Els països que gairebé ningú vol visitar busquen turistes

D'entrada molt pocs acceptarien anar de vacances a països que només surten als mitjans de comunicació per l'elevada pobresa dels seus ciutadans, perquè al seu territori hi ha un conflicte, perquè la delinqüència és el pa de cada dia... En alguns casos, són realitats palpables i, en d'altres, es tracta més aviat d'una mala imatge derivada de problemes de temps passats que encara avui perjudiquen la seva reputació. Saben que l'opinió pública pesa i que la tenen en contra, però, tot i així, a la Fira Internacional de Turisme de Madrid 2018 (Fitur), que es va fer entre el 17 i el 21 de gener, els visitants han trobat estands promocionals d'alguns d'aquests llocs en les quals han mostrat la seva millor cara i han reivindicat el seu valor com a destinació turística.

Alguns dels arguments que exposen és que els viatgers poden ajudar a combatre la pobresa i contribuir al seu desenvolupament sostenible, a fomentar la pau, desbancar els tòpics i disminuir les tensions, a entendre millor la seva història i els seus problemes. I tots, argumenten, són més segurs del que l'opinió pública es pensa.

República Islàmica de l’Iran

Pensar en l'Iran és pensar, automàticament, en el seu programa nuclear, en Khomeini i en la revolució religiosa que va liderar el 1979 i que va convertir el país en la República Islàmica que és avui. Es qüestionen la censura i l'obligatorietat del vel femení, i les notícies que han arribat últimament tenen a veure amb la intenció del president dels Estats Units, Donald Trump, de sacrificar el pacte nuclear que mantenen tots dos països. O amb les revoltes a la ciutat de Meixad. Però l'Iran és considerat un país estable on cada vegada viatgen més turistes, segons les dades de l'Organització Mundial del Turisme (OMT). I també n'hi ha d'espanyols, que hi viatgen atrets pel seu magnífic llegat històric, artístic i arquitectònic, amb 17 llocs protegits per la Unesco. També per les seves ciutats situades en plena ruta de la seda, com Kasahn, la laberíntica Yadz o Persèpolis, l'antiga capital de l'imperi persa.

Maixa Zandi és iranià i treballa com a guia per a grups de turistes espanyols des de fa deu anys. Segons el seu parer, és un país molt segur, tot i que reconeix que entre els seus clients de vegades n'hi ha que tenen por perquè el confonen amb l'Iraq o pensen en guerres. "Som un país religiós i conservador i, per això, totes les dones han de portar mocador al cap i no se serveix alcohol als restaurants, però això no vol dir que siguem un mal país", es defensa. "Els iranians som molt hospitalaris, al carrer tothom t'ajuda, és un país segur: pots caminar i viatjar sola i no passa res". 

Palestina

"Gaza és una altra cosa, però la resta de Palestina, on hi ha Jerusalem, Belem, Nablus, Jericó... Totes aquestes ciutats encara són palestines i s'hi ha d'anar perquè tenen molta cultura i molta història àrab, cristiana, musulmana...", assegura Mara Amro, mig tunisiana i mig palestina, sobre el seu segon país. El que se sap de Palestina es redueix al conflicte que viu amb Israel per l'ocupació dels seus territoris des de fa 50 anys, que han provocat morts i atemptats amb onades de violència cada cert temps. Una de les més sagnants, l'operació Marge Protector, es va produir fa tot just tres anys. L'amenaça de Trump de retirar l'ajuda als palestins si no s'asseuen a la taula de negociacions, és l'última notícia que en donen ara els mitjans.

Amro defensa que la vida és tranquil·la i els seus habitants, acollidors i amables. Les dades diuen que els últims anys el nombre de viatgers ha baixat, però el 2016 encara van visitar la Terra Santa més d'un milió i mig de persones. "Els turistes poden anar de festa, sopar fora i visitar monuments sense cap problema", assegura la jove. Una de les raons que assenyala la noia per visitar Palestina és conèixer millor el problema que estan vivint "i no només el que expliquen a la televisió", una cosa que es va aconseguint, diu, gràcies en part a les xarxes socials. El turisme és fonamental, opina, perquè d'aquest sector viuen molts palestins. "Contribueix a l'economia, la política... La imatge turística de Palestina millora la imatge del conflicte amb Israel". Diu que els viatgers que arriben a Palestina, encara que no els molesten gaire, sí que poden entendre com l'ocupació israeliana afecta els palestins, ho veuen amb els seus propis ulls.

