incideix en la idea que aquest any els aiguats han estat més visibles perquè han caigut precisament sobre la capital, on viuen 1,6 milions de persones. També en la quantitat d’aparell elèctric. La tempesta estava literalment al damunt de la ciutat i els trons ressonaven com feia molt que no es recordava. El 17 d’agost també es va viure una tempesta semblant. Per aquest motiu, la xifra de llamps que van tocar terra aquest estiu és, amb diferència, la més alta dels darrers 14 anys a Barcelona.

Només aquest estiu han caigut sobre la ciutat més del doble dels que van caure als anys 2015 (54), 2016 (31) i 2017 (28) junts. “Hi ha menys perill quan cauen sobre la ciutat que quan ho fan al camp, ja que hi ha més estímuls com ara edificis alts o antenes que els atreuen, motiu pel qual és menys probable que impactin a sobre d’algú”, explica Serra.

Serra afegeix que tampoc es pot dir que hagin augmentat les tempestes torrencials a Catalunya (o, especialment, a Barcelona) els darrers anys. “De vegades, cauen a prop de l’Aeroport, i passen desapercebudes a la ciutat”, insisteix. Amb tot, el projecte Escat, realitzat pel Meteocat i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i publicat el 2012, alerta que el 2050 a Catalunya augmentaran les pluges torrencials i extremes, amb més de 200 mm en 24 hores, però disminuiran els mesos plujosos.

Aquest estiu, no obstant això, no ha estat tan plujós en tota Catalunya. Per bé que a Barcelona es vivien unes tempestes espectaculars, les precipitacions al llarg del territori eren irregulars, especialment al prelitoral sud i al Delta de l’Ebre, així com a l’extrem nord del litoral, el prelitoral central, el litoral nord, la Catalunya central i el prepirineu. A la cubeta de Móra (Ribera d’Ebre) i a punts de la Conca de Barberà, el Priorat i el Pla d’Urgell l’estiu ha estat sec.