El president que no agrada a Colau

Minuts després que dijous Carles Puigdemont fes públic el nom del successor que havia triat perquè esdevingués el nou president de la Generalitat, Ada Colau ja havia marcat distància i criticat l'elecció de Quim Torra.

L'alcaldessa de Barcelona va utilitzar les xarxes socials, sobretot Twitter, per mostrar el seu desacord amb l'elecció del candidat de Junts per Catalunya. Colau va denunciar: “Potser Quim Torra és el candidat més fidel a Puigdemont, però Catalunya necessita un president amb capacitat de diàleg i de recosir el país. Si ha de presentar-se a una investidura, que comenci demanant disculpes pels comentaris etnicistes i ofensius amb milions de catalans”. D’aquesta manera, la batllessa recordava les piulades despectives cap als “espanyols” que tantes vegades havia publicat l'ara 131è president de la Generalitat.

El president de Catalunya i l'alcaldessa de la capital catalana hauran de reprendre una relació que no ha estat mai bona. Torra, que va dirigir el Born Centre Cultural entre el 2012 i el 2015, va arribar a manifestar que “el Born és la nostra zona zero”, un lloc que també havia de servir com a inici del trajecte cap a la independència. Quan Colau va guanyar les eleccions municipals, el seu govern va decidir donar una nova orientació al Born i el setembre del 2015 Torra va ser rellevat del seu càrrec.

Desprès de l’anunci de Puigdemont i de fer una piulada contra l’elecció de Torra, Colau va retuitejar un missatge de Lucía Martín, diputada d’En Comú Podem al Congrés. Martín afirmava: “Més que preocupant que qui ha d’exercir un càrrec institucional tan important com el de president de la Generalitat tingui un historial de comentaris que fomenten el menyspreu i la confrontació. Precisament ara que cal un Govern amb capacitat de diàleg i negociació amb molta gent”.

Aquest mateix matí l’alcaldessa ha fet un retuit del compte de Twitter de Catalunya En Comú Podem, on es podia veure un vídeo de la intervenció de Xavier Domènech a l’hemicicle. El retuit reproduïa una de les preguntes del portaveu: “Senyor Quim Torra, què pensa dels espanyols? No d’un Govern o un Estat, sinó dels espanyols i espanyoles, perquè sabent això sabrem què pensa de Catalunya”.

Poc abans que es fes la votació per la qual s'havia d'investir Torra, Colau ha fet un últim tuit: “Sento un profund rebuig cap a determinades afirmacions que menyspreïn algú pel simple fet de sentir-se, per exemple, espanyol o català”. Colau ha afegit a la piulada una fotografia d'una carta que també ha publicat a Facebook. A la carta, Colau recorda al futur president: “La meva mare va néixer a Sòria i d’adolescent va venir a estudiar i treballar a Barcelona. Els meus avis paterns, pastors d’un poblet d’Osca, es van traslladar a Barcelona en els anys de la postguerra per buscar una vida millor per als seus fills. El meu pare viu actualment a Almeria. Tinc dos germans nascuts a Madrid. Parlo castellà amb la mare. Parlo català amb els meus fills. I van ser precisament els meus pares d’origen migrant els que em van ensenyar a valorar i defensar l’escola catalana i la immersió lingüística com un model de cohesió social a la diversitat”. 

Colau recorda que la seva “història” és la de “milions de catalans” i conclou: "Sento un profund rebuig democràtic cap a determinades afirmacions que menyspreïn algú pel simple fet de sentir-se, per exemple, espanyol o català. De la mateixa manera em semblen reaccionàries aquelles afirmacions que sostenen que Espanya és irreformable o que afirmen que a l’escola pública s’adoctrina i s’assenyalen públicament professors sense cap prova. Per a mi i per a milions de persones és important saber si algú que es postula com a candidat a la Generalitat pensa que hi ha catalans de primera o de segona en funció d’on hagin nascut o de la llengua que parlin”. L'alcaldessa recorda que quan era portaveu de la PAH va conèixer moltes persones humils que “eren també els espanyols als quals alguns es refereixen de manera despectiva”. Colau acaba: “Em sento molt més propera a aquesta gent que posava el seu cos per evitar un desnonament, fossin d’on fossin i se sentissin d’on se sentissin –de La Rioja, de Vallecas, de Huelva, de l’Equador o de Tarragona– que de persones que, per més que parlin de república, no prediquen amb els principis que la inspiren. Llibertat, igualtat i fraternitat".