Quan l’home es vesteix de dona

“Va passant el temps i el que no acabo de portar bé, de fet, ho porto fatal, és trobar-me'l per casa vestit…Em trobo una tieta, el meu marit transvestit de la manera més estranya. És que no suporto aquesta senyora [...] Sovint, penso que el millor que podria passar és que es morís. Sí, mort. Què fort pensar això”, va escriure la Carme al seu diari, poc després que el seu marit, tres dies abans del seu 25è aniversari de casats, li confessés que li agradava vestir-se de dona. La Carme i la Xesca, la seva marida, com li diu, són dos dels protagonistes del documental En Femme, de l'antropòloga Alba Barbé.

El treball de Barbé se centra en persones com la Xesca, cross-dressers, habitualment homes heterosexuals, molts d'ells casats, que es vesteixen de dona d'amagat. Alguns, un dia fan el pas i ho expliquen a la seva família; uns altres, segueixen buscant el moment adequat per explicar-ho, davant del temor que la seva vida s'enfonsi. Han passat vuit anys des que la Carme escrivís al seu diari els terribles sentiments que la desbordaven davant de la revelació del seu marit. “El tema de la transsexualitat, travestisme, cross-dressing o com es vulgui que es digui ja no és el que farà que seguim junts o separats. Serà la vida”, conclou en el documental, que es podrà veure l'11 de maig al Teatre Lliure.

“Històricament, el travestisme s'ha associat al transformisme del món gai, o a les persones que van arribar del Sud-amèrica als anys setanta i es dediquen al mercat sexual. Entre el travesti gai i l'espectacle no hi ha hagut una identificació”, explica Barbé, sobre les persones que formen part del seu documental. Per això alguns han preferit adaptar el terme anglosaxó cross-dresser.

“Soc una persona cross-dresser, allò que tota la vida s'ha conegut com un travesti”, diu la Sofia, que actualment presideix l'associació En Femme, que dona nom al documental. La Sofia va trigar 15 anys a explicar-li a la seva parella que tenia una part femenina que necessitava expressar, i que es vestia de dona. 15 anys després, segueixen juntes. “La meva noia entén que si és una cosa que necessito que la faci, que segueixi endavant”, explica al local d'En Femme, al barri del Guinardó de Barcelona.

Entre les seves quatre parets va néixer tot. Barbé estava embardissada en la seva tesina, va acudir al local, va conèixer la Sofia i a la resta de persones que formen part de l'associació (una vintena de sòcies en l'actualitat que paguen entre totes el lloguer) i va acabar escrivint la seva tesi doctoral sobre cross-dressing, que després es va convertir en un documental, centrat en la vida de les persones d'En Femme. Es va preestrenar el juny de l'any passat a la Filmoteca de Catalunya, es va estrenar el març al Festival de Cinema de Guadalajara (Mèxic) i ara arrenca una gira per Catalunya, Madrid, Navarra, el País Basc i les illes Balears.

En Femme va néixer el 2006, va créixer amb el boca-orella i internet va fer la resta. La seva finalitat inicial era poder transformar-se amb tranquil·litat, caminar amb tacons pels seus 120 metres quadrats, guardar la roba en una de les seves 20 taquilles. Arribar sent un home, transformar-se en dona, i tornar a casa com a home. Però, sobretot, “deixar d'estar sola”, explica la Sofia. Entre les seves sòcies hi ha diversitat (cross-dresser, transsexuals, transvestits...), “però el perfil majoritari són homes casats amb família”, explica la Mònica, música de professió, a qui “sortir de l'armari” li va costar el divorci. “Hi ha senyors que són metges, paletes, advocats o forners que de tant en tant es posen una faldilla”, afirma. I s'alegra perquè les coses estiguin canviant: “Abans o et quedaves dins de l'armari o te n'anaves al teatre a fer la boja o la puta. Ara això té altres sortides”.

En Femme ha tingut una funció essencial en aquesta evolució.“Gràcies a l'associació moltes persones han començat a dir-ho a les seves famílies, als seus fills. Han començat a sortir al carrer, han deixat d'ocupar aquest espai genèric de polígons industrials, perifèria i boscos, han començat sortir de dia per espais ja no tan anònims”, assegura Barbé. La Sofia, per exemple, va a treballar cada dia com a Sofia. “Ho vaig fer a poc a poc, primer un mocador, després una camisa, després les ungles pintades...”

Amb el documental, Barbé vol ajudar a trencar el silenci. “El secret estructura i vertebra la pràctica del cross-dressing, i és una de les bases de la transfòbia”, explica, sobre un dels motius que la van impulsar a dur a terme el documental, que ha estat possible “gràcies a la familiaritat amb elles”. També ha volgut reconèixer la tasca d'En Femme, “una segona família, un espai de calidesa i d'acompanyament en la construcció de la identitat” de les persones “en un moment dels més difícils de la seva vida”.