El cafè és el que ens va salvar, no els acords de pau Anna Kaljuzni, guia turística a Bòsnia

Bòsnia i Hercegovina

Anna Kaljuzny va néixer a Mostar, aquella ciutat bosniana que es va fer tristament famosa durant la guerra dels Balcans perquè pràcticament va quedar arrasada. Pel seu magnífic pont destrossat i avui reconstruït. Kaljuzny va passar tota la guerra al seu país i tampoc se'n va moure durant la postguerra, la reconstrucció i la depressió econòmica de principis del segle XXI. Bòsnia va ser un dels vuit Estats creats després de la divisió de l'antiga Iugoslàvia. El desmembrament, en què les confrontacions per motius religiosos van ser clau, va deixar cent mil morts i més d'un milió de desplaçats. Però a Kaljuzny el conflicte ja li queda tan lluny que no recorda ni per què va començar, i el més important per a ella és mirar cap endavant. "Ara hi ha una bona convivència entre la majoria de la gent". 

El punt fort de Bòsnia, un país que aquests últims cinc anys ha vist créixer el nombre de visitants, és la tradició. "Vivim com als països europeus de fa 30 anys, conservant els vells costums de veïnatge". Un és el cafè, tant que Kaljuzny defineix la societat com a "cafetalista". "Prenem sempre cafè asseguts, no a la barra, i xerrant. Llavors és quan es pot parlar. El cafè és el que ens va salvar, no els acords de pau. Poder prendre cafè amb algú és un bon punt de partida", assegura. Per això afirma que ha estat més el caràcter de la població que no pas el turisme el que ha ajudat el país, però sense menysprear el sector. "El turisme hi ajuda bastant perquè ve gent amb altres idees i els joves troben feina; el problema del país és que no n'hi ha, no hi ha fàbriques. El turisme encara no dona feina a gaire gent, però si es potencia, sí que en donarà".

Amb la promesa d'un cafè a qui visiti la seva ciutat, aquesta guia descriu la meravellosa decadència de Mostar, de Sarajevo, que en la seva època d'esplendor van batejar com "la Còrdova balcànica"; de Visegrad i el seu pont colossal ("tenim molts ponts perquè tenim molts rius", puntualitza) o dels pelegrinatges catòlics a Medugorje, el Lorda bosnià. Reconeix que el principal problema per als turistes avui dia no té a veure amb les bombes o les mines, sinó amb els carteristes. "És un problema molt nou per a nosaltres, fins fa pocs anys no calia ni que tanquessis la porta de casa quan sorties, no hi estem acostumats".

República Àrab de Síria

L'any 2010, Síria, bressol de civilitzacions, va rebre gairebé 10 milions de visites. Després va venir una guerra que ja fa sis anys que dura i ha obligat a sortir de les fronteres gairebé sis milions de persones, i n'ha matat unes 200.000. A Síria hi ha una crisi humanitària sense precedents i el país que un dia va ser potència turística avui ha quedat reduït a runa. La destrucció de Palmira o d'Alep són els exemples més sonats d'un rosari d'atacs contra la població i contra el patrimoni del país.

Davant d'aquesta estampa de destrucció, Síria va assistir per primera vegada en sis anys a Fitur per deixar de ser invisible. Presumeix d'imatges de les platges de Latakia, de les quals el 2015 el Govern ja feia promoció, o de diversos barris de Damasc. Aquests llocs han seguit rebent turistes, segons el Govern sirià (l'OMT no té dades des del 2010): 1,3 milions el 2017. "No són suïcides; si no fos segur, no vindrien", insisteix Bassam Barsik, director de màrqueting i promocions del Ministeri de Turisme, que explica també que el 90% del país està controlat per l'Exèrcit i que les zones que no ho estan, són d'accés prohibit. I on es pot anar? Els turistes van sobretot a Damasc, la capital més antiga del món; a Maalula, l'única ciutat del món on es parla arameu; a Sednaia, la segona destinació del turisme religiós després de Jerusalem; a la costa de Latakia o al Crack dels Cavallers, on hi ha el castell medieval més gran del món; a Ugarit, on es pot trobar el primer alfabet fenici... .

"Tenim els vells mercats, basars, caravanserais, les ciutats més antigues del món, el primer alfabet, la primera agricultura, la cuina siriana...", enumera Barsik. Reconeix que en aquesta fira de turisme no espera aconseguir gaires contractes amb tour operadors, però insisteix en la necessitat de deixar-se veure, de dir que són aquí, perquè pensa que el turisme és l'eina que ajudarà Síria a recuperar-se quan s'acabi "la crisi" —no esmenta la paraula guerra en cap moment—, potser al llarg del 2018. "Si alguna persona del món vol ser part de la reconstrucció de Síria i estima la cultura i la humanitat i la pau, hi pot venir com a turista i serà partícip de la reconstrucció de la nostra cultura i la nostra economia", assenyala.

