Tres comandaments dels Mossos admeten “situacions de risc” l’1-O i en els escorcolls a Economia

Tres comandaments dels Mossos que han declarat avui dimarts com a testimonis al Tribunal Suprem han assenyalat davant del jutge que tant el dia del referèndum il·legal com durant l'escorcoll judicial a la Conselleria d'Economia dels dies 20 i 21 de setembre es van produir “situacions de risc” per a la seguretat i que els responsables polítics i policials no van posar mitjans per evitar-los, tot i que havien estat advertits.

Els tres testimonis han declarat a petició de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, però els seus testimonis, segons els detalls avançats per les fonts consultades, no beneficien la defensa d'aquests investigats. El primer que ha declarat ha estat Manel Castellví, comissari d'Informació dels Mossos. Durant la seva compareixença davant del jutge Pablo Llarena, que ha durat unes tres hores, ha afirmat que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn van ser advertits durant la reunió preparatòria del referèndum celebrada el 28 de setembre que hi havia risc d'actes violents durant la jornada de l'1 d'octubre, dia de la consulta il·legal. Malgrat aquest advertiment, van decidir seguir endavant amb la votació, per la qual cosa Castellví assegura que es va sentir “frustrat”, segons assenyalen les fonts consultades.

Al comissari d'Informació també li han preguntat per la presumpta incineració de documents que els Mossos havien de dur a terme. Castellví ha admès aquesta situació i ha confirmat que el material que es va voler cremar eren actes de seguiments a polítics independentistes o del comitè de coordinació. Al comissari l'han interrogat també per si als Comitès de Defensa de la República s'hi integren membres de la CUP, l'AMI, l'ANC, Òmnium Cultural o Esquerra, i el testimoni, segons les fonts consultades, ha contestat que sí.

Després de Castellví han declarat un sergent i un inspector que van participar en el dispositiu desplegat davant de la seu de la Conselleria d'Economia el 20 i 21 de setembre. A tots dos, segons les fonts consultades, se'ls ha preguntat per què no van desallotjar els ciutadans concentrats i han afirmat que davant de la dificultat de desallotjar sense incidents 40.000 persones van buscar alternatives. Els dos mossos han assenyalat també que va haver-hi moments d'inseguretat, però que els episodis de violència van ser molt puntuals. El més clar, les destrosses causades a vehicles de la Guàrdia Civil, no va ser obra dels manifestants sinó de periodistes i, ja de matinada, d'alguns ciutadans ebris.

El primer d'aquests dos testimonis és un sergent que va actuar com a mediador davant de la seu de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. El sergent ha precisat, segons fonts presents en la seva declaració, que a les portes de la Conselleria, on es van arribar a concentrar 40.000 persones, van treballar una dotzena d'agents. Ell va preguntar per telèfon a la intendent Teresa Laplana (imputada per sedició a l'Audiència Nacional) si enviaria reforços i aquesta li va dir que no. Al sergent també li han preguntat si, en la seva opinió, el principal objectiu de l'ANC i Òmnium, impulsors de les mobilitzacions, era protestar per les detencions i posar impediments a les accions de la comitiva judicial i el testimoni, segons aquestes fonts, ha contestat afirmativament.

El tercer testimoni, un inspector que va participar en el dispositiu de la nit del 20 de setembre davant de la seu d'Economia, ha ratificat la situació d'“inseguretat” relatada pel seu company i ha assenyalat que es va considerar més segur fer sortir la comitiva judicial pel terrat de l'edifici que no pas per la porta.