El parc d’habitatges envelleix per falta d’inversió en rehabilitació

L'edificació i la rehabilitació d'habitatges a Catalunya estan sota mínims. Des que va tocar fons el 2013, la construcció de noves llars i la renovació d'un parc cada vegada més vell han crescut a un ritme molt lent, la qual cosa allunya Catalunya dels objectius que la Unió Europea es va marcar per al 2020 en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica. La superfície total de projectes visats al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya va créixer un 9% el 2017, fins als 3,9 milions de metres quadrats, i es van visar 11.250 habitatges, lluny dels 40.000 que el Col·legi considera imprescindibles per la renovació del parc.

El nombre d'habitatges visats a Catalunya el 2017, 11.250, suposa un creixement del 32% respecte a l'any anterior. Així, des de l'any 2013, l'edificació no para de créixer. No obstant això, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) considera que aquest increment és molt lent, ja que parteix d'un mínim molt baix arran de la crisi —el 2013 es van visar 2.888 habitatges—, i el sostre el marca l'època anterior a la crisi, quan s'arribava als 100.000 habitatges visats cada any. La falta de grans projectes i, especialment, el poc esforç en la rehabilitació, fan que el Col·legi vegi la xifra del 2017 com a insuficient, especialment si es posa en relació amb el mínim de projectes que s'haurien d'emprendre cada l'any per renovar el parc d'habitatges català, format per 4 milions d'habitatges.

En la revisió semestral sobre les dades de visats d'habitatge, el COAC va distingir aquest dilluns entre projectes d'obra nova i de gran rehabilitació, aquella que afecta estructuralment l'edifici o la seva façana. En el primer cas, el 2017 es van visar 2,56 milions de metres quadrats d'obra nova, un 12% més que l'any anterior. L'increment de la rehabilitació va ser de l'11%, fins als 1,25 milions de metres quadrats.

Segons Lluís Comerón, degà del COAC —qui deixa el càrrec aquest any per presidir el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya—, en una "situació normalitzada" s'haurien d'assolir, com a mínim, 40.000 habitatges visats a Catalunya. Aquesta xifra podria ser superior si es tenen en compte les directrius de la Unió Europea en matèria d'eficiència energètica. A Europa, el 40% de les emissions de CO2 prové de la ineficiència energètica dels edificis, i el COAC estima que, cada any, s'hauria d'invertir entre un 2 i un 4% del valor de l'immoble en la seva rehabilitació.

El degà dels arquitectes catalans va destacar que el gruix dels projectes correspon a operacions de grandària mitjana (de 500 a 3.000 m²) i grans (de 3.000 a 10.000 m²). Els projectes molt grans, de més de 10.000 metres quadrats, han caigut un 17% respecte al 2016, any en el qual va haver-hi sis grans promocions a la ciutat de Barcelona.

Des que va esclatar la crisi, el tímid creixement de la construcció i la rehabilitació no es reparteix de manera homogènia al territori. Només les províncies de Barcelona i Girona creixen de manera constant. La construcció a la província de Girona basa el seu creixement en operacions mitjanes i residencials, mentre que a la ciutat de Barcelona, que el 2016 va tenir grans projectes que van rellançar el sector, el volum de projectes visats ha caigut un 13%. A la resta de la província de Barcelona l'increment ha estat del 17%. En les altres zones de Catalunya, Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre, la construcció i la rehabilitació estan estancades amb un creixement imperceptible.

Per trobar una solució a aquest baix ritme de construcció i rehabilitació, el COAC ha impulsat un Pacte Nacional per a la Renovació Urbana que, no obstant això, està paralitzat des de la suspensió del Parlament per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Comerón va proposar aquest dilluns una aliança entre les Administracions i el sector privat per impulsar una estratègia semblant al Plan Renove per a la renovació del parc automobilístic. "Per començar, necessitem recaptar més informació, ja que sobre rehabilitacions només tenim les dades de la gran rehabilitació. A més, necessitem estratègies de finançament i una simplificació de la normativa", va reclamar el degà.