Nicaragua

No és un conflicte el que perjudica Nicaragua, ja que el país va posar punt i final a la seva guerra civil pels volts del 1990. Però en aquest petit Estat centreamericà hi ha un problema: retrocedeixen en desenvolupament. Ho demostra l'índex de desenvolupament humà que elabora anualment l'ONU. De 136 països, Nicaragua ocupava el 112è el 2006 i ara es troba en el 124è. La desigualtat, la pobresa i l'accés a l'educació són els aspectes que més han empitjorat. Malgrat tot, és el segon país de la regió que més ha crescut, segons el Banc Mundial. En aquest context, el turisme es revela com un motor que podria impulsar l'economia i la millora de les condicions de vida. Carlos Plata, gerent d'una cadena d'hotels de luxe, anima a visitar el país: "El turisme és summament necessari, som un país que ara s'està obrint al món i aquesta és la manera de donar-nos a conèixer. Els turistes hi ajuden perquè al darrere venen els inversors".

Plata assegura que Nicaragua està encara totalment verge i destaca les seves grans apostes per als viatgers: "Tenim platges i ciutats magnífiques, entre les quals hi ha la més antiga del món, Granada", enumera. "Tenim una magnífica arquitectura hispànica i nou volcans actius, turisme de natura, de platja...". Cal assenyalar que Nicaragua ha estat l'últim país que ha signat l'Acord de París contra el canvi climàtic. I no per no voler acatar-lo, sinó perquè el Govern el va considerar en un primer moment insuficient.

Níger

Per què un turista hauria d'anar a Níger? El que gairebé sempre s'explica d'aquest país africà és que fins a l'any passat va ocupar l'última posició en l'índex de desenvolupament humà (ara és el penúltim, ja que la República Centreafricana l'ha substituït) i que les seves fronteres amb Mali, Nigèria i Líbia al nord són terreny fèrtil de terroristes i xarxes de tràfic d'immigrants. "Però Níger és un país magnífic!", exclama Boulou Akano, director general del Centre de Promoció Turística de Níger, un organisme que depèn del ministeri del ram. "Té sabana, reserves d'animals, el gran desert del Teneré... És un país de moltes ètnies, cultures... El turisme ho ha de descobrir i conèixer la manera de viure de la població nigerina, que és molt acollidora i tracta molt bé els estrangers", sosté.

Segons Akano, el turisme pot fer molt pel desenvolupament d'un país que és molt pobre. "Les activitats turístiques permeten alimentar molta gent, gent que treballa en hotels, en agències... Els treballadors d'aquest sector tenen un sou i això repercuteix en les comunitats locals", defensa.

El Sudan

"Visita'ns i et convenceràs. És molt diferent el que sents i el que després veus". Són paraules de Baldreldin Abbas Elamas, portaveu del Ministeri de Turisme del Sudan, que no és el mateix que el Sudan del Sud. Aquest últim està en guerra, però el primer no. Aquest Sudan, país gairebé en pau (el conflicte de Darfur afecta la regió occidental), encara pobre, però amb més de 700.0000 turistes el 2016, té punts que són Patrimoni Mundial de la Unesco i aspira a arribar a cinc milions de visitants el 2019. Els seus grans actius són una arquitectura única —com les seves més de 200 piràmides, entre les quals hi ha les de Meroe—, i el fet que la poca afluència de turistes encara fa possible gaudir del país sense aglomeracions. Els reptes principals són millorar les infraestructures per poder moure's dins del país i facilitar els tràmits burocràtics. 

El petroli ha estat tradicionalment el recurs principal del Sudan, però com que no és etern, el país aposta pel turisme sostenible, com tants altres, per diversificar l'economia. "El turisme ens permet crear més ocupació i generar riquesa. Això és important per a les comunitats i zones rurals; per exemple, al nord de Khartum i a la frontera amb Egipte. L'artesania, l'hostaleria i el transport són activitats que pot dur a terme la població local, i això repercuteix en la seva qualitat de vida", sentencia Elamas.

El Salvador

"El Salvador és un país que ha demostrat que té pebrots. Ha demostrat que és un país amb una gent treballadora que estima la pau i que ha fet la pau". Aquest és el parer de José Napoleón Duarte, ministre de Turisme d'El Salvador. El Salvador es troba a la cua en l'índex de seguretat i protecció de l'Informe Mundial de Competitivitat en Viatges i Turisme del Fòrum Econòmic Internacional i tampoc surt gaire ben parat pel que fa als nivells de pobresa i desenvolupament. Però les dades diuen que, malgrat tot, els viatgers miren amb bons ulls aquesta nació centreamericana. S'hi viatja segur? "Fa nou anys que soc ministre. L'arribada de turistes ha crescut un 5% en els últims vuit anys, però el 2017 aquest augment va ser del 9,5%", diu Duarte, que parla del sector des de la seva pròpia experiència. "El turista està arribant a El Salvador, s'està parlant i s'està escrivint de nosaltres: una cosa que em sorprèn és que el 2017 han sortit més de 9.500 publicacions sobre turisme al meu país", afegeix. El sector ja representa un 5% del PIB nacional i al Govern li interessa seguir potenciant-lo. Per això han aprovat un pla de 400 milions de dòlars amb aquesta finalitat.

