_
_
_
_

Foment manté inactiu el comitè de coordinació aeroportuària de Catalunya

El departament de Territori i l'Ajuntament de Barcelona lamenten que el ministeri no sigui més proactiu

Cristian Segura
La terminal 1 de l'aeroport del Prat
La terminal 1 de l'aeroport del PratMASSIMILIANO MINOCRI

El Prat es manté, estiu rere estiu, al capdavant de la conflictivitat laboral i endarreriments en els aeroports espanyols. El primer govern de Mariano Rajoy va crear el 2012 la figura dels comitès de coordinació aeroportuària, un ens que es va constituir a cada comunitat autònoma per afrontar la promoció, però també els problemes, dels aeroports entre administracions públiques, cambres de comerç, sindicats i patronals. Un decret llei del 2013 obliga els comitès a reunir-se com a mínim dos cops l'any. Tot i això, el comitè català només s'ha reunit dues vegades des del 2014.

Els comitès de coordinació aeroportuària tenen el seu origen el 2010, quan es va iniciar el procés de privatització parcial del gestor aeroportuari –Aena. La primera reunió del comitè de coordinació de Catalunya va ser la de la seva constitució, l'abril del 2014; la segona es va produir al febrer passat, coincidint amb la intervenció de la Generalitat per part del Govern central, quan l'aleshores ministre de Foment Íñigo de la Serna el va convocar per presentar el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA). El decret llei dels comitès aeroportuaris estableix que s'han de reunir “dos cops l'any, en sessió ordinària, i en sessió extraordinària, les vegades que sigui necessari, per acord del President o quan ho sol·liciti la majoria absoluta dels vocals”. Els comitès estan formats pel president, que és el secretari general de Transports, i deu vocals: dos representants del govern autonòmic, tres d'Aena, tres dels governs municipals, un vocal de les cambres de comerç i un dels altres agents socials.

Un ens fallit a tot Espanya, excepte Andalusia

Els comitès de coordinació aeroportuària mantenen una activitat desigual a tot Espanya. El ministeri de Foment assegura que no està capacitat per aportar les dades de totes les reunions celebrades a cada comunitat autònoma. Un portaveu de Foment indica que la majoria de comunitats han convocat un màxim de dues reunions des del 2014. L'única que compleix amb la periodicitat establerta per el decret llei –dues convocatòries l'any– és Andalusia. A Galícia s'han celebrat quatre reunions en quatre anys però els principals ajuntaments d'aquesta comunitat amenacen amb deixar el comitè inoperant i han anunciat que crearan equips de treball paral·lels. Els governs de les illes Canàries i de les Balears exigeixen més acció dels comitès per la seva dependència del transport aeri per connectar amb la Península.

Entre les funcions del comitè establertes per una actualització del decret el 2014 hi ha “vetllar per l'adequada qualitat dels serveis aeroportuaris i l'activitat dels aeroports”. També s'hi indica que el comitè ha de “col·laborar amb Aena en matèria de definició de les línies estratègiques”; “canalitzar les actuacions relacionades amb la promoció del transport aeri”, o “promoure les accions que siguin necessàries per a l'enfortiment de la connectivitat aèria, l'establiment i promoció de noves rutes aèries”.

El ministeri de Foment admet que el decret llei no s'aplica degudament: “El decret, efectivament, no funciona igual a cada comunitat, depèn de les necessitats de cada comunitat”. Segons l'oficina de premsa del Ministeri, a la majoria de comunitats el total de reunions no passa de quatre convocatòries en quatre anys, i assegura que Catalunya no és l'única on només se n’hi han celebrat dues. De les comunitats amb trànsit aeri més elevat –com Madrid, Balears, Canàries, Andalusia i València–, Catalunya és la que manté el comitè més inoperant. Un portaveu de Foment justifica que les reunions les convoca la secretaria del comitè, que la ostenta Aena, i afegeix que les reunions s'han de celebrar per consens i que qualsevol membre pot sol·licitar-les: “Totes les entitats que en formen part, poden demanar una reunió del comitè, i la secretaria les valora”.

Aena replica Foment

Aena respon que la convocatòria del comitè és responsabilitat exclusiva del ministeri que controla el gestor aeroportuari: “Si se celebren poques o moltes reunions, això és cosa de Foment. La nostra responsabilitat és convocar les reunions quan Foment ens ho mana”, assegura un portaveu d’Aena. El departament de Territori de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona també coincideixen a assenyalar que la manca d'activitat del comitè de coordinació és responsabilitat de Foment. Les administracions catalanes apunten que davant la inacció d'aquesta iniciativa estatal hi ha “els bons resultats” del Comitè de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA), on també participa Aena. “És un exemple de col·laboració i coordinació que funciona i dona fruits positius”, segons el consistori barceloní.

El CDRA se centra en la captació de noves rutes aèries i el Departament de Territori considera que és una alternativa a la inactivitat del comitè de Foment. La Generalitat destaca que s'han trobat “altres canals de coordinació” per afrontar les problemàtiques sorgides al Prat. Foment explica que el ministeri ha portat la iniciativa en situacions d'emergència, com va ser el cas del “comitè de crisi” que De la Serna va convocar l'agost del 2017 per fer front a la vaga de treballadors de seguretat del Prat. El juliol passat es va celebrar a la Delegació del Govern central a Barcelona la trobada d'una comissió tècnica de seguiment de la situació a El Prat arran de les amenaces de vaga d'empleats de Ryanair i Ibèria. L'Ajuntament de Barcelona vol que aquesta comissió es reuneixi semestralment.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_