Sant Antoni aguanta la respiració a quatre mesos de la reobertura

És una paradoxa a les grans capitals. I una llàstima. Que amb els anys que el barri de Sant Antoni fa que aguanta les obres del mercat i que n’espera la reobertura, quan falten pocs mesos, ho celebrin tant com ho temen. Perquè a més de l’espectacular mercat, a l’abril s’engegarà la superilla, la primera del districte de l’Eixample: carrers pacificats i enjardinats i amb la cantonada entre Tamarit i Borrell com a nou eix de centralitat. La zona zero està potes enlaire. Literalment. Es canvia fins l’asfalt. Els veïns contenen la respiració.

“A veure. A veure què passa”, repeteixen mirant un entorn que han vist canviar en només cinc anys. El barri, enganxat al Raval, d’una banda, i al Paral·lel, de l’altra, va rebre l’onada expansiva de la pressió turística i la prohibició d’obrir pisos turístics. Se n’han obert centenars, al mateix temps que el comerç tradicional mutava en botigues no sempre pensades per a les necessitats dels veïns. Els 300 metres del carrer de Parlament s’han convertit en una successió de 37 bars, la majoria amb terrassa. La moratòria de concessió de llicències per a nous locals ha arribat tard per frenar el tsunami.

Els lloguers s’han disparat un 10% l’últim any; i el preu de compra un 20,3%, segons dades del portal immobiliari Idealista. En paral·lel, el degoteig de situacions de setge immobiliari i veïns expulsats –perquè els fan fora o perquè no poden pagar els augments, cosa que el Sindicat d’Inquilins anomena “desnonaments invisibles”– sembla imparable. Finques senceres han estat comprades per inversors internacionals que acaben fent fora els veïns per reformar-les i oferir els pisos com a producte de luxe. Sant Antoni, que aquest diari incloïa en un reportatge de fa uns anys en el grup dels “barris caramel” per al turisme i la gentrificació, s’ha convertit en un gran kojak, on el xiclet és el mercat.

La setmana passada hi va haver un consell de barri en què durant 16 torns de paraula van aflorar les pors de veïns, entitats i comerciants. La major part acabaven amb un “volem saber què passarà”. Si les obres acabaran a temps, perquè la gent no aguanta ni mig segon més (resposta, sí); si estarà redactat el nou pla d’usos abans que s’aixequi la moratòria el febrer (està previst); si s’aconseguirà que el mercat torni a ser el centre social del barri o s’omplirà de turistes (s’ha treballat perquè passi el primer); si les restriccions de trànsit espantaran els qui vulguin anar a comprar al barri (hi haurà aparcament subterrani, però de pagament); si hi haurà més terrasses (no); si es tindrà cura dels carrers que no estan al centre del barri perquè també es beneficiïn del canvi (sí); si l’AeroBus, el bus a l’aeroport, seguirà transitant pel carrer de Sepúlveda a tota pastilla com si fos una autopista (es prendran mesures); si caldrà fer gaire volta per arribar amb cotxe a casa quan s’implanti la superilla (probablement, els veïns hauran d’acostumar-se a canviar alguna ruta).

El president de l’associació de veïns, Pep Sala, va ser el primer a expressar dubtes, però també a defensar les millores: “El que no podem fer és no fer res. Abans no estàvem millor que ara”, va dir.

Des de Fem Sant Antoni –l’entitat que ha liderat iniciatives com crear un grup específic per a la problemàtica de l’habitatge o mapar edificis amenaçats i ha organitzat processons en les quals el pas és la recreació d’un voltor, en referència als fons d’inversió–, Xavier Caballer va convenir que cal “conviure en la disjuntiva de fer millorar per viure al barri i que acabi empitjorant”, davant el que va demanar intervenció pública i “participativa de debò”.

El veterà president dels comerciants, Vicenç Gasca, va sorprendre més d’un quan després de lamentar que el barri estigui en obres en plena campanya de Nadal, va defensar que hagi prevalgut “el bé general”. Ara bé, va advertir, els botiguers no aguantarien més retards.

Mesures preventives

Des de l’Ajuntament, el director de Model Urbà, Ton Salvadó, va defensar, davant la por del fenomen de la gentrificació, “protegir estructuralment” els barris, amb mesures preventives com la moratòria, per exemple. I en aquest sentit, la consellera Eulàlia Corbella va admetre que la suspensió de llicències ha arribat tard, al mateix temps que va demanar que es posin en valor les mesures preventives.

Tots dos van donar per fet que els terminis es compliran: els de les obres i els del pla d’usos, que hauria de passar l’aprovació inicial el febrer per evitar que s’aixequi la moratòria.

La sessió participativa també va servir per assabentar-se que si la superilla de Sant Antoni s’estructurarà sobre el que el Consistori anomena supercruïlla, és perquè els comerciants van demanar canviar-ne el nom davant la polèmica i el mal gust de boca que va deixar l’arrencada de la pacificació, l’estiu del 2016, de la que hi ha al Poblenou, on l’Ajuntament va haver de rectificar i fer marxa enrere en alguns aspectes.

En aquest cas, la intervenció a la cruïlla de Borrell i Tamarit no consisteix en “urbanització tàctica”, amb elements per posar i treure com tests, tanques o pintura al terra, explica Salvadó. Aquí la reurbanització és “estructurant, definitiva”, d’aquí que els carrers estiguin completament aixecats, per canviar instal·lacions, sistemes de recollida d’aigües pluvials, sistemes de reg del verd que hi haurà al paviment o enllumenat públic i altres subministraments dels edificis de l’entorn.

Urgell, 9, un nou edifici d'inquilins amenaçats

Els 21 inquilins i dos locals del número 9 del carrer d'Urgell, tocant al passatge d'Antoni Abat, acaben de descobrir que el seu edifici ha estat comprat per un inversor. No saben gaire cosa més. Estan en a fase de consultar el registre, acudir a la immobiliària on paguen el lloguer… Hi ha un veí, com a mínim, al qual li ha vençut el contracte. Fem Sant Antoni i el districte, que en aquests casos treballen coordinadament, estan al corrent de la situació. Però fins  passat Reis hauran de conviure amb la incògnita sobre el seu futur.