Dubtes i possibles escenaris davant del nomenament de Turull com a president de la Generalitat

El Parlament de Catalunya intentarà investir aquest dijous a la tarda com a president de la Generalitat l'exconseller Jordi Turull, un dia abans de la seva citació davant del Tribunal Suprem. Junts per Catalunya i ERC necessiten sumar els quatre vots de la CUP. Aquests són els possibles escenaris davant de la investidura.

Jordi Turull té els suports necessaris?

L'objectiu dels partits independentistes és que aquesta mateixa tarda es facin el debat i la votació per triar nou president. Perquè pugui ser investit, el candidat Jordi Turull hauria d'obtenir una majoria absoluta dels vots (68 del total de 135), així que és preceptiu sumar els vots de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, que en representen 70. A aquest número cal restar-hi les paperetes de l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, que es troben fugits a Brussel·les. Oriol Junqueras i Jordi Sànchez tenen el vot delegat, així que els independentistes sumen just els 68 escons necessaris. Si la CUP decidís no avalar Turull (la direcció del partit es reuneix a les 15.00 per fixar la seva posició), la investidura seria fallida i caldria una segona sessió, 48 hores després, on el candidat només necessitaria majoria simple per ser triat. Però els independentistes no volen arribar a aquesta opció, ja que demà divendres el Tribunal Suprem podria ordenar l'entrada a la presó de Turull.

Signarà el Rei el nomenament de Turull?

Si Turull és investit president de la Generalitat aquest dijous, Felip VI hauria de signar el seu nomenament, segons ha reconegut el ministre de Justícia, Rafael Catalá. “Tinguem en compte que els actes del Rei són actes deguts, formals, no aporta un element de voluntat, no és que a ell li sembli bé, és que ha de ratificar el nomenament”, ha afegit el titular de Justícia.

Què notificarà divendres el jutge Pablo Llarena a les defenses dels 28 investigats?

L'instructor ha citat els advocats dels investigats pel procés per notificar-los l'ordre de processament, una resolució judicial que detalla els fets comesos i els delictes que s'atribueixen a cada investigat. Implica que el gruix de la investigació ja ha finalitzat i és un pas previ a l'obertura de judici oral. Que Llarena hagi convocat les defenses dels 28 investigats no significa que els processi a tots. Pot deixar-ne algun fora de la causa o processar-lo més endavant. El jutge sí que processarà segur aquest divendres per rebel·lió els quatre investigats que són a la presó (Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), els sis que ha citat per a la vista breu de mesures cautelars (Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Marta Rovira i Carme Forcadell) i Carles Puigdemont i els quatre exconsellers fugits a Bèlgica.

El jutge pot enviar Turull a la presó?

L'instructor ha convocat una vista breu amb les acusacions i les defenses de sis investigats per revisar les mesures cautelars que els va imposar en el seu moment, també a Turull. Tots sis són diputats, formen part del que la investigació considera la cúpula del procés i es van comprometre davant del jutge a complir la Constitució i abandonar la via unilateral d'independència. Estan en llibertat sota fiança, tenen retirat el passaport i el jutge els va advertir que si tornaven a delinquir els enviaria a la presó. Si alguna de les acusacions (la Fiscalia, Vox o l'Advocacia de l'Estat) demanen el seu empresonament i Llarena considera que han reincidit o que hi ha risc clar que puguin fer-ho o que fugin, els pot empresonar. També pot mantenir la llibertat sota fiança amb la prevenció que els enviarà a la presó si reiteren els seus delictes.

Com actuarà el Govern espanyol?

El Govern espanyol estava preparat perquè la setmana vinent Jordi Turull fos nomenat president de la Generalitat sense que pogués fer res per impedir-ho. El moviment del jutge Pablo Llarena de citar-lo divendres, a més d'altres encausats, i la resposta del president del Parlament, Roger Torrent, de convocar un ple aquesta tarda per investir-lo, trastoca els plans inicials del Govern de Rajoy. Si dijous és investit, no hi ha res que el Govern pugui fer, segons ha reconegut el ministre Rafael Catalá. D'altra banda, l'article 155 de la Constitució es manté vigent fins que a la Generalitat no hi hagi un Govern “conforme a dret”. Si el jutge Llarena dictés divendres contra Turull mesures de privació de llibertat l'article 155 no s'aixecaria.

El ministre de Justícia ha admès al programa Más de Uno d'Onda Cero que el ple d'investidura de Jordi Turull s'ha convocat "reglamentàriament" i que, per tant, a priori el seu Govern no l'impugnarà. En el cas que demà el Tribunal Suprem mantingui la imputació per Turull amb les conseqüències processals que el jutge decideixi "això no invalida la seva condició de president". La inhabilitació, ha dit, es produiria en cas que en el moment de l'obertura de la fase d'enjudiciament —cosa que es farà aquest divendres— Turull estigués a la presó preventiva.

Quant durarà el ple i com funcionarà?

Després de procedir a la lectura de la resolució que proclama Jordi Turull com a candidat a la presidència a la Generalitat, la sessió s'iniciarà amb la intervenció del candidat, que té un temps il·limitat per presentar el seu programa. Just després (si el president de la Cambra no suspèn el ple fins a l'endemà), serà el torn dels grups de l'oposició, que tindran un màxim de 30 minuts per intervenir, la qual cosa pot allargar fins a tres hores aquestes intervencions. L'ordre serà de major a menor representació, tot i que Junts per Catalunya parlarà en últim lloc perquè és el partit del candidat.

En la seva segona intervenció, Turull pot decidir respondre, també sense límit de temps, individualment o en conjunt als grups. Si opta per la primera opció, l'oposició podrà replicar amb la mateixa durada del candidat. Si aquest torna a respondre, els grups disposaran llavors d'un màxim de cinc minuts. En canvi, si Turull respon de manera conjunta als grups, aquests hauran de repartir-se el temps d'intervenció del candidat per a la seva rèplica i només en tindran una.

Transcorregut el debat, es procedirà a la votació, que es farà de manera individual i en veu alta.

Com va ser la investidura de Carles Puigdemont?

Alguns partits asseguren que el ple d'aquest dijous, si l'oposició no aconsegueix frenar-lo, pot ser molt llarg per la polèmica que l'envolta. Una cosa semblant va passar amb la sessió que va proclamar Carles Puigdemont el 10 de gener del 2016, després de la renúncia d'Artur Mas, forçada per la CUP. Llavors, el ple no va arribar a les cinc hores, concretament va durar 4.45 minuts, i l'oposició va tenir dues rondes de rèplica.