El Rei torna a Catalunya per als premis Princesa de Girona

El Rei torna aquest dijous a Catalunya per al lliurament dels Premis Princesa de Girona. Un acte que s'ha vist immers en polèmica pel veto de l'Ajuntament de la capital gironina a acollir la cerimònia i per la decisió del Govern català de trencar les seves relacions amb la Casa Reial. Els premis es lliuraran al centre d'esdeveniments Mas Marroch del Celler de Can Roca, a Vilablareix. Diversos municipis i els anomenats Comitès de Defensa de la República faran actes per mostrar el seu rebuig al cap de l'Estat.

Les 29 visites anteriors de Felip VI a Catalunya han trobat algun tipus de contestació al carrer per part de l'independentisme i del republicanisme. No obstant això, des de la fi del Govern de Mariano Rajoy, les crítiques des del separatisme s'han focalitzat en la figura del monarca, que acusen, en paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, d'“avalar la violència policial” contra els votants del referèndum il·legal de l'1-O.

L'independentisme veu en el discurs del Rei del 3 d'octubre un nou greuge. Aquell dia, Felip VI va criticar el Govern: “Amb les seves decisions han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítimament, demostrant una deslleialtat inadmissible cap als poders de l'Estat”. La falta de sensibilitat davant dels ferits per les càrregues, per exemple, li va valer crítiques fins i tot més enllà de l'independentisme. Torra li va demanar que reflexionés sobre aquest posicionament. El fet que no ho fes va ser l'excusa per trencar, de manera molt retòrica, les relacions amb la Corona.

“No sabem quants catalans es van sentir més segurs després del discurs del Rei”, critica el periodista Valentí Puig, que considera que el Govern busca “negar l'existència a Catalunya d'un reconeixement tangible a la monarquia”. “Estem en una monarquia parlamentària, no constitucional. Al Rei no se'l pot fer responsable”, afegeix Josep Maria Castellà, professor de Dret a la Universitat de Barcelona i membre de la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu del Consell d'Europa. “Felip VI intervé el 3-O com a garant de la unitat de l'Estat”, afegeix.

Tant l'advocat com Puig, tots dos membres del think tank antiindependentista Club Tocqueville, accepten que el creixement de la retòrica antimonàrquica ja es troba “el terreny llaurat” per altres assumptes com els escàndols de corrupció o les conductes reprotxables del Rei emèrit. Puig, no obstant això, veu en els últims moviments de l'independentisme la intenció de “negar l'existència a Catalunya d'un reconeixement tangible a la monarquia”.

El professor d'Història Contemporània Carles Santacana recorda l'arrelament del republicanisme. “En les primeres eleccions amb sufragi universal masculí, Catalunya va ser l'únic lloc on el republicanisme va guanyar”, recorda. El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat només ha preguntat set vegades, des del 2014, per la valoració de la monarquia. La nota mitjana és de 2,03 sobre 10. La nota de l'últim estudi, feta a l'abril d'aquest any, va ser d'1,74, fins i tot més baixa que la d'octubre de l'any passat, quan el treball de camp es va fer després de l'1-O.