Colau tancarà l’any amb un superàvit de set milions d’euros

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reduirà a la mínima expressió el superàvit quan tanqui l'any 2017: passarà de 118 milions d'euros el 2016, a només set milions, segons la previsió de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF). El superàvit són els famosos “diners que hi ha al calaix”, que l'executiu de Barcelona en Comú sempre ha defensat que s'han de gastar.

Per aquest motiu, quan va arribar al govern, Colau va aprovar dues modificacions pressupostàries per destinar el superàvit de l'anterior executiu de Xavier Trias (CiU) a despesa social. “L'Ajuntament de Barcelona no té previst fer superàvit, atès que considera que necessita tots els recursos disponibles”, van defensar ahir fonts municipals, que van precisar que la xifra definitiva no es coneixerà fins al febrer, quan s'haurà tancat fins a l'última factura.

La qüestió és que la radical reducció del dèficit contrasta amb les normes d'estabilitat, la llei Montoro, que obliga a controlar molt la despesa de les administracions locals. L'AIREF alerta en un informe publicat dilluns que Barcelona incompleix l'objectiu d'estabilitat per al 2017, però compleix amb la regla de despesa d'aquest mateix any i amb l'objectiu d'estabilitat del 2018. L'entitat, doncs, recomana al Consistori barceloní que, pel seu risc “moderat”, “adopti mesures necessàries per corregir les possibles desviacions en cas que es materialitzin els riscos”.

L'AIREF veu risc en els comptes de Barcelona perquè incompleixen amb el Pla econòmic financer (PEF) que va aprovar el govern amb l'ampliació pressupostària del 2015 i posteriorment el 2016. Des del Consistori responen que amb l'ampliació el PEF va preveure “un superàvit formal màxim de 118 milions, que es veuria reduït per les inversions financerament sostenibles que es poguessin incorporar” d'acord amb el superàvit final. I quantifica les “inversions financerament sostenibles” en 111 milions.

Aquest tipus d'inversions són les que es podran mantenir en el temps. Per exemple, si es construeix un poliesportiu, es podrà pagar aigua, llum i personal. El consistori també respon que el 2017, amb uns comptes propis i no prorrogats, aprovats per qüestió de confiança, no ha estat necessari fer cap Pla econòmic financer.