Els animalistes centren en els bous embolats la seva lluita contra el maltractament

Els col·lectius animalistes reprenen les seves mobilitzacions per vigilar els correbous a les Terres de l’Ebre, la temporada dels quals arrenca aquest cap de setmana a les festes d'Aldover (Baix Ebre). Animanaturalis ja ha anunciat que tornarà a la càrrega per controlar el tracte que reben els animals i per documentar possibles vexacions que vulnerin la llei de protecció animal. L'entitat avança que centrarà la seva ofensiva en els bous embolats, una modalitat de festeig que cala foc a unes boles combustibles fixades a les banyes de l'animal.

L'inici de la temporada coincideix amb la celebració del judici, el proper 15 de maig, contra tres aficionats als toros que van agredir l'any passat unes noies que filmaven un correbou a Mas de Barberans i van trencar les seves càmeres de vídeo. Aïda Gascón, portaveu d'Animanaturalis i una de les víctimes de l'atac, apunta que el col·lectiu reprendrà aquest any la seva tasca d'inspecció de les celebracions on es deixen anar vaquetes. “No fem res dolent i no ens deixarem atemorir”, afirma.

De fet, Animanaturalis posa el focus a controlar els actes on es programin bous embolats, una exhibició molt visual i que disposa d'un fort suport popular però que és molt controvertida pels riscos que comporta per a la integritat física del toro. “És el més salvatge”, denuncia Gascón, molt crítica també amb el bou capllaçat, que consisteix a lligar una soga al coll al toro i passejar-lo al trot pels carrers del poble.

En aquest sentit, Animanaturalis és conscient que intentar documentar embolats i capllaçats deixa més exposats els activistes que quan prenen imatges dels actes que se celebren a la plaça tancada. “Gravar pel carrer enmig de la gent, en lloc de fer-ho des de les graderies de la plaça, és més complicat”, explica Gascón. “Els embolats se celebren de nit perquè el foc tingui més impacte visual i, de nit, l'alcohol flueix més”, afegeix.

La presència dels animalistes a les celebracions causa disgust entre els aficionats i entre els penyistes, que acostumen a parlar de “provocació”. Des de fa dues temporades, els Mossos d'Esquadra munten dispositius de vigilància i control en els esdeveniments populars on es deixen anar vaquetes. Per evitar topades, Animanaturalis ha demanat reiteradament als ajuntaments poder disposar d'un espai propi, separat de la gentada, on poder gravar i documentar les evolucions de la festa. “Els ajuntaments no acostumen a col·laborar amb nosaltres”, lamenta Gascón.

A les Terres de l’Ebre, el suport d'ajuntaments i alcaldes als bous és pràcticament total. Diversos representants d'ERC al territori van desencadenar fa unes setmanes una tempesta interna al partit en criticar obertament que la direcció es postulés a favor de prohibir els correbous i que es fes servir el logotip oficial dels republicans per repudiar les festes amb vaquetes.

Nova plataforma

En aquest context, aquest dissabte s'ha presentat a Amposta, epicentre de les festes amb bous, un moviment ciutadà que proposa desvincular-los de les festes populars. La Plataforma Alternativa a la Festa Taurina neix com un canal crític amb el fet que les festes majors portin aparellada de manera incondicional la contractació de toros i vaquetes.

El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha demanat “serenitat” davant l'inici de la temporada de festes amb bous. El delegat ha fet una crida popular perquè no es reprodueixin els incidents de la temporada passada, campanya en la qual, segons la Generalitat, es van autoritzar 195 jornades de festa taurina.