_
_
_
_
_

Neix la papallona de la Fundació Tàpies

L'insecte, una espectacular Morf blava, volarà lliure pel museu, i ja provoca debat

Jacinto Antón
Un nen mira la papallona a la fundació.
Un nen mira la papallona a la fundació.Carles Ribas

Cap a les 12 del migdia, aquest dimarts ha nascut la papallona de la fundació Tàpies de Barcelona. De moment roman aferrada al capoll verd del qual ha sortit després de completar el seu pas de crisàlide a adulta. És una visió molt emocionant. Bellíssima. De la vida obrint-se pas en un lloc tan inesperat com un museu. Ha tingut el detall de no néixer ahir, dilluns, que el centre estava tancat.

La papallona, un espectacular espècimen de Morpho helenor, membres del gènere neotropical (selves d'Amèrica del Sud i central) Morf que es caracteritza per la gran grandària i el blau elèctric intens al dors de les ales, roman de moment immòbil assecant-se i amb les ales tancades. De manera que no es pot veure encara el color característic sinó només la part de sota, ventral, de les ales, que és marró. Aviat emprendrà el vol lliure pels espais de la fundació.

Curiosament ara està al pis de dalt, a la barana al costat de la biblioteca, enfront de l'hipopòtam de grandària natural, l'escultura Hope Hippo, el que és tot un contrast. Diversos visitants del centre han explicat que el visitaven aquest dimarts precisament per veure a la papallona.

La presència del lepidòpter, un projecte de Daniel Steegmann Mangrané comissariat per The Green Parrot, ha provocat ja debat, amb gent que no està d'acord amb l'exhibició d'un ésser viu, i menys d'una papallona d'una espècie forana i protegida, i els que jutgen la iniciativa una meravellosa forma de reflexionar sobre les relacions entre naturalesa i cultura.

Sigui com sigui, la possibilitat d'observar una bellíssima papallona Morf de les profunditats de la selva voletejant per la Fundació Tàpies és una experiència gairebé màgica. L'insecte gaudeix d'abundant llum natural, té a la seva disposició menjar (fruita dolça) i passarà les seves tres setmanes de vida en un inesperat ambient artístic. És difícil saber si tot això li compensarà el fet d'haver nascut tan lluny de les seves frondoses latituds.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_