Els correbous capegen la crispació

És temporada alta de correbous a les Terres de l’Ebre però només els fanàtics dels correbous estan al dia del calendari de festes. Ha quedat enrere el seguiment truculent que generaven els correbous en temporades anteriors, quan la presència policial es va fer imperativa i els col·lectius animalistes fins i tot van arribar a tenir un lloc reservat a les graderies de les places per poder enregistrar les festes per no exposar-se als insults o les agressions dels defensors exaltats dels correbous. Els penyistes i agrupacions taurines celebren aquest clima de “tranquil·litat” però lamenten les denúncies que continuen rebent en contra. Els animalistes neguen haver-se rendit.

El col·lectiu Anima Naturalis promou una campanya a Internet, “Jo estic en contra dels correbous”, mitjançant la qual busca suports per demanar al Parlament que legisli a fi de liquidar els correbous. L’associació apunta que cal acabar “d’una vegada per sempre” amb les tradicions que inclouen maltractament d’animals, “sense exceptuar els correbous”. S’han fixat l’objectiu de recollir 70.000 signatures, però la campanya encara no ha aconseguit ni 55.000 adhesions. Aïda Gascón és la portaveu d’Anima Naturalis. La seva presència, juntament amb la d’altres companyes, a les improvisades places de toros de les Terres de l’Ebre va generar una forta controvèrsia pel disgust que causava entre els taurins que Anima Naturalis es dediqués a enregistrar de principi a fi els correbous i altres festejos, com els bous embolats, modalitat que consisteix a calar foc a dues boles que van incrustades a les banyes del toro, o els bous cap llaçats, en què es lliga l’animal amb una soga i se’l passeja al trot pels carrers del poble. La tensió va anar in crescendo i, després d’una agressió en les festes de Mas de Barberans, la delegació de la Generalitat hi va intervenir i va instar els Mossos a vigilar cada festeig. “Aquells desplegaments de policia s’han acabat”, celebra Ximo Martí, portaveu de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines. Apunta que els dispositius de seguretat eren una despesa supèrflua: “ens costaven diners a tots”, i, a més, es generava un situació de greuge comparatiu. “A la gent que li agrada anar a veure els correbous, també li hauria interessat tenir un espai reservat a la plaça”, assenyala en referència a la zona especial que es va habilitar a les graderies d’algunes places per aïllar les animalistes de la resta d’afeccionats.

Ximo Martí lamenta que, tot i que hi ha un clima més tranquil a les festes, les penyes i entitats que organitzen els correbous segueixen rebent denúncies. L’Associació Contra la Tortura i el Maltractament Animal (Actyma) va presentar recentment dues denúncies contra les festes d’Alcanar per un presumpte incompliment de la Llei 34/2010, la llei que regula les festes tradicionals amb toros i vaquetes a Catalunya. També va rebre denúncies un festeig amb vaquetes a Sant Jaume d’Enveja on, suposadament, es van usar pals per esperonar els animals.

Ja en les dates més calentes de les festes, amb els populosos correbous d'Amposta, és palpable que la situació dista molt de la incertesa que envoltava campanyes anteriors. Anima Naturalis, l’entitat que més activa s’havia mostrat durant les últimes temporades a l’hora de denunciar pràctiques presumptament il·legals en els correbous, roman en un segon pla. Aïda Gascón admet que l’activitat de l’associació ha baixat de to i lamenta que des de la Generalitat no s’hagi fet gaire cas a les irregularitats denunciades, fins i tot quan s’han aportat vídeos o proves documentals. “Es permet que participin menors en els bous capllaçats o que morin toros sense que passi res”, es queixa. No obstant això, Gascón nega una rendició i assegura que preparen accions a curt termini.