La despesa familiar en educació creix un 25% durant la crisi

Les retallades que es van aplicar al sistema educatiu durant la crisi econòmica han passat factura a les butxaques de les famílies catalanes. Un estudi de la Fundació Jaume Bofill constata que, mentre el pressupost del Departament d'Ensenyament queia al voltant d'un 21,7% —entre el 2009 i el 2014, la partida pública es va reduir en 1.173 milions d'euros—, la despesa familiar en educació va créixer un 25,3%. És a dir, les llars catalanes es van gastar 557,84 euros de mitjana el 2016, 112,50 euros més que el 2008.

Els investigadors de la Fundació Bofill sostenen que aquest efecte que es va generar durant la crisi de reducció de la despesa pública i augment de la despesa privada en educació es deu, en part, “a l'increment del copagament d'alguns serveis educatius, en bona mesura per suplir l'aplicació de retallades de finançament públic que rebien abans de la crisi econòmica”. “Quan un territori retalla la inversió en educació i diu que, tot i així, són eficients, això no és màgia. Els que gasten més són les famílies i això amaga una desigualtat educativa brutal”, reflexiona Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.

Els experts que van participar en l'estudi (Anuari 2016 sobre l'estat de l'educació a Catalunya) van utilitzar l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per calcular, en termes estadístics, la despesa mitjana de les famílies en educació. Així, segons l'informe, les llars catalanes van destinar el 2015 557,84 euros per a ensenyament i 1.069 euros per estudiant. Això suposa 168,6 euros més en ensenyament i 323 euros més per estudiant que les famílies espanyoles. No obstant això, matisa Palacín, “aquestes dades serveixen per veure la tendència, però infravaloren molt l'esforç de les famílies”. L'expert explica, a tall d'exemple, que les activitats extraescolars i el menjador d'una escola pública mitjana suposen un desemborsament familiar anual d'uns 400 euros.

Dèficit de beques

L'informe alerta també que “continuen existint dèficits estructurals en les polítiques de beques”, com les ajudes per al menjador escolar i, tot i que la Generalitat va augmentar el pressupost (de 32,7 a 69 milions) que hi destinava, encara pateixen algunes mancances. “Que calgui pagar en tota la xarxa pública és una anomalia. Hi ha famílies que no poden abonar una quota de 400 euros en una escola i decideixen no optar a aquest centre i això provoca segregació. L'escola pública ha de ser gratuïta i aquestes són formes de privatització que cal combatre”, sosté Palacín.

L'Anuari posa de manifest també que els resultats acadèmics no s'han vist afectats per la crisi i això es deu, en bona mesura, a la “resposta resilient dels professors”, el sector més castigat per les retallades, segons l'informe. A més, apunta, el sistema d'immersió lingüística “fa que la llengua no sigui un factor d'inequitat”.

Els experts adverteixen, no obstant això, que, malgrat que no hi ha cap indicador que reflecteixi un empitjorament dels resultats acadèmics, no cal abaixar la guàrdia. “És massa aviat per percebre algun efecte significatiu de la crisi sobre els resultats”, avisen.

L'informe advoca per aprofitar l'etapa de recuperació econòmica per “reconsiderar els elements que bloquegen la millora de la qualitat i de l'equitat del sistema”. Per començar, els investigadors exigeixen 1.500 milions d'euros més per situar la despesa pública en ensenyament al mateix nivell que a Espanya (el 4,4% del PIB). En aquest sentit, Palacín insisteix en la necessitat de “garantir una educació de primera infància de màxima qualitat prioritzant els nens en risc d'exclusió”. Entre el 2011 i el 2015 es va reduir en 13.000 nens la demanda d'alumnes en guarderies a causa de la baixada de la natalitat i del cost d'aquests centres. Les subvencions a les escoles bressol van ser les primeres partides que van rebre les tisorades durant la crisi.