Llarena tanca el sumari del procés i suspèn com a diputats Puigdemont i Junqueras

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat aquest dimarts donar per finalitzada la investigació oberta sobre el procés i ha ordenat suspendre de funcions a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els altres quatre diputats processats per rebel·lió i que són a la presó: Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. En una interlocutòria, Llarena deixa en mans del Parlament de Catalunya la possibilitat que els parlamentaris suspesos siguin substituïts temporalment per d'altres de les seves respectives candidatures (Junts per Catalunya i ERC). Una vegada tancada la investigació, Llarena perd la competència sobre la causa, i a partir d'ara se'n fa càrrec la sala que jutjarà els líders independentistes, previsiblement, a finals del 2018 o principis del 2019.

La resolució de Llarena suspenent la cúpula del procés respon a l'aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim), que preveu la suspensió automàtica per exercir càrrec públic dels processats per rebel·lió, sobre els quals s'hagi decretat la presó provisional. En una interlocutòria notificada aquest dimarts Llarena defensa l'aplicació d'aquest article com una mesura cautelar “de naturalesa pública i extraordinària” que busca preservar l'ordre constitucional “impedint que persones que ofereixen indicis racionals d'haver desafiat i atacat de manera greu l'ordre de convivència democràtica mitjançant determinats comportaments delictius, entre els quals hi ha el delicte de rebel·lió, puguin continuar exercint una funció pública de risc per a la col·lectivitat quan hi concorren, a més, els elements que justifiquen constitucionalment la seva privació de llibertat”.

El jutge comunicarà la suspensió "automàtica" dels sis diputats a la Mesa del Parlament, que insta a "adoptar les mesures necessàries" per executar aquesta resolució. Llarena recorda que, a diferència del que passa amb una condemna per inhabilitació, l'article 384 bis preveu només una mesura d'eficàcia provisional i explica que la suspensió quedaria sense efecte si finalment s'atribueix als processats un altre delicte que no sigui el de rebel·lió o si es revoca la presó provisional i surten en llibertat. Per això, considera que els diputats ara suspesos no han de renunciar definitivament a l'escó perquè els seus grups parlamentaris s'assegurin la majoria a la Cambra, sinó que existeix la possibilitat que altres diputats els substitueixin temporalment.

La interlocutòria de Llarena inclou la suspensió de Puigdemont malgrat que la justícia alemanya l'ha deixat en llibertat provisional mentre decideix si l'extradeix a Espanya. Llarena, no obstant això, defensa que té decretada la presó preventiva a Espanya, que és el requisit que s'exigeix per aplicar la suspensió automàtica, segons la interpretació que fa el Suprem de l'article 384 bis de la Lecrim. El jutge no ha suspès de moment Toni Comín, també processat per rebel·lió i fugit a Bèlgica, perquè ha acceptat la seva petició (i la de l'exconsellera Meritxell Serret) de poder recórrer contra l'ordre de processament, ja que no se'ls havia notificat fins al passat 5 de juny.

En la mateixa interlocutòria, l'instructor de la causa oberta a l'octubre al Suprem contra els líders del procés dona per finalitzada la causa, la qual cosa implica que, a partir d'ara, Llarena perd la competència respecte als investigats. La conclusió afecta només els processats que són a Espanya a la disposició del jutge. Respecte als que estan fugits (Puigdemont, Comín, Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel), el jutge ha acordat en una altra interlocutòria declarar-los en rebel·lia i, en aplicació de l'article 842 de la llei processal, se suspèn el curs de la causa respecte a aquests, que quedaran en una altra peça separada mentre no es trobin a la disposició del jutge instructor.

A més d'aquesta interlocutòria, el jutge n'ha dictat set més en les quals resol diferents peticions que li han plantejat la defensa d'alguns dels processats. D'una banda, denega la petició de llibertat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn per risc de reiteració delictiva i de fugida i, d'altra banda, rebutja incloure en aquesta causa Neus Lloveras, diputada del Parlament i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Miquel Buch, alcalde de la localitat de Premià de Mar, investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la possible comissió de delictes de desobediència, prevaricació i malversació, sense perjudici que l'actuació que se'ls atribueix en l'exposició raonada enviada a l'instructor pel tribunal català pugui ser determinant d'una responsabilitat penal diferent de la que es depura en la investigació d'aquesta causa.

Llarena acorda, a més, deixar sense efecte la sol·licitud feta al Ministeri d'Hisenda perquè elaborés un informe d'anàlisi tècnica i comptable respecte de la documentació lliurada per la Generalitat en ocasió dels quatre requeriments efectuats per aquest Ministeri a la interventora general d'Intervenció dels Comptes de la Generalitat al llarg del 2017 i el 2018, així com les anàlisis, amb criteris tècnics i comptables, de l'evolució de la intervenció dels comptes de la Generalitat i aquests dos anys. Hisenda havia demanat un mes més a Llarena per lliurar aquesta documentació, però l'instructor ja té la informació que necessita per tancar la investigació, per la qual cosa deixa oberta la porta al fet que es demani aquesta informació per al judici.

A més, l'instructor declara suficient la fiança de 2.135.948,06 euros ingressada per l'Assemblea Nacional Catalana al compte de consignacions del Tribunal Suprem per respondre de les possibles responsabilitats civils.