Colau sumarà aquest mandat 1.500 pisos més al parc de lloguer social

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no podrà arribar al seu compromís d'augmentar el parc públic en 4.000 habitatges, però al final de mandat la ciutat tindrà 1.500 pisos de lloguer social més que quan va arribar a l'alcaldia el 2015. Seran 800 pisos nous —iniciats en aquest mandat o anteriors— i 700 habitatges comprats per l'Ajuntament.

Malgrat tot, aquest dimarts l'equip de l'àrea municipal d'habitatge va voler posar en relleu el llegat que deixarà més enllà del 2019, quan acaba el seu mandat, i va assegurar que, gràcies als 66 projectes que té en marxa, el parc de lloguer públic s'haurà doblat el 2022 fins a un total de 13.000 habitatges gestionats pel Consistori. El cost d'augmentar el parc serà de 580 milions d'euros.

Les promocions en marxa són vuit iniciades en mandats anteriors, 16 que estan en obres, 27 en projecte i 15 solars amb els tràmits iniciats. En total, 4.547 pisos de lloguer social. “Haurem doblat el parc d'habitatges de lloguer públic que s'havia fet a Barcelona en 80 anys”, va presumir el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner.

Montaner i el gerent d'Habitatge, Javier Burón, van destacar també l'esforç de finançament que està fent l'Ajuntament pràcticament en solitari. La Generalitat només aporta el 5% del cost d'aquestes promocions, per les quals s'ha aconseguit finançament del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i del Banc del Consell d'Europa (BEC).

“No tenim notícia que hi hagi cap administració pública a Espanya que estigui duent a terme un programa més productiu en lloguer, i en un context advers”, va alertar Burón, que va aclarir que és molt més difícil obtenir finançament per promoure lloguer social (la rendibilitat del qual s'obté a llarg termini) que habitatges de protecció de venda, per les quals s'obté part del cost en el lliurament de claus. “Des del 1981 no hi ha hagut cap moment en què el 95% del cost i de la compra hagi estat assumit per l'Ajuntament”, va concloure Burón.

Sobre el ritme de promoció d'habitatge públic, el gerent d'Habitatge també va destacar el canvi legislatiu que s'ha produït i que obliga a fer tres concursos públics per a cada promoció: un entre despatxos d'arquitectes, un altre per a la redacció del projecte i un altre per a les obres.

Amb la seva presentació d'ahir, realitzada precisament en una de les promocions que estan a punt d'acabar-se —al carrer de Tànger, una promoció premiada per la patronal de promotors d'habitatge públic— l'executiu de Colau va treure pit de la seva política d'habitatge. Va ser un dels puntals del seu programa electoral. L'alcaldessa va deixar clar que seria la seva prioritat en arribar a la plaça Sant Jaume.

Però l'habitatge també ha resultat ser una de les principals fonts de crítiques per part de l'oposició. Perquè, per més que Colau estigui fent un esforç insòlit i “la promoció d'habitatge públic arribi a un rècord històric”, el mandat s'acabarà sense que Colau hagi pogut complir el seu compromís.

En aquest sentit, el regidor Montaner va reconèixer la seva responsabilitat en la redacció del programa electoral que prometia 8.000 pisos: 4.000 construïts i 4.000 incorporats al parc públic entre compres, i cessions de particulars o grans tenidors.