L’Èrica, el minibús sense conductor que viatjarà per Catalunya

Catalunya se suma a les proves de vehicles col·lectius sense conductor, com les que s'estan fent a països com França, Suïssa, Alemanya, Holanda, els Estats Units, Austràlia o la Xina. Vuit municipis catalans veuran circular a partir del setembre un minibús autònom. Serà una prova pilot de quatre dies a cada ciutat: Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Sabadell, Girona, el Vendrell, Reus, Martorell i Vic. Una gira que impulsen la Generalitat i l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i que pagaran a mitges els ajuntaments, el Govern català i les empreses EasyMile (fabricant del vehicle) i Transdev (l'operador). El cost del projecte és de 300.000 euros.

El vehicle triat és elèctric, té 12 places (sis en seients i sis per a passatgers dempeus) i fins i tot ha estat batejat. Es diu Èrica. "Les sigles d'elèctric, revolucionari, intel·ligent, compartit i amable", ha explicat aquest dimecres el president de l'AMTU, Jordi Xena. La clau de la seva autonomia són els sensors que porta i que identifiquen qualsevol objecte, a més del monitoratge de les vies per on circula, que han estat cartografiades exhaustivament. Aquest procés de cartografia és una de les qüestions que més encareix l'engegada d'aquests vehicles.

El bus de la gira catalana circularà un màxim de 500 metres, a una velocitat de 18 quilòmetres per hora (la mitjana del transport públic és de 13), sense parades (només la d'inici i final) i, com ha passat en altres ciutats, per circuits tancats o carrers per a vianants, sense interactuar amb altres vehicles.

No és que aquests busos no puguin interactuar amb altres cotxes. No és una qüestió tècnica, és una qüestió de legislació, han explicat els responsables de l'AMTU. A Espanya encara no estan homologats, per la qual cosa per fer les proves s'han triat zones de titularitat municipal i que tinguessin bona cobertura de GPS (perquè cal cartografiar-ho absolutament tot, des d'una paperera fins a les façanes) i accés a carregadors elèctrics.

Respecte a la qüestió legislativa, la regulació en el futur serà europea, ha explicat el director general de l'AMTU, Joan Prat. No obstant això, cada país haurà d'homologar els vehicles perquè puguin circular. I a Espanya serà la Direcció General de Trànsit (DGT) qui ho faci. "La DGT treballa en la instrucció per certificar i homologar els vehicles", ha explicat.

Els municipis confien en aquests vehicles per cobrir el que es coneix en argot de mobilitat com l'última milla: la distància que hi ha entre el transport públic i un centre de treball o d'estudis. Els busos autònoms serien molt útils, per exemple, per connectar polígons industrials o campus universitaris, on hi ha hores punta molt clares, amb molta demanda, mentre que la resta del dia poca gent necessita un servei regular, que resulta molt car per a l'administració, perquè ha de pagar conductors.

A Espanya, fins avui s'han fet proves de bus autònom al parc tecnològic de Sant Sebastià, Talavera de la Reina i al port de Màlaga. A Europa, hi ha serveis consolidats que operen com a llançadora a Lió i ciutats com París també han fet proves pilot. També se n'han fet a Sion (Suïssa), la City de Londres (Gran Bretanya), Alemanya o Holanda. En aquest cas l'autobús elèctric autònom opera regularment a l'aeroport de Schipol (Amsterdam). Cobreix una distància de 20 quilòmetres a una velocitat de 70 quilòmetres per hora.

Altres serveis funcionen regularment al campus de la Universitat de Michigan (EUA), a l'aeroport de Christchurch de Nova Zelanda o a Perth (Austràlia). A Las Vegas també es va fer una prova, però el bus va xocar amb un camió per error del conductor. A Àsia, les ciutats de Hong Kong o Singapur són pioneres en vehicle autònom col·lectiu.