El Banc de Sang assaja la donació de defenses per combatre infeccions

El Banc de Sang i Teixits ha començat a assajar, amb els hospitals Vall d‘Hebron de Barcelona i La Fe de València, un banc de donants de limfòcits, les cèl·lules encarregades de defensar l'organisme d'agents infecciosos. El pla és crear un banc de defenses per a pacients trasplantats, que estan immunodeprimits i corren el risc de patir infeccions potencialment letals. El banc funcionaria amb un registre de donants als quals es pugui recórrer si un trasplantat en necessita.

Encara és un projecte d'investigació sense efectes en la pràctica clínica, però l'estudiós del Banc de Sang (BST), Sergi Querol, augura que aquest banc de defenses obrirà una alternativa terapèutica a un grup de pacients amb un estat de salut molt delicat. Al Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York ja ho fan amb bons resultats i al Regne Unit i Alemanya també s'ho estan plantejant.

“El banc no està destinat a tothom, només a pacients trasplantats”, matisa l'investigador. Abans de sotmetre un pacient a un trasplantament, els metges han d'abaixar-li al mínim el seu sistema immunitari perquè les cèl·lules que defensen l'organisme no actuïn contra el cos estrany que és l'òrgan donat i en generin rebuig. El problema és que, durant el temps que el pacient està immunodeprimit, també és molt vulnerable a una sèrie de virus potencialment letals en el seu estat. Per exemple, els citomegalovirus, que fins al 80% dels més grans de 40 anys els passen sense assabentar-se'n, pot produir la mort per pulmonia en un pacient immunodeprimit. En aquest col·lectiu, el virus d'Epstein-Barr també provoca una infecció que desenvolupa un limfoma i els adenovirus, més comuns en trasplantaments infantils, poden provocar infeccions pulmonars. Si n'apareix algun, els metges recorren a antivirals per combatre les infeccions que provoquen, però aquesta farmacoteràpia no sempre funciona. “En trasplantaments hi ha entre un 10% i un 30% de morts per infeccions”, adverteix Querol.

Els experts busquen, doncs, una alternativa per als pacients trasplantats que pateixen alguna infecció i no responen al tractament farmacològic. El projecte, que va avançar dilluns RAC1, aniria a cavall d'un banc de sang i el banc de medul·la òssia. Per començar, es faria un registre dels donants susceptibles, ja que no tothom és vàlid. El donant ha d'haver passat la infecció per tenir activats els limfòcits que serviran al receptor.

El sistema immune activa uns determinats limfòcits segons l'agent patogen que hagi de combatre i aquestes cèl·lules, una vegada vençut el virus, tenen memòria i recorden com ho han fet. La idea és seleccionar els limfòcits adequats del donant per combatre un determinat virus i transferir-los al receptor a través d'un medicament cel·lular.

“S'ha de desenvolupar tecnologia de selecció cel·lular específica per agafar els limfòcits que necessitem. I també investiguem la tecnologia d'expansió amb la qual, a través de mostres donades, fem un creixement cel·lular in vitro de les cèl·lules que ens interessen”, explica Querol. Amb aquesta tecnologia desplegada, el banc de defenses recorreria a un donant compatible quan fos necessari i li extrauria, per mitjà d'un procés d'afèresi (un sistema de donació que recull i separa els diferents components de la sang), les cèl·lules que necessités. Després se seleccionarien els limfòcits adequats i s'infondrien en el pacient.

Els científics estan ara reclutant donants amb unes determinades característiques per fer el primer assaig per demostrar la seguretat i eficàcia del medicament cel·lular. Ara com ara, que el projecte està en fase d'estudi, no tothom pot entrar al banc de defenses, sinó que són els investigadors els qui seleccionen els donants segons les seves característiques. Querol assegura que en els dos propers anys atendran uns 20 pacients amb aquest sistema i augura que en cinc anys el banc pot estar disponible de forma més àmplia.