El fracàs escolar entre fills d’immigrants gairebé duplica el d’autòctons

El fracàs escolar s'acarnissa amb els descendents de la immigració. Així ho ha constatat una investigació del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que assenyala que el percentatge de fills d'immigrants que no aconsegueixen el títol de l'educació secundària obligatòria (ESO) és gairebé el doble que el dels alumnes amb pares nascuts a Espanya. Els investigadors alerten d'una "intolerable racialització del fracàs escolar" i insten l'Administració a intervenir per solucionar aquest desajust.

El 30% dels 42.600 alumnes matriculats el curs 2015-2016 a quart d'ESO són d'origen estranger o nascuts a Espanya però amb un o els dos pares immigrants. L'estudi desglossa l'alumnat segons els seus vincles o antecedents migratoris: estudiants autòctons (tant ells com els seus pares han nascut a Espanya), de generació 2,5 (nascuts a Espanya però amb un dels pares d'origen estranger), de segona generació (fills d'immigrants, però nascuts a Espanya), de generació 1,75 (nascuts a l'estranger però arribats aquí abans dels set anys) i de primera generació (nascuts fora d'Espanya i que van arribar a Catalunya amb set anys o més). 

Segons aquesta nomenclatura i amb les dades recollides en la investigació, el percentatge de fracàs escolar en alumnes autòctons és del 10,3%. En estudiants de segona generació, assoleix el 17,3%, i en el cas dels menors de primera generació, el percentatge es triplica i arriba al 29,2%. "La intervenció era per veure què passava en el procés migratori. Les xifres estan relacionades amb l'any d'arribada. Així, en els alumnes de primera generació, el fracàs escolar és molt elevat. Poden arribar a Catalunya amb set anys o amb 15 i entren a l'escola esperant el món laboral. En canvi, els que arriben de molt petits [generació 1,75] no es diferencien tant dels de segona generació", valora Jordi Bayona, un dels investigadors de l'estudi.

Els experts incideixen en el fet que aquest fenomen és "preocupant", ja que la població d'estudiants relacionats amb la immigració és alta. "El que hem fet és visibilitzar les segones generacions. És preocupant, però ja partíem d'una xifra per nacionalitats que era més alta", sosté Bayona. Els investigadors apunten a les desigualtats socials com un element essencial que influeix en aquesta bretxa, tot i que admeten que aquest estudi és demogràfic i no ha entrat a analitzar les causes del fenomen. "La pertorbació migratòria es mostra com el primer factor que explica en conjunt el rendiment escolar: l'arribada tardana, la discontinuïtat i l'abandonament marcaran els resultats més negatius dels infants", recull l'estudi, que es publica a la revista Perspectives Demogràfiques.

Més bretxa segons el país d’origen

En els alumnes de segona generació, l'origen dels pares també marca diferències. "El fracàs és menor entre els d'origen europeu (11,3%) i americà (15,5%), en què la condició socioeconòmica dels primers i la proximitat de l'idioma en els segons justifica uns millors resultats", sosté la investigació. El fracàs escolar en els fills d'immigrants asiàtics assoleix el 17,8% de mitjana, tot i que hi ha prou variabilitat i no és el mateix valor en fills de pares xinesos (13,6%) que en descendents de persones d'origen pakistanès (35%).

Bayona alerta sobre el cas dels fills de famílies originàries de Gàmbia i del Marroc. "És preocupant que un col·lectiu com el gambià, amb un alt volum de nens de segona generació, tingui un fracàs escolar del 40%. Els marroquins tenen un percentatge de fracàs escolar sis punts per sobre dels autòctons, però el problema és que aquest col·lectiu serà molt important per al futur", afegeix.

Els investigadors valoren en el text "els indubtables esforços del sistema educatiu en un context d'austeritat" però consideren "insostenibles" els nivells de fracàs escolar i la distància que separa els resultats entre els estudiants segons el seu grau migratori. Els experts fan una crida a intervenir amb un "pla de xoc a curt i mitjà termini per lluitar contra la desigualtat" i amplien les demandes a la possibilitat d'implementar "mesures de discriminació positiva" en els col·lectius més afectats.