La Generalitat, condemnada a indemnitzar 26 municipis més per les retallades a les escoles bressol

Nou revés per a la Generalitat arran de les retallades en el finançament de les escoles bressol. Una nova sentència ha tornat a donar la raó als ajuntaments que van denunciar els impagaments del Govern. Aquesta resolució correspon a la demanda conjunta que el 2014 van presentar 26 municipis, la majoria de l’òrbita socialista, que calculen que l’import total de la indemnització podria rondar els nou milions d’euros, encara que la xifra definitiva es fixarà durant la fase d’execució de la sentència.

A aquest import s’hi ha de sumar el de cinc municipis més –l’Hospitalet, Sabadell, Cornellà, Esplugues i Sant Joan Despí–, que van presentar demandes a títol individual i que ja han obtingut una sentència favorable. En total, van ser 31 els municipis demandants que reclamen uns 16 milions d’euros corresponents als cursos compresos entre el 2012 i el 2015.

Abans que s’iniciessin les retallades, la Generalitat aportava 1.800 euros per alumne i any als ajuntaments per sostenir les escoles bressol públiques. La xifra va baixar fins als 1.600 durant el curs 2010-2011, 1.300 l’any següent, i el 2012 es va suprimir l’aportació, reduïda a 875 euros, que van passar a assumir les diputacions. La Generalitat, que recorrerà contra la sentència, defensa que va assegurar el finançament de les escoles bressol amb l’acord signat amb els ens provincials.

El jutge conclou que “la Generalitat manté una responsabilitat financera respecte a les escoles bressol gestionades per l’Ajuntament recurrent, responsabilitat que en el seu moment va canalitzar mitjançant convenis i subvencions anuals que de sobte va deixar d’assumir a partir del curs 2012-2013, amb la infracció de l’ordenament”. La sentència es pronuncia en la mateixa línia que les anteriors, recordant a la Generalitat que delegar la responsabilitat en els ajuntaments comporta transferir els recursos econòmics suficients.

“La gràcia de la sentència no és que la Generalitat hagi de pagar tres cursos, la gràcia és que es reconeix el dret dels ajuntaments al fet que la Generalitat els pagui aquest servei fins que no es canviï la llei”, valora Elena Moreno, advocada dels ajuntaments demandants.

La majoria dels municipis que es van unir per presentar la demanda conjunta són d’una grandària petita i mitjana, però també hi ha ciutats, com Tarragona i Lleida. La capital de ponent preveu ingressar 1,3 milions. L’alcalde, Àngel Ros, ha qualificat de positiva la sentència en declaracions a aquest diari: “La Generalitat va deixar de finançar un tram educatiu tan important com les escoles bressol. Esperem que a partir d’ara rectifiqui i que no hàgim d’anar als tribunals per demanar el finançament”. Ros assegura que reclamarà a la Generalitat l’impagament des del 2015 fins a l’actualitat, una qüestió que estudiaran en bloc els ajuntaments, que tenen previst reunir-se pròximament en el marc del Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya, que va ser l’inici d’aquestes demandes.

L’aparició de les sentències ha animat altres municipis a reclamar a la Generalitat aquests impagaments. Barcelona està ultimant la seva petició, que és d’uns 40 milions d’euros. Badalona també ha assegurat que se sumarà a la demanda, igual que Mollet del Vallès (que reclama 600.000 euros). Fins i tot s’hi afegiran ajuntaments d’altres colors polítics. Martorell –governat pel PDeCAT i ERC– va anunciar dimarts que ha iniciat els tràmits de la reclamació, que suma un milió d’euros. Es dona el cas que l’exalcalde de Martorell, Salvador Esteve (de CDC, ara el PDeCAT), va ser president de la Diputació de Barcelona quan es va signar l’acord amb la Generalitat pel qual l’Administració autonòmica es desentenia del finançament de les escoles bressol i el traspassava a l’ens provincial.