Les llistes d’espera quirúrgiques creixen amb Puigdemont

L’arribada de Carles Puigdemont al Govern i el canvi de conseller —va entrar Toni Comín, antigament del PSC però vinculat ara a l'òrbita d’ERC— oferia un caire més progressista quant a les polítiques socials. Comín, més vehement i polític que el seu antecessor —Boi Ruiz tenia un perfil tècnic, mancava de carnet del partit i no li agradava el conflicte polític obert—, va entrar al Govern assegurant que les llistes d'espera s'acabarien amb la independència. “Necessito 1.000 milions per reduir la llista a una espera mínima, nul·la. La manera més segura de disposar d'aquests 1.000 milions és la independència”, va assegurar al Parlament el febrer del 2016.

L'escenari que li havia deixat el seu antecessor, no obstant això, no era gens engrescador. Amb quiròfans a mig gas, plantes tancades i una plantilla que s’aprimava any rere any, les llistes d'espera no van deixar de créixer des que Mas va entrar al Govern. El 2011 es va tocar sostre amb 193.879 persones esperant només per a intervencions quirúrgiques. Almenys 125.132 persones més esperaven per sotmetre's a una prova diagnòstica. Falten en aquest còmput els pacients que esperaven per visitar l'especialista, unes dades que mai van transcendir.

Amb aquest panorama sobre la taula —el desembre del 2015, just abans d'entrar Comín al Govern, hi havia 160.804 persones en espera per una operació, 145.503 per una prova mèdica i 656.924 per visitar l'especialista—, el nou conseller de Salut va haver de desplegar un pla de xoc per contenir les dilatades llistes d'espera. Amb una injecció d'uns 50 milions d'euros, Comín volia reduir un 50% el temps mitjà d'espera per a proves diagnòstiques i per a primeres visites a l'especialista i rebaixar un 10% la llista d'espera quirúrgica en els 18 mesos de legislatura que tenia davant.

No obstant això, el pla de xoc no ha fet efecte i Comín no ha aconseguit els objectius que es va proposar, encara que sí que ha reduït les demores, sobretot en consultes externes i proves diagnòstiques. La llista d'espera quirúrgica, no obstant això, no ha deixat de créixer.

Segons les últimes dades disponibles del Departament de Salut, l’octubre del 2017, hi ha 119.648 pacients esperant una mitjana de 69 dies per sotmetre's a una prova diagnòstica. 467.793 persones més esperen 121 dies de mitjana per a una visita a consultes externes i, a més, 170.490 pacients —10.000 més que el desembre del 2015— esperen per ser operats. Treballadors i sindicats alerten també que els catalans han d'esperar fins a tres setmanes, en alguns casos, per visitar el seu metge de capçalera (Salut va estipular un terme màxim de 48 hores). “Esperaven abaixar la llista a l'estiu i alliberar llits a l'hivern però s'han trobat que no han pogut dur-ho a terme perquè no hi havia gent per operar. Amb aquests contractes precaris que fan, els professionals no volen venir”, apunta Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, majoritari en la sanitat catalana.

Más información

Les llistes d’espera creixen en més de 4.000 pacients en un any

Comín fa fora de la xarxa pública d’hospitals dues clíniques privades

Una sanitat asfixiada per la tisora

A més de les llistes d'espera, Comín va dedicar l'inici del seu mandat a rentar la cara d'un departament assetjat per les sospites de privatització i la por de més retallades. En aquesta línia, el nou conseller va anunciar la “gran desprivatització del sistema sanitari” en treure un hospital privat amb afany de lucre de la xarxa pública. Va prometre, a més a més, grans plans per reestructurar l'atenció primària i les urgències hospitalàries, saturades habitualment. I va anunciar, també, la creació d'una estructura d’Estat, la que li faltava, segons ell, perquè el Departament de Salut funcionés com un ministeri: l’Agència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris.

Al final, no obstant això, bona part dels anuncis de Comín es van quedar en l'aire, almenys, fins avui. L’Agència Catalana del Medicament no funciona. Els plans promesos i desplegats sobre el paper en atenció primària o urgències encara no s'han traduït en la pràctica clínica. Tampoc s'ha incorporat al sistema tot el personal perdut—encara que sí que ha millorat la precarietat amb un pla d'estabilització laboral— i, en definitiva, no s'han revertit completament les retallades del govern d’Artur Mas. De fet, Comín va reconèixer que amb els pressupostos del 2017 havia aconseguit revertir només un terç de les retallades.

Durant el seu govern, el nou conseller també va tenir enfrontaments agres amb el Ministeri de Sanitat. Per exemple, pel que fa al conflicte de la prescripció infermera: segons un Reial decret aplicat el Nadal del 2015, els infermers no podien utilitzar o dispensar alguns fàrmacs que necessiten recepta sense permís exprés d'un metge. Comín va recórrer el Reial decret perquè deixava als infermers en uns llimbs jurídics, segons ell, i va engegar una ordenança autonòmica per esquivar la norma estatal. Abans que entrés en vigor, no obstant això, la nova ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va corregir la norma estatal després d'un acord entre els representants dels infermers i dels metges.

En la seva última compareixença abans que el Govern central apliqués l'article 155 de la Constitució i destituís el Govern, Comín va advertir que el Ministeri pensava recórrer també una altra norma en conflicte, la llei d'universalització sanitària, que donava entrada gratuïta a la sanitat pública a tots els ciutadans i esquivava així el Reial decret 16/2012 del Govern central que va fulminar l'accés universal gratuït al sistema.