La CUP diu que Gabriel i Boya es reafirmen en el seu paper en el procés

La CUP ha llançat aquest divendres una campanya que difondrà amb un vídeo a través de les xarxes socials i actes contra la "repressió" d'Estat que, segons els seus càlculs, ja ha comportat que "més de 832 persones estiguin sent investigades en causes judicials i més d'un miler hagin patit ferides". La difusió de la campanya ha coincidit amb la decisió del jutge del Suprem de citar el dia 14 les diputades Anna Gabriel i Mireia Boya pel seu paper durant el procés. Núria Gibert, portaveu del secretariat, ha assenyalat que les dues exparlamentàries reivindiquen el seu mandat i el seu paper en el referèndum de l'1 d'octubre, així com en les mobilitzacions que hi ha hagut.

Amb el lema "Ni una més", la campanya aspira a conscienciar la ciutadania del paper orquestrat de l'Estat que, segons el seu parer, actua contra els qui reivindiquen el dret a l'autodeterminació. Les dues diputades estan citades a declarar el dia 14 de febrer, però Gibert ha eludit revelar si es personaran davant del jutge. La portaveu ha assenyalat que seran els advocats els que més endavant explicaran els detalls sobre l'estratègia de defensa, tot i que sí que ha dit que considera que és "una anomalia" que el Suprem tramiti la causa.

La campanya també organitza una caixa de resistència. "S'imputen persones per les seves idees: només pel que pensen i diuen", ha assenyalat Gibert, que ha apuntat que l'Estat està combatent el dret d'autodeterminació, però també el de reunió o el de llibertat d'expressió. En la seva opinió, l'aparell de l'Estat només aspira a "desmobilitzar la població" a través del "terror" per generar "por". "I això només es combat amb solidaritat i materialitzant la República. Renunciar només fa més gran la bèstia", ha assenyalat.

La CUP ha avisat en nombroses ocasions que només facilitarà la investidura de Carles Puigdemont si es fan passos a favor de la materialització de la República. En aquest sentit, avui mateix ha facilitat a la militància el document que havien de signar Junts per Catalunya, ERC i la CUP com a pas previ a la formalització de la investidura. Els republicans al final se'n van despenjar. El text preveia cancel·lar els concerts dels col·legis que segreguen per sexe, revertir la privatització d'Aigües Ter Llobregat i impulsar un procés constituent.