El sobiranisme es nega a pactar i amenaça amb més protestes
Els independentistes rebutgen l'oferta dels socialistes de Catalunya d'un Govern de concentració
El complex tauler polític català continua sense trobar la peça capaç de trencar el bloqueig actual, marcat per la delicada situació judicial dels líders independentistes. Si la proposta d’un Govern tècnic i transversal d’esquerres, llançada pel líder d’En Comú-Podem, Xavier Domènech, s’ha topat amb el rebuig d’ERC i JxCat, tampoc el PSOE està disposat a explorar fórmules que portin a un independentista a la presidència de la Generalitat. L’independentisme insisteix en les mobilitzacions al carrer per forçar una mediació internacional que obligui el Govern central a asseure’s a taula.
“No donarem suport a cap candidat independentista, vingui d’on vingui”, va afirmar ahir amb rotunditat el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Abalos, davant les propostes llançades en els dos últims dies des d’En Comú-Podem i, de forma menys precisa, des dels socialistes catalans.
Si bé en una entrevista concedida a Las Mañanas de Radio Nacional no es va voler pronunciar sobre una possible candidatura del diputat d’ERC Ernest Maragall a la presidència de la Generalitat de Catalunya —l’últim nom que ha saltat a la palestra—, Abalos va deixar clar que l’important és que el candidat sigui algú sense cap càrrega judicial i amb plantejaments clars. Va insistir també que el PSOE no està disposat a buscar acords amplis amb l’independentisme per trobar un candidat: “No hi donarem suport ni fa falta que fa, perquè els independentistes tenen majoria”, va afirmar.
Amb relació a la proposta de Catalunya en Comú de buscar un candidat transversal i independent, el secretari d’Organització del PSOE va insistir que es tracta d’investir un president i per a això cal comptar amb el candidat. “Si estan pensant en un president, que diguin qui, el contrari és començar la casa per la teulada perquè si la majoria independentista desestima la proposta, no hi ha res a fer”, va sentenciar.
Per bé que tímida i poc concreta —els qui la proposen són els primers a admetre l’enorme dificultat que prosperin—, l’única fórmula que sembla ser capaç d’obrir una via cap a la formació d’un govern a Catalunya passa per un acord escorat a l’esquerra —millor amb un perfil més tècnic que polític— que, des de la renúncia a la unilateralitat, tracti de sumar prou suports per formar una majoria. Això requereix alguna cosa aparentment tan difícil com que socialistes i republicans (també sectors més moderats del PDeCAT) apropin posicions fins a trobar un candidat que satisfaci totes les parts.
Xavier Domènech va llançar aquesta setmana la seva proposta d’un govern tècnic i transversal, iniciativa que no sona del tot malament a una part de l’independentisme que, malgrat no renunciar-hi formalment, veuen inviable qualsevol via que continuï insistint en l’unilateralisme i el constant enfrontament amb el Govern central. Formen part d’aquest grup un sector d’ERC i, fins i tot, alguns quadres del PDeCAT cada vegada més allunyats de les radicalitzades posicions de l’expresident català, Carles Puigdemont. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no ha ocultat la necessitat de buscar una fórmula que permeti arribar a algun tipus de govern de concentració.
No obstant això, tots dos han topat de cara amb la realitat: amb els portaveus independentistes sortint al pas per tancar qualsevol iniciativa en aquest sentit. “Ja tenim un acord amb Junts per Catalunya i els acords s’han de respectar”, va assegurar dijous Pere Aragonès, el nou cap visible de la direcció d’ERC. El també secretari d’Economia de la Generalitat va deixar clar el seu rebuig a la proposta de Domènech, encara que va afegir que pretenen comptar amb els comuns per arribar a acords després de la investidura.
El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat) —membre del sector dur de l’independentisme— també va mostrar la seva oposició a qualsevol pacte. En una entrevista concedida a Europa Press va reiterar que la intenció del seu grup continua sent investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i, si finalment opta per un altre candidat, seria una opció “provisional” mentre es busca la manera de situar-lo de nou al capdavant del Govern.
Segons Aragonès, la iniciativa de Domènech “té més viabilitat després [de la investidura], per arribar a acords amplis”, va afegir. Per deixar més clara la seva posició, Aragonès va treure valor a qualsevol govern tècnic: “Nosaltres apostem per un Govern polític perquè en aquesta legislatura venim a fer política, venim a fer realitat el projecte polític que va obtenir majoria a les eleccions, que és avançar cap a la independència”, va afirmar.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Llei Referèndum Catalunya
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Catalunya
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Partits polítics
- Administració autonòmica
- Legislació
- Espanya
- Política
- Administració pública
- Justícia
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme