Trapero va traslladar a Puigdemont que no compartia el pla secessionista

L'excap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, intenta convèncer la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela que en cap moment va posar el cos policial al servei dels interessos de l'independentisme. En un escrit en el qual s'oposa a l'ordre de processament per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, Trapero al·lega que ell i la resta de la cúpula dels Mossos van mantenir discrepàncies obertes amb els responsables polítics del Departament d'Interior i de la Generalitat sobre la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Trapero exposa en el seu escrit que, abans de l'1-O, va mantenir dues reunions al Palau de la Generalitat amb el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras. En aquestes trobades, diu, els va traslladar la seva "preocupació" perquè es mantingués la convocatòria del referèndum, ja que podia generar problemes per a la seguretat ciutadana. Segons els arguments de l'antic major, Trapero va informar Puigdemont que el cos policial no compartia el "projecte independentista" i que la cúpula tenia la intenció de "respectar la legalitat vigent i complir els mandats judicials" que ordenaven impedir la votació il·legal. Trapero també va traslladar als polítics el seu malestar per certes manifestacions públiques sobre el paper dels Mossos. Per donar credibilitat a aquesta versió, l'escrit cita a favor seu la declaració, com a testimoni, de l'actual cap dels Mossos, Ferran López, que acredita aquesta versió.

Trapero està processat per dos delictes de sedició i un altre d'organització criminal. La jutgessa Carmen Lamela creu que va formar part d'una "complexa i heterogènia organització unida pel propòsit d'aconseguir la secessió de Catalunya" i que va posar els Mossos "al servei dels interessos secessionistes". La defensa de Trapero ho nega i rebutja el relat de fets que recull la interlocutòria de l'Audiència Nacional. Entre altres coses, l'escrit argumenta que "no s'ha protegit policialment polítics o càrrecs investigats" per la seva participació en el referèndum.

L'advocada Olga Tubau recorda que Trapero no va fer mai cap manifestació a favor del referèndum; al contrari, raona, existeix un comunicat oficial dels Mossos d'Esquadra en el qual s'indica la seva disposició a complir les resolucions judicials.

Un dels delictes de sedició se li atribueix pels fets del dia 20 de setembre davant del Departament d'Economia de la Generalitat, quan una multitud es va concentrar per protestar pels escorcolls ordenats per un jutge de Barcelona. L'escrit subratlla que aquell dia es va produir "una gran mobilització ciutadana" i destaca que va ser majoritàriament "pacífica". Trapero nega que es desatenguessin les peticions de la Guàrdia Civil. L'escrit al·lega que "si no van desallotjar i van dispersar" les persones congregades abans, "no va ser per una voluntat maliciosa d'obstruir l'entrada i l'escorcoll", sinó per "l'absoluta impossibilitat de dur a terme aquestes actuacions davant de la presència d'una massa compacta de gent". En l'actuació dels Mossos es va valorar que van ser concentracions convocades per l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural i que, fins avui, "sempre havien tingut un caràcter pacífic". Així mateix, nega qualsevol "connivència" amb els comandaments polítics perquè cap d'ells va anar a la sala de coordinació aquell dia.

"Es fa difícil", insisteix l'escrit, "sostenir una pretesa coordinació entre la cúpula política de la Conselleria d'Interior i els comandaments de la Prefectura dels Mossos d'Esquadra", quan aquests últims "en un acte sense precedents i públicament traslladen la seva discrepància amb els primers". Aquestes discrepàncies van quedar definitivament plasmades, subratlla Tubau, en les reunions amb Puigdemont i Junqueras, on va quedar clar que ni Trapero ni els Mossos compartien "un eventual pla tendent a la celebració del referèndum".