Els fugits negocien garanties per renunciar a les actes de diputat

La viabilitat de la majoria independentista a Catalunya es juga en bona part a Brussel·les. Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret —els quatre exconsellers que acompanyen l'expresident Carles Puigdemont a la capital belga i que han sortit escollits el 21-D— negocien en els últims dies amb els seus partits les condicions per renunciar a les seves actes de diputats i facilitar, d'aquesta manera, un Executiu independentista.

Fonts properes a diversos dels exconsellers destituïts confirmen que tots quatre han mantingut en els últims dies contactes amb membres dels seus partits per acordar els detalls de la seva renúncia a l'acta de diputat perquè pugui córrer la llista i assegurar la majoria independentista.

Segons aquestes fonts, en aquestes reunions s'han tractat dues qüestions. La primera serà el paper que jugarà cadascun d'ells dins dels seus partits i en un hipotètic executiu català encapçalat per Carles Puigdemont o Oriol Junqueras si accepten finalment que altres candidats els substitueixin al Parlament.

I, en segon lloc, quin tipus de suport tindran mentre continuïn fugits a Brussel·les. En aquest últim punt, les fonts consultades admeten que també s'han abordat qüestions econòmiques sobre el finançament de l'estada de tots ells a la capital belga.

La renúncia dels quatre diputats electes és fonamental perquè els independentistes apuntalin la seva majoria parlamentària de 70 diputats: 34 de Junts per Catalunya, 32 d'ERC i 4 de la CUP. La majoria absoluta de la Cambra autonòmica és amb 68 i, per tant, l'absència dels vuit diputats que són actualment presos o a l'estranger la frustraria. Descartat que Puigdemont i Junqueras renunciïn a les seves actes arran del lideratge de tots dos en les seves respectives formacions, els tres partits encara tenen esperances que els empresonats Jordi Sànchez i Joaquim Forn (tots dos de Junts per Catalunya) puguin assistir, com el cap de llista d'ERC, a les sessions clau encara que continuïn a la presó. Sànchez i Forn compareixeran el pròxim dia 11 davant del jutge Pablo Llarena a petició pròpia per tornar a declarar.

Discrepàncies

Queda per veure si la justícia els autoritza a acudir al Parlament a votar en la sessió de constitució del dia 17 i en el debat d'investidura que s'ha de celebrar abans del 31 de gener. El que sí que han descartat és que puguin fer-ho els quatre diputats electes que continuen a Brussel·les, els qui ja han fet saber que no tornaran a Espanya, conscients que això suposaria la seva immediata detenció i ingrés a la presó.

A l'espera de la resolució del Tribunal Suprem sobre l'excarceració d'Oriol Junqueras, continua el debat sobre si el líder republicà ha d'aspirar a la Generalitat si Puigdemont decideix finalment que no torna, encara que a Esquerra es van expressar aquest dijous parers contradictoris. Així, el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va assegurar que és de "pur sentit comú" que Junqueras ostenti la presidència de la Generalitat en cas que l'expresident "no pugui tornar" de Bèlgica, ja que aquest pla b seria el més semblant a restituir el "govern legítim". En la seva opinió es tracta d'una qüestió de "pur sentit comú".

No obstant això, la també diputada d'Esquerra al Congrés i portaveu de Justicia, Ester Capella, havia expressat uns minuts abans un plantejament ben diferent, també a les portes del Tribunal Suprem, on va coincidir amb Rufián.

Al seu judici, el candidat a formar govern és "per raons òbvies" l'expresident Puigdemont i va insistir que no s'ha d'alterar el resultat electoral per qüestions d'interpretació jurídica. "El pla a, el pla a i el pla a és la possibilitat de l'exercici efectiu de la plenitud de drets polítics de tot el món", va dir.

Vuit electes fugits o a la presó

Vuit diputats electes del futur Parlament estan fugits o a la presó i tots ells pertanyen a les candidatures independentistes de Junts per Catalunya o Esquerra Republicana. Com que l'aritmètica parlamentària és molt atapeïda i aquestes forces, més els quatre diputats de la CUP, sumen 70 dels 135 escons, l'actuació d'aquests vuit parlamentaris serà determinant perquè prosperi l'estratègia del bloc secessionista. D'aquesta manera, només dos d'ells podrien deixar de votar en la constitució del Parlament o en el debat d'investidura si els partits no independentistes voten el mateix.

A Brussel·les estan fugits, a més de l'expresident Carles Puigdemont, l'exconsellera d'Educació i el de Cultura, Clara Ponsatí i Lluís Puig, tots ells triats a les llistes de Junts per Catalunya. També es troben a la capital belga l'exconseller de Salut Toni Comín i la d'Agricultura, Meritxell Serret, tots dos diputats electes per Esquerra.

D'altra banda, l'exvicepresident de la Generalitat i president d'Esquerra Republicana Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, continuen a la presó, aquests dos de Junts per Catalunya.