El “previsible” èxit de ‘La catedral del mar’ porta a judici Ildefonso Falcones

La catedral del mar contenia tots els ingredients per convertir-se en un best-seller internacional. Seguint les passes d’Els pilars de la Terra, la història d'intrigues, amor i venjança engiponada per Ildefonso Falcones, amb una trama melodramàtica i personatges d'una sola cara com ara el bo d’Arnau Estanyol, convidava a l'optimisme. La fórmula dels supervendes no és infal·lible. Però Falcones, que va passar quatre anys escrivint la seva primera novel·la històrica, tenia indicis per pensar que havia trobat la tecla màgica. O, almenys, que la seva obra es beneficiaria d’una generosa distribució.

Aquesta “previsibilitat i oportunitat” sobre “l'èxit” de La catedral del mar és un dels arguments que esgrimeix ara l’Audiència de Barcelona per enviar a judici Falcones tres anys després que la Fiscalia l’acusés de defraudar 1,4 milions a Hisenda. L'escriptor ha exhaurit el seu últim recurs per mirar d'evitar un judici en què afrontarà una petició de nou anys de presó per tres delictes de frau fiscal comesos, presumptament, entre el 2009 i el 2011.

Com la novel·la, el procés judicial contra Falcones no està tampoc exempt de personatges secundaris (el seu germà Rafael), de girs de guió (la jutgessa va arxivar inicialment el cas, però després el va reobrir) i de decisions que marquen el rumb de la narració. Com la que l'escriptor va prendre el novembre del 2004. Amb la novel·la ja sota el braç —encara que el títol original, El bastaixo, mai va veure la llum—, Falcones esperava publicar-la. L'escriptor va cedir els drets d'autor a Bufete Falcones, el despatx del seu germà, per tot just 3.000 euros. L'endemà, el bufet va signar un contracte amb Random House, el gegant editorial que es va comprometre a donar a llum l'obra en un termini de deu mesos per 5.000 euros.

Publicada finalment el 2006 per Grijalbo, La catedral del mar va començar a triomfar al Sant Jordi d'aquell any. Es va convertir en un èxit d'abast mundial que ja va pels sis milions d'exemplars venuts (i continuen augmentant) a 40 països, i traduccions a una quinzena d'idiomes (en català, amb el títol de L’església del mar). A partir de la novel·la s'ha produït a més una sèrie televisiva del mateix títol, que ha emès Antena 3 —amb una mitjana de 2,6 milions d'espectadors— i que reprodueix aquestes setmanes TV-3 (21,5% de quota de pantalla, o sigui, més de mig milió de persones).

Anys sense èxit

L’advocat de Falcones, Emilio Zegrí, va convèncer al principi la jutgessa instructora perquè tanqués el cas. El contracte de cessió dels drets es va signar “dos anys abans de l'èxit” de l'obra, de manera que no es pot concloure que es tracti d’“una maniobra intencionada per defraudar”, indicava la interlocutòria d'arxivament del 2016. Semblava el final dels problemes per a Falcones. Però només va ser una treva. La Fiscalia va presentar un recurs. I el va guanyar. La jutgessa, més tard, va decidir processar-lo i ara, en una interlocutòria a la qual ha accedit EL PAÍS, la Secció Cinquena de l’Audiència de Barcelona confirma que hi ha un “patrimoni indiciari suficient” per fer seure Falcones al banc dels acusats.

A partir de la transmissió de drets de la seva òpera primera, conclouen els magistrats, Falcones “i el seu entorn familiar” —incloent-hi la seva esposa, Maria Carmen Rosich, també acusada— van crear “un entramat societari fictici” per eludir el pagament d'impostos. La tesi de l’Agència Tributària i de la Fiscalia, ara ratificada pel tribunal, és que els germans Falcones van crear una estructura d'empreses en països d'escassa tributació —Irlanda, Xipre i la República Dominicana— i “van simular” que aquestes societats tenien els drets d'autor de La catedral del mar, però també de les novel·les successives: La mà de Fàtima i La reina descalça. Però l'escriptor era el veritable titular d'aquests drets i n’hauria d'haver afegit els beneficis a la seva declaració de la renda: 4,4 milions en els tres anys investigats. Vol dir que la quota defraudada arriba a 1,4 milions.

A més de la pena de presó, la fiscalia demana el pagament d'una multa de 2,9 milions d'euros per l'explotació dels drets d'autor —a Espanya i a l'estranger— no declarats a Hisenda. La defensa té la possibilitat de negociar amb la Fiscalia un pacte pel qual, a canvi de reconèixer els fets i abonar les quantitats corresponents, Falcones aconseguiria una rebaixa de la pena. O pot anar a judici i batallar per la seva innocència. L’Audiència ha desestimat l'últim recurs que tenia al seu abast per evitar la vista oral. Falcones havia argumentat que la jutgessa no havia fet constar, en la seva interlocutòria, les quotes defraudades. Per l’Audiència es tracta d'un detall sense importància.