Puigdemont s’aferra a l’escó: “Estic convençut que el Parlament protegirà els seus membres”

Els estudiants flamencs han après aquest dimecres a vocalitzar correctament el nom de Carles Puigdemont. “Puigdemont es pronuncia poetsj-de-mond [rentar-se les dents, en holandès] deia el full que la Universitat PXL ha deixat en cadascuna de les taules davant les quals s'han assegut els alumnes per escoltar l'expresident, convidat per aquesta universitat a fer la conferència inaugural del curs de Dret Europeu. En el full informatiu es feia un breu perfil des del seu despertar nacionalista –"El desig d'independència de la seva regió és una cosa que ha portat des de la infantesa"– fins a la seva actual situació de fugitiu a Waterloo, passant per la seva primera etapa com a periodista. Durant la seva intervenció, l'expresident ha descartat abandonar l'escó de diputat voluntàriament per desbloquejar la situació de la Cambra. "Estic convençut que el Parlament protegirà els seus membres. No hi ha cap sentència que ens obligui a deixar el nostre lloc", ha assegurat.

Tant ell com la resta de diputats processats per rebel·lió, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, en presó provisional, van ser suspesos pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena al juliol. No perceben salari, però mantenen la seva condició de parlamentaris. I si no són substituïts, com que no poden votar, l'independentisme perdria la majoria absoluta. Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya fa setmanes que negocien una sortida a aquest laberint, però les diferències es mantenen, i l'oposició ha elevat el to perquè siguin reemplaçats al més aviat possible i es posi fi a la paràlisi.

L'arribada de Puigdemont a la localitat de Hasselt ha generat una gran expectació. L'auditori s'ha omplert gairebé una hora abans amb més de 300 joves. Molts han hagut d'estar dempeus per la falta de seients lliures. D'altres s'han assegut a terra, entre els quals hi havia diversos Erasmus espanyols. Davant del públic, Puigdemont s'ha esplaiat durant uns 43 minuts en francès, un idioma del qual la majoria només té nocions bàsiques. "No crec que ho entenguem detalladament, només una visió general", explicava un estudiant flamenc de tercer de Dret poc abans de començar la xerrada. "Segurament la professora de francès ens demanarà que analitzem el discurs en la seva classe", afegia.

Però més que d'idiomes, la classe ha començat sent d'Història. El polític català ha enumerat tot un memorial de greuges que Catalunya ha patit des del 1714, de Felip V al franquisme i la més recent sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut el 2010. "Aquell any els catalans van fer un clic definitiu", ha remarcat. Puigdemont ha llançat tímides invitacions al diàleg, sempre condicionades a la no renúncia de la independència: "No és massa tard per asseure's i parlar sobre la manera en què els catalans podem construir el nostre futur. Però que ningú s'equivoqui. El nostre camí cap a la independència ha començat". I ha dit que està a l'espera que el president Pedro Sánchez, més enllà del canvi de to, apliqui receptes diferents de les de Mariano Rajoy: "Volem escoltar el projecte espanyol per a Catalunya".

En la conferència, ajornada sis mesos per la seva detenció a Alemanya, ha comparat Espanya amb Polònia i Hongria. L'expresident ha emmarcat el seu moviment dins dels canvis que ha portat la globalització i la revolució digital, i ha fet una defensa aferrissada dels Estats de menor grandària. "Avui, els deu Estats considerats més feliços del món tenen menys de 10 milions d'habitants", ha assenyalat vinculant el benestar a la població. Un altre gran eix de la xerrada ha estat la participació. Puigdemont reu que en la nova societat ja no val només anar a votar cada quatre anys, sinó que la gent vol participació permanent en assumptes públics. "La democràcia espanyola es va fer als passadissos del poder, la nostra república té necessitat dels ciutadans des del principi", ha assenyalat.

El líder nacionalista ha dit que no espera res de la Unió Europea, que considera un club d'Estats que eludeix obrir nous fronts de crisi per por que hi hagi un contagi a altres regions a la recerca del seu propi Estat. I creu que la falta de reconeixement internacional es deu al fet que encara hi ha coses per fer. "No hem acabat la feina, per això no som una república reconeguda. Catalunya és avui més independent que fa un any. La república és un camí irreversible", ha resolt.

Després d'un breu torn de preguntes obert a alumnes i periodistes, l'expresident s'ha acomiadat amb unes paraules en holandès en les quals ha desitjat "bon dia i classes inspiradores" als estudiants. Gairebé tots l'han ovacionat. No han mogut ni un múscul al passadís on s'asseien els Erasmus espanyols, on s'ha sentit un tímid "Viva España" abans de posar rumb al menjador.