El Comitè de Drets Humans de l’ONU admet a tràmit la demanda de Puigdemont

El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha admès a tràmit la demanda de l'expresident Carles Puigdemont contra la "vulneració" dels seus drets polítics a Espanya. Segons un escrit del comitè de l'ONU, dilluns el comitè de les Nacions Unides va acceptar a tràmit la demanda, mentre Puigdemont compareixia davant de les autoritats alemanyes després que el detinguessin diumenge. La decisió de l'ONU se suma al dictamen de la setmana passada sobre l'excandidat a la investidura Jordi Sànchez, tot i que llavors, a més d'admetre a tràmit la demanda, va dictaminar unes mesures cautelars i va advertir Espanya que havia de garantir els drets polítics del també expresident de l'ANC.

L'escrit de l'ONU indica que la demanda s'ha tramitat i enviat a les autoritats espanyoles perquè en un termini de sis mesos facilitin tota la informació sobre la qüestió. Especifica que no s'adopten mesures cautelars com en el cas de Jordi Sànchez i insta l'expresident de la Generalitat a indicar "quin tipus de mesures" vol exigir a Espanya en cas que finalment es conclogui que els seus drets han estat vulnerats.

Puigdemont va presentar el recurs davant del Comitè de Drets Humans de l'ONU l'1 de març i l'òrgan l'ha acceptat en menys d'un mes, tot i que el termini de resolució no es preveu que arribi tan aviat, tenint en compte que s'ha donat sis mesos a Espanya perquè aporti observacions i informació. L'expresident considera que Espanya ha violat part de la "Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets Civils i Polítics".

La demanda, titulada Puigdemont versus Espanya, defensa concretament que l'Estat ha vulnerat les seves obligacions en tractats de vigència internacional, com la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En virtut d'aquests tractats, Puigdemont reivindica el seu dret a presentar-se a les eleccions, el seu "dret a la llibertat d'associació amb altres polítics independentistes i partits polítics a la recerca d'un objectiu comú d'aconseguir la independència d'Espanya per a Catalunya" i el seu dret a la llibertat d'expressió política pacífica de suport de la causa de la independència de Catalunya.

Però al·lega que "aquests drets han estat violats per la conducta acumulativa i continuada del Regne d'Espanya", ja que va ser designat per la majoria del Parlament per a la reelecció com a president, però les autoritats espanyoles ho han impedit, segons defensa. També explica que, per tot això, s'ha vist obligat a escollir entre tornar a Espanya per ser "sotmès a detenció arbitrària, romandre com a president a l'exili o permetre que un candidat alternatiu sigui nomenat i investit com a president".