Cada turista que arriba o cada negoci que neix se celebra José Napoleón Duarte, ministre de Turisme d'El Salvador

Duarte està content perquè la carpa promocional del seu país com a destinació vacacional ha estat premiada a Fitur. "Per a mi, el missatge de Fitur és que els salvadorencs han aconseguit l'impossible. Amb els seus negocis, els seus esforços... Cada turista que arriba o cada negoci que neix se celebra", afirma amb entusiasme. El ministre va ser el responsable del naixement de Pueblos Vivos, un programa turístic per revitalitzar i donar a conèixer zones rurals que va començar amb 35 municipis i avui ja en són 262. Assegura que estan tractant "el problema de la violència" molt seriosament, i que en part és lògic que n'hi hagi: "Després d'una guerra que va durar tant de temps, han quedat buits i les postguerres mai són curtes, són de llarg procés", sentencia. Malgrat tot, el ministre insisteix que han tingut molt pocs problemes amb les rutes turístiques i els hotels. 

Veneçuela

La carpa de Veneçuela a Fitur és gran i lluminosa, i aquí hi trobem Franklin A. Rangel, director de cooperació i integració internacional del Ministeri del Poder Popular per al Turisme. Rangel adverteix que no respondrà a preguntes sobre política durant l'entrevista. No hi ha dia que el país no surti als mitjans de comunicació: per la seva profunda crisi econòmica i social. L'última notícia l'ha donat Unicef, que va informar la setmana passada de l'augment del nombre de nens amb malnutrició. Violència, augment de la criminalitat, escassetat de productes bàsics i exiliats que es compten per milions solen acaparar els titulars relacionats amb el país. El nombre de turistes baixa any rere any, però encara n'hi ha que s'animen a conèixer més enllà de l'actualitat política: 680.000 l'any passat segons l'OMT.

"Per l'ingrés petrolier, no vam tenir el boom hoteler que van tenir d'altres durant els anys vuitanta", assenyala Rangel. "A Veneçuela pots estar en contacte amb la natura i les comunitats indígenes, que són les que gestionen el turisme, i veure com és el desenvolupament sostenible per a ells. Tens el Salto del Ángel, que és el salt d'aigua més gran el món, d'un quilòmetre; el Parc Nacional de Canaima; poblacions pesqueres on pots nedar al mar i veure dofins. Tenim Mérida i els Andes veneçolans, amb el telefèric més llarg i alt del món", descriu.

"No hem tingut incidents amb turistes. Si n'hi hagués, imagina't com serien les notícies, no?, argumenta el veneçolà. Al seu parer, la imatge que transmeten els mitjans de "vandalisme i inseguretat" tira enrere els potencials viatgers. "Els mitjans exageren. No tothom viu la mateixa experiència, és com quan expliquen que t'operaran de la columna i et diuen que si a un primer li va passar tal cosa, que un altre va quedar paralític, que no sé què...". Rangel treu importància al fet que el país es trobi entre els més perillosos del món. "Qui dona els avisos de perillositat? Qui els representa? Quan hi va haver l'atemptat terrorista de la sala Bataclan de París, els diaris seguien dient que França era el millor lloc per visitar. A Turquia igual. Et puc assegurar que qui vagi a Veneçuela a gaudir del turisme se sentirà bé. I els robatoris? "És clar que pot passar, i passa, però no és el dia a dia, això és fals", assegura el diplomàtic, que afegeix que ell surt per la capital habitualment amb la seva càmera perquè li agrada molt la fotografia.

Després de la caiguda dels beneficis del petroli, Veneçuela ha decidit impulsar el turisme sostenible i per això tot projecte ha de venir amb la certificació ambiental del dany que es farà, comenta Rangel. El Govern de Maduro té una agenda de desenvolupament en la qual aquest sector és un dels motors principals. "Les polítiques tenen un enfocament de sostenibilitat. Per exemple, en l'ajuda final als inversors: Si hi vas a fer un ecoturisme, t'abaixen la taxa d'interès. I tot projecte turístic ha de portar una inversió cap a la comunitat i la seva capacitació; aquesta ha de ser part del desenvolupament que estàs fent. És una mesura de seguretat perquè, quan els ciutadans senten que els turistes els porten beneficis, aquests mateixos ciutadans vigilaran que als turistes no els passi res".