La wifi gratis arriba d’Europa i supera el límit de velocitat fixat a Espanya

La Comissió Europea (CE) lliurarà aquest estiu mil bons de 15.000 euros a municipis de països comunitaris perquè els ajuntaments instal·lin punts d’internet sense cables gratuïts en espais públics, com ara places, biblioteques o museus. Un dels requisits de la subvenció WiFi4EU (Wifi per a Europa) és que la velocitat de les connexions sigui, com a mínim, de 30 Mbps. És una capacitat més de 100 vegades superior a la fixada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que limita les connexions públiques sense cost a 0,25 Mbps perquè no perjudiquin els operadors de telefonia. Davant d'aquest xoc, la CNMC ha anunciat que farà una excepció i permetrà que els municipis que obtinguin la subvenció superin el llindar.

Màlaga va ser multada el 2010 amb 300.000 euros per part de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) d’aquella època, ara integrada a la CNMC, per oferir wifi gratis a la ciutat sense haver-ho notificat a l’ens regulador. Mesos després d’aquesta sanció, que va ser ratificada pel Tribunal Constitucional el 2015, la CMT va publicar la Circular 1/2010 en la qual establia requisits per a les wifis gratuïtes ofertes per les administracions públiques. El principal era una rebaixa de la qualitat a un quart de megabyte per segon, una velocitat obsoleta el 2010, i més actualment, perquè les connexions 4G superen de mitjana a Espanya els 30 Mbps.

“Per fi la Unió Europea beneeix la wifi als espais públics”, celebra el cofundador de la xarxa guifi.net Ramon Roca. La fundació que presideix, situada a la comarca d’Osona i registrada com a operador, teixeix des del 2004 una xarxa wifi gestionada per ciutadans a fi de portar internet a àrees rurals on no arriben les grans companyies perquè no els resulta rendible. El projecte de Roca, que el 2015 va rebre un reconeixement de la CE, és un ferm defensor de la qualitat de dret humà que l'ONU va atorgar a la gran xarxa. Roca considera que “no es vendran menys mòbils perquè hi hagi wifi públiques”, per la qual cosa creu que és “absurda” la discussió que la mesura generi conflictes de competència.

Un 38,71% dels 948 municipis catalans s’ha registrat al portal WiFi4EU durant els darrers dos mesos, des de pobles petits fins a les quatre capitals de província. S’han registrat 138 sol·licituds a Barcelona, 90 a Girona, 83 a Lleida i 56 a Tarragona. El percentatge és un èxit. La mitjana europea és del 17% i l’espanyola, del 30%. El termini perquè els ajuntaments formalitzin les seves candidatures està obert i els bons s’atorgaran per ordre de sol·licitud. Cada país obtindrà com a mínim 15 ajudes per dotar d’equilibri territorial una iniciativa que té com a objectiu fomentar la igualtat d’oportunitats en l’accés a internet. Dels prop de 100.000 municipis comunitaris, 16.360 s’han interessat per les ajudes i seran 1.000 els que aconseguiran el bo en la primera convocatòria, que es resoldrà entre el juliol i l’agost, un 1%. Hi haurà quatre oportunitats més abans del 2020. El pressupost total és de 120 milions (8.000 municipis, un 8% del total).

Davant dels dubtes que ha generat el projecte europeu en les administracions sol·licitants, la CNMC ha publicat un acord en què considera que la CE ja ha dut a terme una anàlisi de la incidència d’aquestes mesures en la competència”. L’ens regulador espanyol considera que “a priori les actuacions que es duguin a terme dins del programa WiFi4EU no afectaran significativament la competència i, per tant, no s'hauran notificar a la CNMC en compliment de la Circular 1/2010”. Per aquest motiu, conclou que “no cal establir cap condició addicional d’ús, tret que l’activitat finançada amb fons WiFi4EU col·lideixi amb altres ofertes comercials d’operadors privats”.

En el cas que un municipi vulgui instal·lar wifi gratuïta pel seu compte sense la subvenció, la CNMC valorarà si pot prestar el servei. “La prestació de serveis i l’explotació de xarxes de comunicacions electròniques per part de les administracions públiques en condicions diferents de les previstes a la Circular 1/2010 i fora del marc del programa WiFi4EU, o mitjançant ajudes atorgades a un operador privat, s'haurà d’examinar cas per cas”, concreta l’acord, que anuncia que es preveu aprovar un reial decret per actualitzar els requisits.

“Hauria tingut més sentit fa cinc anys, quan les tarifes de dades proporcionaven un trànsit d’uns 500 MB, ara ja se n’ofereixen fins a 10 GB”, opina sobre la iniciativa l’investigador del grup de recerca Wireless Networks (WiNe) de l’IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Xavi Vilajosana. No obstant això, considera que WiFi4EU és una bona mesura, sobretot per a col·lectius amb restriccions econòmiques per accedir a una tarifa de dades. Vilajosana analitza que l’interès superior a Espanya en comparació dels altres països comunitaris és perquè “no hi ha hagut subvencions d’aquest tipus d'àmbit estatal”. Ramon Roca constata també un endarreriment que il·lustra que internet gratuït no hagi arribat encara als trens de Renfe, en contrast amb altres països europeus, com el Regne Unit.

Va ser a través d’un gran operador d’internet que l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès es va assabentar de les ajudes WiFI4EU. El Consistori, que preveu formalitzar la seva candidatura, té previst col·locar diverses antenes d’accés a internet, ja que es tracta d’un municipi amb diversos nuclis de població separats. Fonts municipals expliquen que han demanat pressupost als operadors per buscar el “millor preu i la màxima qualitat”. Segons Roca, el pressupost de la subvenció permet instal·lar fins a 10 antenes.

Per a la població local i visitant

El plec de requisits de la subvenció estableix que els ens municipals s’hauran de comprometre a pagar per la connexió a internet i el manteniment de les antenes almenys durant tres anys. Així mateix, cada Ajuntament podrà escollir la companyia que farà la instal·lació i les connexions wifi no podran incloure publicitat ni recollir dades personals. L’accés a la xarxa gratis està pensat per als habitants dels municipis i els visitants de tot Europa per fomentar-ne la mobilitat. “Un pas únic cap a la realització del mercat únic digital”, en paraules de la comissària europea responsable d’Economia i Societats Digitals, Mariya Gabriel.