Les altres seqüeles judicials de l’1-O

Quan va arribar el referèndum il·legal de l’1 d’octubre de l’any passat a Catalunya, els col·lectius de defensa de drets civils constituïts al voltant de l’independentisme estaven preparats. Som Defensores, la plataforma que van crear per coordinar-se, va reclutar a Barcelona un petit exèrcit de 240 persones entre “observadors”, advocats i psicòlegs. “Era la primera vegada que muntàvem una cosa així, però ens feia por la resposta de l’Estat. I no ens vam equivocar”, explica Anaïs Franquesa, una de les coordinadores. El desplegament els va permetre recollir testimonis de primera mà i obtenir, al moment, imatges i vídeos sobre la qüestionada actuació policial a les escoles habilitades com a centres de votació del referèndum.

“Vam tenir informació directa del que estava passant i vam recopilar les dades de les persones afectades”, afegeix Franquesa. Així s’explica que Barcelona hagi avançat més que altres partits judicials de Catalunya en la investigació d’aquests fets: el titular del jutjat d’instrucció número 7 de la ciutat, Francisco Miralles, manté investigats a cinc policies del Cuerpo Nacional de Policía —dos comandaments i tres agents— per actuar, presumptament, de forma “desproporcionada”.

La batalla pel relat de l’1-O també es lliura als jutjats i, molt en particular, a la macrocausa de Barcelona. L’Ajuntament de la ciutat i el col·lectiu Irídia es van alinear amb la Generalitat per defensar a les prop de 250 persones que, segons el seu balanç, van resultar ferides a la capital. Van denunciar la vulneració de drets i van demanar al jutge que investigués els policies per delictes de lesions i contra la integritat moral. La Fiscalia, en canvi, va sostenir que la denúncia de l’Executiu català era “general, indiscriminada i inconcreta” i va demanar que la investigació se centrés només en un episodi: una intervenció en una escola privada, els Jesuïtes de Sant Gervasi.

Sobre la seva taula, el jutge Miralles tenia, inicialment, un centenar de comunicats de lesions de ciutadans —la majoria lleus, com a hematomes i contusions— documentats amb vídeos i fotografies. Però també, un informe de la Policia que parlava de 20 agents lesionats però no concretava el tipus de ferides ni com es van causar. El magistrat va decidir obrir 27 peces separades per investigar a fons el que va passar en cadascuna de les escoles i dels instituts on es van denunciar els fets. La causa, per tant, ho abasta tot. Ara com ara, no obstant això, només ha avançat el que té a veure amb les ferides causades pels policies. El jutge en va arxivar inicialment mitja dotzena —per falta de proves o autor conegut— però en manté vives una vintena. És previsible que, les properes setmanes, es produeixin imputacions noves.

La investigació dels cinc agents es correspon amb tres intervencions diferents. La tònica general que apunta el jutge en les seves interlocutòries és que van ser càrregues “desproporcionades” i, fins i tot, “perilloses” per als ciutadans. A aquests, en canvi, no els atribueix, ara com ara, cap violència. Les imatges (fotos i vídeos) són la clau d’aquests temes. Un mateix sotsinspector dels antidisturbis acumula dues imputacions per les seves actuacions a l’Escola Mediterrània i a l’Institut Pau Claris. El cinquè i darrer investigat, el que té més rang, és un inspector que “va empènyer i va sacsejar” diverses persones, gent gran inclosa, en una escola catòlica privada, una actuació que “no estava emparada” per l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’impedir el referèndum, que al·ludia només a locals públics. El jutge és contundent perquè, en el seu informe, la Policia no va informar d’aquesta intervenció irregular, però sí que va dir que un dels seus agents s’hi va lesionar (fractura en un dit).

Les entitats denuncien la passivitat —si no bel·ligerància— de la Fiscalia a l’hora d’indagar les càrregues de l’1-O. En el primer dels seus escrits, de fet, va recordar que la Policia i la Guàrdia Civil estaven “acatant l’ordre” judicial d’impedir el referèndum i va rebutjar que els agents actuessin de manera violenta o desproporcionada. “Res més lluny de la realitat”. La intervenció no va afectar la convivència ciutadana, sinó les persones que havien estat convocades a participar “de manera irresponsable” pel Govern català i que es van concentrar a les escoles “de manera tumultuosa” per “obstaculitzar” la seva feina. La Fiscalia dibuixa un relat, doncs, diferent: als agents, en tot cas, els empara la “legítima defensa” davant d’actuacions d’individus que “van actuar violentament” contra ells.

Les altres quatre intervencions de la Fiscalia han anat en aquesta mateixa línia. Ha qüestionat, per exemple, la decisió del jutge d’oferir accions a tots els afectats amb l’argument que aquestes suposades víctimes “poden ser autores d’un delicte greu de cooperació de desobediència o de resistència”. Per això va demanar que, en anessin a declarar, i que ho fessin acompanyades d’un advocat. També va sol·licitar que només poguessin ser part en la causa les persones afectades per una ferida que no suposés un delicte lleu.