Alejandro Palomas guanya el Premi Nadal amb la seva novel·la ‘Un amor’

Sempre ha estat així, però en els temps que corren, potser més que mai: la vida és un remolí d’emocions, de sentiments que cada vegada es confessen, per bé o per malament, més obertament i en el qual les veritats no sempre ho són tant. Amb tacte, l’escriptor Alejandro Palomas ha construït la seva ràpida i intensa carrera literària a partir d’aquestes coordenades afectives. I en elles se situa també Un amor, en el qual una mare veu com la nit abans de les noces de la seva filla una coincidència funesta destrossa la felicitat amb què ella, amb esforç, havia teixit els membres de la seva família. Amb aquesta nova novel·la emocional va obtenir ahir a Barcelona el 74è premi Nadal (18.000 euros), el guardó degà de les lletres espanyoles que convoca l’editorial Destino. Un altre tipus d’emoció i sentiment també coincideixen en l’obra guanyadora del premi Josep Pla (6.000 euros), que en la seva 50a edició va recalar en el popular periodista barceloní Antoni Bassas per Bon dia. Són els vuit!, retrat professional i sociològic dels seus 14 anys (1995-2008) al capdavant del programa El Matí de Catalunya Ràdio, vaixell almirall de l’emissora pública.

“Busco atreure el lector no tant per l’intel·lecte com per l’emoció”, ha confessat en més d’una ocasió Palomas (Barcelona, 1967), llicenciat en filologia anglesa i màster en poesia pel New College de San Francisco, alguna cosa que ha posat en pràctica des del principi de la seva relativament recent carrera literària, iniciada el 2002 amb El tiempo del corazón, i que ha escrit tant en català (publicat a Columna, segell del grup Planeta al qual pertany Destino) com en castellà. Amb una quinzena de títols en el seu currículum, a gairebé un llibre per any (“escriure una novel·la per a mi és un procés molt intens, que no puc portar més enllà d’un mes”), Palomas ha anat teixint un món on la família, els sentiments, les confessions i una a voltes amarga incomunicació, esquitxats sempre per algun misteriós episodi del passat, són les seves fonts subterrànies.

A aquestes premisses responen novel·les com El secret dels Hoffman (2008) o El alma del mundo (2011), que el van deixar finalista dels premis Ciudad de Torrevieja i Primavera de Novel·la, respectivament. Fins ara, els guardons en la trajectòria de Palomas havien arribat per la literatura juvenil, atès que va obtenir primer el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil en català (2014) i després el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (2016) per Un fill, una història de mentides entre un pare i un nen que vol reconstruir la seva família.

Aquest fil argumental havia tingut el seu zenit amb prou feines un parell d’anys abans a Una mare (2014), la novel·la que va catapultar a Palomas (s’ha traduït a set idiomes) i on apareix la figura d’Amàlia, que als seus 65 anys aconsegueix reunir en el sopar de Nadal tota la seva família després d’anys d’anar recosint les malmeses relacions familiars. La mateixa figura reapareix en Un gos (2016), on torna a donar-se un torrent de confessions que potser no són tan franques com semblen. A la novel·la guanyadora del Nadal, Amàlia té cinc anys més i en el sopar de la nit abans de les noces de la filla la felicitat col·lectiva s’esquerdarà per un fet inesperat que deslliga els sentiments de tots. “Sempre busco l’impacte de l’emoció, però a l’estil dels clàssics: riure, plorar, però sobretot, sentir”, defensa Palomas.

També afloren els sentiments, tot i que aquí personal, a Bon dia. Són els vuit!, de Bassas. El reconegut periodista, des del 2013 accionista i directiu del diari Ara, recupera l’experiència professional que li va portar a dirigir el programa radiofònic que va arribar a ser líder d’audiència a Catalunya; però l’evocació acaba essent també un exercici de memòria col·lectiva d’una Catalunya que començava a incubar un major sentiment independentista.

Basada en la seva llarga i prestigiada trajectòria, Bassas (Barcelona, 1961) havia publicat amb anterioritat dos llibres ja fruit de la seva carrera: El matí amb Raimon Panikkar, de les seves entrevistes amb el filòsof, i A un pam de la glòria. 11 anys amb el Barça, sobre les seves vivències de les retransmissions en català dels partits del club blaugrana que va realitzar juntament amb el seu gran mentor, Joaquim Maria Puyal.

Festa cultural amb ‘calma absoluta’ política

El Nadal va ser un dels grans esdeveniments socials de Barcelona entre els grisos anys 40 a 60, on sopaven també les forces vives, com reflectien els diaris i la mateixa revista Destino, en el marc del Hotel Ritz (avui Palace). Amb el temps i la democràcia, aquest ambient va anar minvant. Ahir, eren 400 convidats, més del món cultural que de cap altre. Del polític, l’alcaldessa, Ada Colau, i el delegat del Govern, Enric Millo. Cap de la Generalitat. Amb la calma absoluta de l’interval polític del moment.