Una pròrroga, amb termini o sense?

L'ajornament de la sessió d'investidura previst per avui dimarts a la tarda que ha acordat Roger Torrent augmenta encara més la incertesa sobre la situació política catalana i especialment sobre la interpretació de les lleis per delimitar quan finalitza el termini perquè es triï un president de la Generalitat. En aquest escenari, les lectures que es fan de les normes són diverses, en funció de qui les faci.

La llei de la presidència de la Generalitat estableix que, una vegada constituït el Parlament–un fet que ja es va produir el 17 de gener–, el president de la Cambra "ha de proposar al ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat". Aquest tràmit ja es va complir la setmana passada i després d'això Torrent va convocar un ple per avui dimarts, 30 de gener, en el qual proposava Carles Puigdemont com a president de la Generalitat.

El Govern espanyol va presentar un recurs contra aquestes dues decisions davant del Tribunal Constitucional, que dissabte va dictar una interlocutòria en la qual va prohibir el debat i la investidura de Puigdemont si no compareixia físicament a la Cambra i amb autorització judicial. Perquè la investidura prosperi, el candidat ha d'obtenir majoria absoluta a la Cambra (68 diputats) en primera votació o bé majoria simple al cap de dos dies.

Fonts jurídiques del Parlament entenen que Torrent ja ha complert el tràmit proposant un candidat i que, per tant, no s'inicia cap termini nou fins que no hi hagi una votació. Algun grup parlamentari difereix d'aquesta tesi i entén que la votació s'hauria de fer abans de demà a la mitjanit, que és quan finalitzaria el termini de deu dies que marca la llei, des de la constitució de la Cambra.

Els grups independentistes creuen que amb la proposta de Torrent es produeix una mena de temps mort indefinit, perquè el Tribunal Constitucional ha donat un termini de deu dies per presentar al·legacions abans d'admetre a tràmit o no el recurs del Govern català. Mentrestant, el rellotge no tornarà a comptar fins que es faci la primera votació formal d'investidura.

“Si una vegada transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat és triat, el Parlament queda dissolt automàticament i el president de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria”, diu l'article 67.3 de l'Estatut.

La qüestió que se suscita en l'escenari actual és que les eleccions del 21 de desembre les va convocar Mariano Rajoy, perquè el president de la Generalitat havia estat destituït, i no es descarta, tot i que sembli una possibilitat remota, que el president del Govern espanyol pugui tornar a utilitzar aquesta atribució, dissoldre la Cambra i convocar noves eleccions a Catalunya.

No obstant això, aquest escenari remot no sembla raonable que es produeixi fins que el Tribunal Constitucional no resolgui les al·legacions que presentarà el Parlament. Aquesta decisió de l'alt tribunal hauria de servir per esvair la incertesa en la qual es troba immersa la política catalana.