_
_
_
_

Jaume Roures, el magnat de la televisió que va votar la CUP

El president de Mediapro, a qui la Guàrdia Civil atribueix un paper “cabdal” en el procés, combina els seus negocis amb el suport a l'autodeterminació

Cristian Segura
Jaume Roures, director general de Mediapro, en una roda de premsa el febrer del 2016.
Jaume Roures, director general de Mediapro, en una roda de premsa el febrer del 2016.Rodolfo Molina

Jaume Roures (Barcelona, 1950) nega que la seva vida discorri entre contradiccions, però és fàcil creure el contrari. El que va ser cofundador de La Sexta i el diari Público es declara trotskista malgrat ser president d'una multinacional del sector audiovisual com és Mediapro, que gestiona a Espanya els drets televisius del negoci especulatiu per excel·lència: el futbol. Diu que no és independentista malgrat que el 2012 va votar la CUP. El possible paper de Mediapro durant la consulta il·legal de l'1-O i l'activisme de Roures a favor del dret d'autodeterminació l'han col·locat sota els focus de la investigació judicial sobre el procés unilateral d'independència. La Guàrdia Civil li atribueix un paper “cabdal” en el procés independentista.

A diferència de molts dels seus vells companys de files en organitzacions d'esquerres antifranquistes, des de Comissions Obreres passant pel Front Obrer de Catalunya —el FOC, on també van militar Pasqual Maragall, Narcís Serra o Miquel Roca— o la trotskista Lliga Comunista Revolucionària, Roures no renega d'aquelles conviccions; és més, diu que manté aquelles idees. “Per a mi és una filosofia política i un mètode d'anàlisi de la realitat. La situació política d'aquí i de fora ha acabat donant la raó a tot aquest pensament marxista. Amb tots els matisos que vulguis”, va explicar Roures el 2016 al digital Crític.

De vegades els matisos no són el punt fort de Roures. En una entrevista del 2016 a Catalunya Ràdio, el president de Mediapro va assegurar sobre Cuba que existeix “una imatge manipulada de la teòrica repressió”. Roures va afegir que el règim cubà era superior a Espanya en múltiples aspectes: “La política i la democràcia es mesuren per la defensa d'això que es diu l'interès general, l'interès i el benestar de les persones, i si comparem les ràtios de Cuba amb les de qualsevol país d'Amèrica Llatina, Cuba està molt per damunt; i si anem una mica més enllà, podem dir que en ràtios de salut, educació, etcètera, no només estan per sobre dels d'Amèrica Llatina, sinó per sobre dels d'Espanya, sobre l'erradicació de la pobresa, sobre l'erradicació de l'analfabetisme...”.

Amistat amb Junqueras

Mediapro és una empresa de serveis audiovisuals que factura prop de 1.500 milions d'euros i dona feina a 5.000 persones a més de 20 països. Roures ha estat l'ànima de la companyia. L'empresa es troba en plenes negociacions per incorporar com a accionista de referència el fons xinès Orient Hontai Capital. Mediapro també és el tercer accionista del grup de televisió Atresmedia. L'empresari va ser fundador de La Sexta i de Público, el mitjà de comunicació d'àmbit nacional que més simpaties genera entre l'independentisme.

Mediapro ha produït programes d'èxit a Espanya com El Intermedio (La Sexta), Águila Roja i España Directo (tots dos de TVE) i El Internado (Antena 3). El seu grup de comunicació ha col·laborat de manera especial amb TV3. En les últimes temporades la cadena autonòmica ha emès nombrosos programes d'èxit de la factoria de Roures.

Precisament el productor va fer amistat amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, el 2004, quan aquest copresentava un programa a TV3 que produïa Mediapro dedicat a personatges de la història de Catalunya. Com a empresa dedicada al cinema, ha treballat amb Woody Allen, amb Oliver Stone —en el documental sobre Fidel Castro— i també amb Isabel Coixet en la realització de Spain in a day.

L'informe de la Guàrdia Civil sobre Roures que ha estat enviat al Suprem destaca les produccions de Mediapro sobre la guerra bruta del Ministeri de l'Interior contra rivals polítics en l'època de Jorge Fernández i el documental sobre l'1-O, que va ser emès a TV3, cadena en la qual va treballar i de la qual va arribar a ser president del comitè d'empresa.

Roures, que en l'inici del procés el 2012 va votar la CUP, afirma que és un votant convençut de Podem. Amb Pablo Iglesias manté una relació fluïda que es remunta a fa 15 anys, organitzant col·loquis universitaris. Roures va celebrar un sopar a casa seva l'estiu del 2017 perquè Iglesias i Junqueras es coneguessin, segons va explicar el mateix Roures. En aquella trobada també hi va anar com a convidat Oriol Soler, cap de campanya d'imatge de l'1-O i membre del consell paral·lel al Govern que dirigia els passos a seguir del procés d'independència.

Roures reitera que no és independentista, però que creu en l'autodeterminació, tot i que no vol la separació d'Espanya. Mediapro va acollir el centre de premsa de l'1-O i va coorganitzar un debat sobre la consulta per a la BBC. Roures, conseqüent —aquesta vegada sí— amb les seves idees, va anar a votar.

Programes clau per a TV3

Mediapro ha estat prolífica com a productora per a programes de TV3. La companyia no desglossa els ingressos que rep per les seves col·laboracions amb cada cadena, però sí que apunta que les produccions per a la televisió autonòmica catalana van generar un 0,28% de la facturació total de la multinacional entre el 2006 i el 2016. TV3 no aporta la llista dels seus programes de Mediapro i remet EL PAÍS a sol·licitar-ho “a través dels mecanismes previstos en la llei de transparència”.

Mediapro ha produït Les clavegueres d'Interior 1-O, documentals polítics emesos en diverses ocasions per TV3 i que van ser àmpliament difosos a les xarxes socials des de les files de l'independentisme. L'empresa audiovisual també ha estat darrere de programes d'èxit de TV3, com El gran dictat, Casal Rock, Veterinaris El favorit. 

Jaume Roures considera absurd que la Guàrdia Civil l'assenyali com un “element cabdal” del procés d'independència: “M'ha sorprès el baix nivell intel·lectual de les persones que van fer l'informe”, va dir ahir. “Fan unes connexions i unes explicacions que ni els nens petits farien”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_