Nens en una guerra

En les situacions extremes, com poden ser les guerres i els seus múltiples danys col·laterals, s’esdevenen fets que tenen tanta potència literària que sovint són convertits en literatura per alguns autors quan la seva història els és xiuxiuejada.

Un tresor a la neu és l’obra més coneguda —i fins ara inèdita a l’Estat— de l’autora i periodista nord-americana Marie McSwigan (1907-1962), publicada el 1942. En el moment present en el qual es publica seria fàcil poder-la etiquetar com a novel·la històrica, però, els fets reals en els quals es basa, van ser descoberts per l’autora en una nota de premsa i són contemporanis al moment que l’obra es va gestar. Un cop llegida, l’etiqueta més adient que li correspondria seria la de novel·la d’aventures.

McSwigan narra la història d’uns nois d’un poble de Noruega que, guiats per alguns adults, se les empesquen per esquivar les forces d’ocupació nazis i intentar treure del país una gran quantitat de lingots d’or. Ho proven tot anant amunt i avall amb els seus trineus, com si d’un joc habitual es tractés, per davant de la mirada astorada dels soldats.

Encara que els fets són previsibles i el camí cap a l’objectiu és lineal, allò que destaca de l’obra és l’acció i la intensitat, com en tota novel·la d’aventures, amb la sensació que no hi ha elements superflus i que, com a lector, no tens temps d’aturar-te pel camí a observar cap més detall que allò que succeeix. Però hi destaca també la descripció dels personatges, amb especial atenció als protagonistes —entre els quals, el jove Peter, que és l’encarregat de guiar el timó del grup, i el seu oncle Víctor, d’esperit aventurer i viatger, el seu referent i alhora el de tot el grup—, i també la diferenciació de la manera de fer dels diversos secundaris, així com l’excel·lent teranyina de relació entre tants actors en una novel·la coral.

Maite Carranza (Barcelona, 1958) afegeix un nou referent, Una bala per al record, a la seva brillant trajectòria. Es tracta d’una novel·la juvenil basada en un fet real que explicava el barber d’un poble de la província de Palència: la història d’un nen de 13 anys que, amb la seva gossa, va caminar centenars de quilòmetres a la recerca del seu pare que creia mort, mentre la Guerra Civil feia estralls al seu voltant i arreu de l’Estat. El va trobar en un camp de presoners prop d’Oviedo, on li va poder donar menjar, va poder compartir moments escadussers d’una intensitat emocional extrema que fins aleshores no havia gaudit mai amb ell... i l’epopeia va continuar.

A l’autora la va impactar tant que en va novel·lar els fets, tot canviant-ne el final. L’aventura del seu personatge de 13 anys, en Miquel, s’assembla a la d’en Peter d’Un tresor a la neu, perquè també és una aventura per la supervivència, una lluita dels vençuts enfront dels poderosos i dels vencedors. No té aquell ingredient de joc i d’enginy que té la primera, però sí que té un component més èpic i especialment més d’intensitat emocional, i esdevé més clarament una novel·la iniciàtica. Ens arriba d’una primera persona en situació constant de perill, a la recerca de la figura vital del seu pare. El que hi viu, el canviarà per sempre, tot deixant enrere la poca infantesa que li quedava.

Un tresor a la neu i Una bala per al record, doncs, són dos recorreguts intensos per a l’aventura de la vida. També per a l’escenari d’unes guerres tan distants en el temps i en l’espai, però alhora, tristament, tan semblants.