Tancar el dol o fer una festa

Si per una casualitat remota trobés les restes del seu pare, faria una festa per celebrar-ho i les dipositaria al costat de la seva mare, que va travessar Espanya des d'Andalusia seguint el seu marit, soldat i combatent a la Guerra Civil. Ella, embarassada, va arribar fins a Prats de Lluçanès (Osona), el lloc on creuen que ell va caure mort. A les fosses d'aquesta localitat es van enterrar fins a 300 cossos de soldats i Manuel Bueno —que va arribar a Catalunya al ventre de la seva mare i ha nascut i viscut aquí— no ha perdut l'esperança de trobar les restes del seu pare. Aquesta zona va ser un dels camps de batalla del final de la guerra entre tropes franquistes i l'exèrcit republicà. Quan era un nen i treballava al camp, el Manuel va trobar a la cartera d'un dels que hi són sepultats —cada vegada que passaven l'arada sortien ossos— una petita navalla que ha portat a la seva cartera 79 anys pensant que podia ser del seu pare. Amb la mirada resignada, però sense perdre del tot l'esperança, reconeix que entre les restes que s'han pogut examinar —i contrastar amb proves genètiques —no ha trobat el seu pare: “Si al final succeís, per a mi seria una alegria”. D'aquí ve això de fer “una festa”.

El testimoni de Manuel Bueno és una de les cinc històries que relata el documental La guerra inacabada, una producció de TV3 en col·laboració amb la productora Som Batabat i dirigida per Joan Gallifa i Antoni Tortajada. Una idea que va sorgir després que la Generalitat, el juliol de l'any passat, decidís engegar un pla d'excavació de fosses de la Guerra Civil que encara queden a Catalunya, unes 500. El Programa d'Identificació Genètica va ser impulsat pel Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència amb Raül Romeva com a conseller. Precisament a ell, avui a la presó provisional al penal d'Estremera, va ser dedicat el programa que es va presentar dilluns a la Filmoteca de Catalunya amb bona part de les famílies que es van implicar en el documental. El docuficció —una part ficciona alguns dels assassinats— s'emetrà diumenge a la nit per TV3. “Amb el programa volem evidenciar i denunciar que el dol no s'ha tancat i que hi ha moltes famílies —5.000 a Catalunya— que segueixen buscant els seus morts i que cada vegada això serà més difícil perquè ja han passat més de 80 anys”, apuntava Tortajada, periodista que ha fet altres treballs amb la memòria històrica com a eix central, com El viatge de Companys, Històries de Catalunya o 300.

El documental —de 90 minuts— recull el testimoni de familiars, historiadors —Paul Preston i Josep Maria Solé—, experts genetistes i antropòlegs que treballen en el projecte de la Generalitat, que, entre altres coses, va crear un banc d'ADN per creuar les dades dels familiars que busquen amb les restes que es van trobant. Una feina complexa, reconeixen especialistes del laboratori genètic de la Vall d'Hebron vinculats al programa, per l'efecte del temps en les restes que s'analitzen i la realitat que la majoria dels familiars ja no són els fills, sinó descendents més llunyans, per la qual cosa la comparativa de l'ADN és menys fiable.

Són aquestes segones generacions les que volen localitzar els seus avis: “Seria una satisfacció i crec que al meu pare l'hauria fet feliç”, comenta Josep Farré, net del soldat Josep M. Farré, que han buscat al cementiri vell de Soleràs (les Garrigues), on es donava sepultura als morts d'un hospital de campanya proper. Han pogut arribat a saber que hi va estar hospitalitzat i que li van amputar una cama després que el ferissin de bala. Aquest és un dels casos dramatitzats, com també el d'un altre grup de nou civils detinguts que van ser afusellats al costat d'una carretera quan els portaven de Manresa a Barcelona. Això va passar el 9 de febrer del 1939 a Súria (Bages) i entre els assassinats hi havia Lluís Fàbrega, que havia estat militant d'ERC. Josep Nin va ser l'únic supervivent d'aquell afusellament a la cuneta —malferit va aconseguir sobreviure— i va explicar el que va passar quan temps després estava empresonat. “Vam descobrir que arran de la seva declaració es va obrir una investigació per un instructor militar de Manresa —l'expedient obert era per “extracció i assassinat de presos a Manresa”— però que després es va sobreseure a Barcelona”, explica Albert Fábrega, net d'un dels assassinats que se suposa que van ser enterrats en una fossa de la carretera del coll de Can Maçana (Anoia). Totes aquestes dades consten a l'expedient sobresegut que es va poder consultar a l'arxiu del Govern Militar de Barcelona. Fábrega tampoc ha pogut localitzar les restes del seu avi en el punt on, en teoria, va ser assassinat fa 79 anys.