La incertesa sociopolítica afecta l’Any Pompeu Fabra

Des dels palaus de la publicació, per l’Institut d’Estudis Catalans, de l’últim volum de la seva obra completa en paper o el lliure accés, des del 5 de març, de més de 10.000 pàgines del seu treball en un portal web específic fins a les cabanes d’una novel·la gràfica, itineraris a peu per Barcelona, Bilbao (on va impartir química) i Prada de Conflent (on va morir), dictats en línia sobre la seva figura en cinc nivells gramaticals o una obra de marionetes. Entre aquest ampli ventall d’actes, que n’inclourà almenys un centenar, es mourà l’Any Pompeu Fabra que promou la Generalitat. Però el que hauria de ser un dels esdeveniments més importants impulsats pel Govern català en els últims anys, per commemorar els 150 anys del naixement i el segle de la Gramàtica catalana de qui va ser arquitecte i enginyer alhora de la construcció moderna d’aquesta llengua, es mou entre incerteses per la situació sociopolítica. Fins a l’extrem que el pressupost, que hauria de ser d’uns 412.000 euros, es podria quedar gairebé a la meitat (uns 240.000) i comportar la suspensió de la gran exposició prevista.

“En realitat, el pressupost hauria de ser de 412.000 euros; el realista, s’acosta als 240.000 i el que, en realitat, s’hi destinarà aquest any, de moment, és de 176.000, perquè el 2017 ja en vam invertir 63.000. En tots els casos, no tot hauria de sortir de Cultura: segons com, no faríem la gran exposició central, per a la qual busquem el suport d’altres institucions, com les diputacions”, va indicar la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que, a falta de cap conseller de Cultura ni alt càrrec de Presidència (els dos departaments que impulsen la iniciativa), va presentar el programa.

D’acord amb les circumstàncies, Jordi Ginebra, comissari de l’Any Pompeu Fabra, va donar un to notablement polític a la lectura del que representa avui el gran lingüista. “Encarna el treball tècnicament ben fet, la dignitat de la llengua, la codificació d’aquesta amb prou habilitat perquè fos llengua d’ús, la reivindicació lingüística a partir d’una gramàtica competent que anava lligada a un projecte polític i ideològic i la perseverança en el treball en situacions adverses: va ser destituït tres vegades de la seva càtedra, va acabar a l’exili en condicions molt dures i fins i tot va ser empresonat”, va recordar amb referència a la detenció, l’octubre de 1934, d’aquell que Josep Pla va qualificar com “el català més important del segle XX”. El catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili va reblar el seu missatge assegurant que Fabra va demostrar que “l’excel·lència tècnica no s’ha de separar necessàriament de la qüestió ideològica”, que va treballar per fer del català “una llengua hegemònica d’un país” i va concloure: “Cal treballar dur tant en els moments bons com en els dolents”. I va citar la coneguda frase del Mestre, de la qual s’acaben de fer unes postals promocionals: “Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.

Xavier Albertí, director del Teatre Nacional de Catalunya, serà el director artístic de l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, el 21 de febrer, l’endemà dels 150 anys del seu naixement. Serà al teatre Zorrilla de Badalona, on Fabra va viure 27 anys. A més de l’exposició central a Barcelona, n’hi haurà una altra de més modesta que, a partir del març, viatjarà per Catalunya i també fora, amb el suport de l’Institut Ramon Llull.

Una trentena de conferències “de ponents de renom” encapçalats pel mateix Ginebra i “activitats acadèmiques i simposis” (totes dues sense especificar), iniciatives per incidir a les aules, entre les quals les de població adulta que aprèn català en els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística, un curs en línia obert elaborat per la Càtedra Pompeu Fabra i un mòdul específic de la UOC dedicat a la tasca de codificació fabriana de la llengua seran algunes de les activitats més destaques.

En un àmbit més popular, hi haurà una producció de marionetes (Mestre Fabra, caçador de paraules, de la companyia Peus Grossos) i un monòleg dramatitzat a partir del maig. Per la seva part, Rafael Dalmau Editors publicarà la novel·la gràfica Pompeu Fabra, l’aventura de la llengua, d’Oriol Garcia i Gemma Pauné, i també es reeditarà la Petita història de Pompeu Fabra, il·lustrada per Pilarín Bayés, o es confeccionarà un mapa que, al web, geolocalitzarà els espais públics i infraestructures dedicades a Fabra a tot Catalunya. “Volem convidar a participar-hi els 947 municipis i les principals institucions de territoris de parla catalana”, va assegurar Franquesa, si bé no es van especificar gaires institucions de fora de la comunitat autònoma. En qualsevol cas, la voluntat és obrir-se al màxim, com el llibre del qual brollen lletres i que serveix de logotip de l’Any Pompeu Fabra, de l’estudi de disseny Azcunce/Ventura: senzill, ric, perdurable i generós. Com l’obra del Mestre.