Estudiants d’un institut de Terrassa impulsen una ILP sobre l’etiquetatge ètic

En reprendre's les classes després de les últimes vacances de Nadal, Marc Ballestar, professor d’Història i Ciències Socials de l'escola Vedruna Vall de Terrassa va preguntar als seus alumnes: Què és l'última cosa que heu comprat? Quina informació us dona l'etiqueta sobre l'origen del producte? La qüestió va generar una curiositat en els estudiants que va acabar en una intensa recerca i va culminar en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per crear una nova normativa sobre l'etiquetatge dels productes que van registrar al Parlament fa unes setmanes.

Des de començaments d'any, uns noranta alumnes de segon d’ESO d'aquest centre escolar treballen en el projecte de l'etiquetatge ètic dels productes. Arran de la qüestió plantejada pel professor, els alumnes es van adonar que era molt difícil conèixer les condicions en què un producte determinat ha estat elaborat: si hi ha mà d'obra infantil, les condicions laborals de la fàbrica, etc. “Van veure que no és així, que les empreses són opaques”. Davant la falta d'informació, van enviar missatges –en anglès– a les companyies. Algunes van respondre, per sorpresa i satisfacció dels estudiants.

Paral·lelament, l'escola va contactar amb l'empresa Twenty Corner de Sabadell, que ha desenvolupat un xip que utilitza la tecnologia Near Field Communication (NFC) que recopila informació de tot tipus sobre el producte, a la qual s'accedeix simplement amb el mòbil. Això va permetre als alumnes adonar-se que el que ells buscaven era tecnològicament possible. “Després de dos mesos de frustracions, de veure que no aconseguien informació, la cosa va canviar quan van veure que una tecnologia podia fer que les empreses fossin transparents”, apunta Ballestar.

I així van elaborar una llista d'elements que els estudiants van considerar que les etiquetes dels productes haurien de recollir: l'ús de mà d'obra infantil, horari laboral adequat, bretxa salarial, respecte al medi ambient… i així fins a deu ítems. El projecte dels alumnes va continuar amb l'elaboració d'un formulari amb aquesta desena de preguntes que les empreses haurien de respondre i, sobre la base de les seves respostes, se'ls atorgaria un color –vermell, taronja o verd–, que reflectiria el grau d'ètica en el procés de fabricació.

“I ara, què fem? I si forcem les empreses a incloure aquesta informació en les seves etiquetes? I si fem una llei?”. El professor recorda els passos mentals que van fer els alumnes fins a decidir presentar la ILP. I la van redactar i el 26 d'abril la van registrar al Parlament. “El nivell d'eufòria va anar creixent perquè van veure que el que feien sortia de l'aula i que era possible canviar la llei. I quan vam ser al Parlament, es desfeien”, recorda el professor.

Dies després, i quan van comprovar que no hi havia cap defecte de forma, la Cambra catalana va acceptar a tràmit la ILP. Però ara ve una dura tasca, admet el docent: “recollir 50.000 signatures en sis mesos i comprovar-les una per una. És gairebé impossible”. No obstant això, la idea del centre és impulsar una plataforma i, amb l'ajuda de les 35 escoles Vedruna de Catalunya i entitats relacionades amb l'economia social, començar la recollida de signatures al setembre.

Quan encara falta veure la conclusió de l'aventura, el professor es mostra satisfet. “Per mi la feina que hem fet fins a aquí ja és un èxit”, subratlla. “Està molt bé estudiar Roma, però una altra cosa és veure que el que aprens surt de l'aula i repercuteix en la teva vida. Això és revolucionari”, rebla.