Puigdemont i ERC ofereixen a la CUP un “procés constituent” i una altra consulta

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han enviat a la CUP una nova proposta per desbloquejar la investidura del president de la Generalitat. El document, de 46 pàgines, al que ha tingut accés EL PAÍS, preveu que arrenqui un procés constituent en què “participi la ciutadania” que culminaria amb “una proposta de Constitució de la República” i el que denominen com una “multiconsulta” per validar-la. Amb tot, aquest debat es duria a terme, com a mínim en una primera fase, fora de les institucions en un intent de no judicialitzar encara més la vida política catalana i evitar noves responsabilitats penals als seus dirigents.

La proposta remesa a la CUP fuig de manifestar-se clarament a favor de la via unilateral que reclama l’esquerra anticapitalista i que la passada legislatura va derivar en la intervenció de l’autogovern català i el processament dels seus antics dirigents. Tampoc fa referència específica a la independència però sí que al·ludeix reiteradament a la “República” i assegura, això sí, que aquest concepte s’ha d’entendre com la reivindicació d’“una societat de ciutadans lliures i iguals, no subordinats”.

Esquerra Republicana ha intentat, segons fonts de la negociació, que el document inclogui les principals peticions de la CUP sense caure en il·legalitats flagrants que impedeixin l’aixecament de la intervenció de l’autonomia i no puguin perjudicar encara més els dirigents independentistes en presó preventiva. ERC ha insistit en la necessitat de tenir “un govern efectiu” perquè la Generalitat deixi d’estar a mans del Govern del PP que, recorden, només va obtenir quatre diputats en les passades eleccions autonòmiques.

El procés constituent que proposen ERC i Junts per Catalunya està definit en el document com “un gran debat nacional català sobre el futur del nostre país, que dibuixi el model social, econòmic i institucional”. Ha de ser “un debat que involucri de manera real tota la ciutadania i que sigui capaç de formular grans pactes i consensos nacionals”. Aquest debat ha d’“assentar les bases d’una proposta de Constitució de la República de Catalunya”.

Gran part del debat constituent el situa a l’òrbita del que el document denomina “institucions a l’exili”, òrgans no oficials que estaran dirigits des de Brussel·les, on es troben fugits de la justícia l’expresident Carles Puigdemont i tres dels seus exconsellers. El punt d’inici d’aquest procés constituent serà “l’Assemblea de representants per a la República”, un òrgan no oficial que incorporarà els “càrrecs electes que ella mateixa acordi incorporar-hi”. També reserva un paper pel Consell de la República, l’altre organisme no oficial que Carles Puigdemont pretén dirigir des de Bèlgica. El seu paper serà el de “fomentar i impulsar els debats que calguin, així com dotar-se de les eines per desenvolupar-lo”.

“En una fase zero el procés constituent s’autoimpulsará un Pacte Nacional Constituent a Catalunya, que haurà d’emplaçar tots els agents cívics, socials i polítics”, diu.

L’acord també reserva un paper al Parlament de Catalunya. Concretament “constituirà aquelles comissions d’estudi que puguin tenir per objecte aprofundir en els debats nacionals que es duguin a terme”. El document deixa clar que “en la primera fase” el debat serà de caràcter “territorial” i “social”.

La conclusió d’aquests debats “ha de concloure amb una multiconsulta amb totes les garanties perquè hi participi la majoria de ciutadans, on la ciutadania es pugui expressar en cadascun dels elements fonamentals”. En parlar de multiconsulta s’evita la paraula “referèndum”, novament provant d’evitar responsabilitats penals als membres del Govern.

“L’èxit i l’eficàcia del Procés Constituent restaran condicionats per la força de la ciutadania i les organitzacions que la representen. Més que mai caldrà que la societat catalana continuï mobilitzant-se per la pau, contra la repressió policial i jurídica de l’estat espanyol, i que no cedeixi ni un mil·límetre en defensa de la llibertat d’expressió”. També s’insisteix que aquest procés ha d’anar “més enllà de les entitats sobiranistes per implicar entitats socials, empresarials, culturals i científiques”.