L’explotació d’un metall estratègic amenaça el parc de l’Alt Pirineu

La Comissió Europea té una llista de 27 matèries primeres declarades com a “crítiques” per a l’estabilitat econòmica de la Unió Europea. Una d’aquests elements és el tungstè, abans conegut com wolframi. Reduir la dependència del tungstè xinès i rus és un objectiu de la Comissió; la seva estratègia passa per la reutilització del metall però també per nous projectes miners, com el que té la multinacional australiana Apollo Minerals a la frontera pirenaica entre l’Arieja i el Pallars Sobirà, en un espai protegit com a parc natural.

Apollo Minerals, a través de les seves filials Neometal Spania i Neometal SAS, investiga des del 2017 les possibilitats d’explotar un jaciment de tungstè i d’or al barranc del port de Salau (Pallars Sobirà) i al congost del riu Salat (França). Les dues àrees estan protegides pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i pel Parc Natural dels Pirineus de l’Arieja, respectivament. El port de Salau ha estat un punt transfronterer històric entre les regions occitanes d’Espanya i França. Al riu Salat existeix una mina abandonada de tungstè, que va estar activa entre el 1971 i el 1986. El seu tancament va ser conseqüència de la caiguda de preus arran de la nova competència de països com la Xina. L’edició del 1989 de l’Enciclopèdia dels Elements indicava que a Salau es trobava el setè dipòsit més gran de tungstè del món.

Apollo Minerals va emetre el juliol passat un comunicat en què concloïa que les instal·lacions de la mina es troben en “excel·lents condicions”. Henri Richl, alcalde de Couflens, municipi on s’ubica l’explotació minera, encapçala el moviment opositor a la reobertura perquè, assegura, és molt elevat el risc de contaminació per l’amiant present al subsol. Richl destaca que si el projecte és considerat d’interès nacional pel govern, “tant és si està ubicat en un parc natural o en un parc nacional, pot tirar endavant”. El president francès, Emmanuel Macron, ha insistit en la necessitat d’elevar la competitivitat minera de França i el seu autoabastament.

El tungstè és un dels metalls més resistents: és 100 vegades més sòlid que l’acer. El seu ús és clau en multitud de sectors estratègics, des de l’aeronàutica fins a les energies renovables, però també en la fabricació de carrosseries blindades militars i projectils. Apollo Minerals explicita a la seva web que vol aprofitar la condició del tungstè com a element prioritari per a l’estabilitat europea: “El tungstè és un mineral que no pot ser substituït en països desenvolupats i que molts governs consideren vital per a la seguretat nacional. [...] Reobrir la mina de Salau permetria garantir una provisió a llarg termini i una font segura per a la UE”. Neometal SAS està inscrita al registre de grups de pressió de la Comissió Europea. Aquesta societat justifica així la seva acció com a lobby: “Europa consumeix el 20% dels minerals mundials però només en produeix el 5%. Neometal vol contribuir a solucionar aquesta dependència europea de metalls crítics, sobretot de la Xina”.

La zona francesa del projecte d’Apollo Minerals abasta 42 quilòmetres quadrats i l’espanyola, 55 quilòmetres quadrats. A la part catalana, el desenvolupament del projecte afronta més problemes administratius perquè l’impacte en el medi seria més gran: mentre que al vessant nord ja hi ha instal·lacions mineres, les prospeccions al vessant sud requeririen obrir pistes per a vehicles, maquinària i fer les perforacions, en un entorn d’alt valor ecològic. Per arribar a l’àrea on Neometal planteja les exploracions, primer cal recórrer cinc quilòmetres d’una pista forestal estreta des d’Alòs d’Isil i, després, cal ascendir més de dues hores a peu per la muntanya des de la base del barranc del Port de Salau. Sofia Isus, presidenta de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Alòs d’Isil —pedania de l’Alt Àneu—, i Laura Arraut, alcaldessa de l’Alt Àneu, s’han posicionat en contra de l’activitat minera per l’impacte ecològic que provocaria. “Vam ser informats per tècnics de la Universitat de Lleida i ens van advertir, entre altres coses, del possible risc de contaminació per amiant”, explica Arraut.

Al gener del 2017 Neometal va obtenir l’autorització del Parc Natural de l’Alt Pirineu per realitzar una anàlisi bàsica del terreny, l’estudi geològic i l’extracció de 68 roques que van confirmar la presència de tungstè i d’or, i l’interès de l’empresa per prosseguir amb prospeccions. Catalunya En Comú, la CUP i organitzacions ecologistes també s’hi han mobilitzat en contra. El Departament de Territori i Sostenibilitat confirma que Neometal ha sol·licitat l’autorització per realitzar “els sondejos d’investigació minera en profunditat”. La sol·licitud està “en tràmit d’avaluació d’impacte ambiental simplificada”. El 2017 el parc va elaborar un informe preceptiu en què descartava que les prospeccions es poguessin dur a terme sense una declaració d’impacte ambiental. En cas que s’autoritzessin les proves, aquestes podrien durar fins a sis anys, segons Apollo Minerals. Arraut considera improbable que la Generalitat ho autoritzi.