El PNB arrenca una pujada de les pensions vinculada a l’IPC i salva els Pressupostos

El PNB ha revelat aquest dimecres que ajudarà el Govern espanyol a superar el primer tràmit dels Pressupostos del 2018 rebutjant aquest dijous les sis esmenes a la totalitat presentades al projecte. El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha confirmat després de la primera sessió del debat a la totalitat al Congrés que la seva formació ha arribat a un pacte amb el PP i que sumarà els seus vots als de Ciutadans, Coalició Canària, el Fòrum Astúries i UPN per rebutjar les esmenes del PSOE, Units Podem, ERC, el PDeCAT, Compromís i EH Bildu.

Esteban ha explicat que aquest dimarts hi va haver una reunió entre Mariano Rajoy i el president del PNB, Andoni Ortuzar, a la Moncloa i que el Govern espanyol ha assumit aquest mateix dimecres diverses peticions del PNB, com una pujada generalitzada de les pensions i diàleg a Catalunya. S'ha pactat un increment de totes les pensions en funció de l'IPC per al 2018 i el 2019. A més, es retarda l'entrada en vigor del factor de sostenibilitat (que implica una retallada de les noves pensions) fins al 2023. També s'ha acordat elevar el 56% la base reguladora de les pensions de viduïtat (i l'any que ve del 60%).

El portaveu del PNB al Congrés ha assegurat que la proposta de la seva formació recull les exigències dels sindicats i "les reivindicacions que s'estan fent al carrer". Era "just i el que calia fer; no ens plantejàvem cap més solució", ha afirmat. "El que hem fet", ha justificat, "és fer política amb majúscules i guanyar temps polític per a Catalunya".

Ara el camí serà més pla, tot i que no estarà expedit. La intervenció de la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 155 de la Constitució encara pot fer-los descarrilar si en el moment d'aprovar en ple el dictamen de la comissió del projecte de llei de Pressupostos (entre el 21 i el 24 de maig) persisteix l'aplicació del precepte. El PNB segueix tenint la clau. A partir d'aquest compromís, el partit basc s'obre a negociar altres esmenes parcials amb el PP per assegurar l'aprovació dels Pressupostos al maig.  

Segons Esteban, el PNB ha reiterat a Rajoy la seva preocupació per la situació a Catalunya i la seva oposició al 155, però ha valorat que el president s'hagi referit aquest dimecres als passadissos del Congrés al seu "compromís ferm" que l'excepcionalitat desaparegui quan es triï un nou Govern a Catalunya i que s'obri una etapa de diàleg. El portaveu ha insistit que l'acceptació de les seves propostes per part del Govern central "no assegura l'aprovació dels comptes" i que divendres el seu partit presentarà, a més de les esmenes parcials relacionades amb la millora de les pensions, "un ventall d'esmenes perquè els Pressupostos segueixin millorant".

Divendres passat el Grup Basc ja va donar el primer senyal d'alè als comptes del Govern per al 2018 en no registrar cap esmena a la totalitat, com ja va fer el 2017, evitant que els Pressupostos no superessin aquest primer tràmit parlamentari. Però el moment de la veritat serà dijous, quan es votin les esmenes a la totalitat. En aquest moment els Pressupostos podrien decaure i no seguir el seu tràmit si el PNB no vota amb el PP, Ciutadans i Coalició Canària contra les propostes de la resta de l'oposició.

Amb els vots del Grup Basc per rebutjar les esmenes de l'oposició, el PP sumarà 175 vots (amb els de Ciutadans, Coalició Canària, UPN i Fòrum Astúries) contra els 175 de l'oposició (PSOE, Units Podem, ERC, PDeCAT, Compromís i Bildu). Nova Canàries se n'ha desmarcat ara com ara, com ja va passar el 2017, tot i que un empat repetit en tres votacions donaria llum verda als comptes del Govern. Però sense el suport del PNB els Pressupostos ja no tindrien recorregut. El Govern els podria prorrogar i recórrer al decret llei, però seria més vulnerable i la incertesa afebliria la ja defallida legislatura.

Superat el tràmit de dijous, es mantindran vius els Pressupostos més enllà del 22 de maig, data límit del termini de dos mesos perquè el Parlament de Catalunya triï un president. La investidura d'un president permetria que el Govern espanyol retirés el 155 i que el PNB mantingués la seva coherència fins al final votant els Pressupostos en els dies següents.

La posició del PNB és complexa. El suport als Pressupostos del 2017 li va resultar molt beneficiós. Va aconseguir una rebaixa de la quota basca per un valor de 1.400 milions, la reducció de la tarifa elèctrica de les seves grans empreses i una injecció de 3.380 milions per a l'alta velocitat. Per al 2018, el PP preveu un augment de la inversió al País Basc del 32%. A més, el PNB necessita el suport del PP a Euskadi per salvar els Pressupostos del Govern basc. El caràcter pragmàtic del PNB el mou a buscar un forçat equilibri en el límit que li permeti avalar els Pressupostos, en els quals pot augmentar els avantatges en una negociació que ja es dona per tancada, sense trair la posició solidària amb els partits sobiranistes catalans i exposar-se al desgast al País Basc per apuntalar el Govern que ha intervingut la Generalitat des de Madrid.

Montoro defensa els comptes

En un ambient monopolitzat per la dimissió de Cristina Cifuentes, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha defensat aquest dimecres el projecte de Pressupostos al Congrés dels Diputats, durant la primera sessió del debat d'esmenes a la totalitat. Uns Pressupostos, ha incidit, que garanteixen les pensions. Aquesta tarda serà l'oposició la que sostingui les seves esmenes per intentar evitar que el projecte prosperi. Montoro els ha definit com “un projecte creïble d'un Govern que ha frenat la recessió” i “la caiguda i destrucció de llocs de treball per convertir-les en la creació de més de dos milions de llocs de treball”. I ha posat l'èmfasi en la despesa social del projecte, que, ha assegurat, suposa “més diners que mai en comparació dels Pressupostos de la democràcia”.

Fins i tot ha esgrimit la capacitat de diàleg del Govern, que, ha dit, va demostrar en els Pressupostos del 2017 i en l'acord sobre el sostre de despesa, que ha obtingut el consens necessari. Per situar l'oposició davant les seves pròpies contradiccions, ha fet gestos no exempts de populisme. S'ha referit “a les persones a qui la renda els depèn del projecte”, com els funcionaris, que se'n beneficiaran “gràcies a l'acord amb els sindicats”. Ha exposat l'augment dels salaris de la funció pública i de les forces de seguretat de l'Estat, així com el de les pensions, “el gran canal de solidaritat entre els espanyols”. “Les pensions les garanteix l'Estat amb els Pressupostos, no els ingressos ni la Seguretat Social”, ha advertit.

Tampoc s'ha oblidat del finançament territorial. “El més alt de la seva història amb 4.248 milions”, ha assenyalat. Uns Pressupostos que, a més, “permetran al Govern afrontar la reestructuració del deute de les comunitats”. Ni de les ajudes per als estudiants: “Mai hi ha hagut tants diners en un pressupost per a les beques”. “Màxims històrics”, ha solemnitzat. Amb el somriure desafiador, el ministre s'ha mostrat convençut que “cap diputat està en contra d'apujar les pensions, el sou dels funcionaris o el finançament autonòmic”. No obstant això, no ha tancat la porta a seguir negociant perquè la votació de dijous “obri les portes de l'estabilitat política del nostre país”.