El Constitucional avala que les comunitats declarin zones lliures de ‘fracking’

Des que el PP va arribar a la Moncloa el 2011 els intents per impulsar l'extracció de gas esquist a través de la fracturació hidràulica des de l'Administració central van ser una constant. Es van modificar lleis i, fins i tot, es va canviar la Llei del Sector d'Hidrocarburs perquè els ajuntaments i propietaris de terrenys es beneficiessin econòmicament de les explotacions dels jaciments d'aquest gas.

Però l'oposició a aquesta tècnica no ha defallit a Espanya. El problema ha estat des del principi la manera en què s'extreu aquest tipus de gas no convencional del subsol. Per poder treure'l cal trencar la roca on es troba mitjançant el fracking, que consisteix a injectar a través dels pous aigua a pressió barrejada amb sorra i diversos productes químics. L'oposició a la tècnica (per les seves possibles afeccions als aqüífers, per exemple) va arrencar entre els grups ecologistes i, d'aquí, va passar a alguns ajuntaments (que van aprovar mocions) i a diversos Governs regionals, que van començar a legislar per impedir l'ús del fracking.

Cantàbria, La Rioja i Navarra van aprovar lleis en què directament establien la prohibició d'utilitzar aquesta tècnica d'extracció de gas no convencional dins del seu territori. I el Constitucional va anul·lar totes aquestes normes el 2014 i va recordar als Governs regionals que les competències en matèria de planificació energètica eren de l'Estat.

Catalunya i el País Basc van intentar seguir un altre camí. No figurava en les seves normes la prohibició absoluta, però sí que s'introduïen canvis en diferents lleis sectorials (les competències mediambientals o urbanístiques estan en mans de les autonomies) que feien pràcticament inviable la utilització del fracking. El Constitucional també va anul·lar aquesta via. Primer la de Catalunya, el 2016, i després la del País Basc, el 2018. Aquesta última sentència va tirar endavant amb un vot particular que signaven tres magistrats contra la sentència. 

“Una norma nova”

Castella-la Manxa va aprovar el 2017 la seva norma. I el Constitucional entén ara que la de l'Executiu d'Emiliano García-Page és "una norma nova i no examinada fins avui, consistent a habilitar l'Administració autonòmica perquè aquesta faci una zonificació del territori de la comunitat autònoma". I dins d'aquesta zonificació, continua la sentència, es delimitin "àrees on la tècnica del fracking quedi exclosa, restringida o permesa". Els magistrats remarquen que aquesta és una via diferent i que "no procedeix anticipar ni fer hipòtesis sobre els resultats d'aquesta zonificació que s'encomana a l'Administració". 

Per dur-ho a terme, el Govern de Castella-la Manxa haurà d'elaborar ara un pla estratègic que contingui aquesta zonificació. I la Junta ja va avançar ahir que en aquest pla es vetarà l'ús d'aquesta tècnica.

La bombolla de la fracturació hidràulica a Espanya (i a bona part d'Europa) es va punxar gràcies en gran part a la pressió social contra aquesta tècnica, que va trobar el rebuig a molts ajuntaments afectats i algunes comunitats autònomes, que es van mobilitzar per legislar en contra seva. També al Congrés els pronunciaments de la majoria de partits contra el fracking es van fer habituals.

Quan el debat s'estava iniciant, cinc companyies (que lideraven el moviment profracking) van constituir una plataforma: Shale Gas Espanya. Totes han acabat renunciant als seus projectes a Espanya.