Puigdemont declina presidir el PDeCAT per mantenir el seu espai polític

Carles Puigdemont ha declinat presidir el PDeCAT tal com li havia proposat l'actual direcció. Era la fórmula que la cúpula va proposar, de cara a l'assemblea dels propers dies 21 i 22 de juliol, per encaixar els crítics amb la gestió de Marta Pascal i amb el rumb de la formació. Marcant distàncies amb el seu partit, l’expresident intenta mantenir intacte el seu marge de maniobra davant de l'eventual consolidació d'una nova formació independentista.

En rebutjar qualsevol compromís amb la direcció del Partit Demòcrata Català, Puigdemont queda amb les mans lliures per beneir qualsevol altra formació independentista i preservar un potencial electoral que es va mostrar efectiu en les eleccions del passat 21 de desembre. Més enllà que Junts per Catalunya pugui quallar com a partit —al grup parlamentari hi ha interessos molt diversos— ja hi ha altres intents, com el Moviment 1-O, registrat el maig passat per l'advocat Jordi Ferrés i l'historiador Agustí Colomines.

La proposta a Puigdemont per liderar el PDeCAT va sorgir de cara a l'assemblea que el partit celebrarà d’aquí a tres setmanes. Els militants que s'hi inscriguin podran debatre un total de set ponències. Una d'elles aborda la reestructuració i ampliació de la direcció del Partit Demòcrata Català i, si rep els suficients suports, implicaria una votació per triar-ne la cúpula. El text de la ponència es refereix específicament a Puigdemont i als altres exconsellers presos o fugits de la justícia espanyola a Bèlgica, reconeix el seu lideratge polític i “els convida a assumir les responsabilitats directives al PDeCAT que considerin convenients”.

La negativa de Puigdemont, que va avançar Nació Digital, respon al fet que l'expresident de la Generalitat va transmetre al partit que la seva situació judicial no li garanteix poder assumir cap responsabilitat organitzativa. Una excusa que crida l'atenció si es té en compte que sí estava disposat a presidir el Govern de manera telemàtica des d’Alemanya, on espera que la justícia d'aquest país decideixi sobre la seva extradició per un suposat delicte de malversació. La cúpula del partit, no obstant això, assegura que Pascal encara té previst viatjar per reunir-se amb Puigdemont i no es descarta res de moment.

Des del partit expliquen que també han d'anar a les presons per conèixer si Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn accepten la invitació. El mateix passa amb l'exconseller Lluís Puig, que està a Brussel·les. La ponència deixa obert el nombre de vicepresidències per encaixar-lo. Entre els canvis organitzatius proposats també es contempla pràcticament doblar el nombre de representants tant al Comitè Nacional com a la Direcció Executiva. “Sumarem el nostre partit a tot el que suposa Junts per Catalunya”, diu un apartat de la ponència política.

Els crítics de Pascal han trobat en Puigdemont un element cohesionador i tenen com a bandera alinear el PDeCAT amb el que ha representat Junts per Catalunya. Dins de l’anomenada llista del president sempre han existit recels sobre la manera com el PDeCAT s'ha ensenyorit no només de la marca —que de fet li pertany legalment— sinó del que consideren un esperit renovador de la política, hereu de “les cues dels col·legis l'1-O”.