Junts per Catalunya i ERC s’enfronten pel futur ‘president’

La campanya electoral catalana va arrencar amb una guerra freda, gelada, entre les forces independentistes. Però en el transcurs dels dies, amb el pas dels mítings i l'alça que registra Junts per Catalunya en les enquestes en detriment d'ERC , ambdues campanyes han passat a l'atac. El principal punt de discòrdia és qui ha de ser el president de la Generalitat si el separatisme guanya. La llista de Carles Puigdemont ho té clar i assegura que no té un pla B encara que s'allargui l'estada de l'expresident a Brussel·les. Els republicans van acceptar que Oriol Junqueras, el seu candidat, assenyalés la seva número dos, Marta Rovira, com a presidenciable, però insisteixen en alçar l'exvicepresident.

Les relacions entre el PDeCAT i Esquerra ja venien deteriorades des de l'aprovació de les lleis de desconnexió. La gestió de la declaració d'independència després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre va acabar per degradar-les. El súmmum va ser la negativa a pactar una llista unitària de cara al 21-D. Tots tenien les seves raons: la CUP no volia estar en la mateixa llista que els neovergents; ERC se sentia guanyadora i creia que havia arribat el seu moment si es fes hegemònica dins del sobiranisme, i la llista de Puigdemont va donar l'últim cop en negar-se a pactar tres punts en comú dins que havien de constar dins dels programes electorals.

Des del primer dia, el principal missatge de Junts per Catalunya passa per la idea que aquestes eleccions no són per triar un nou govern, sinó per “restituir” la presidència de Puigdemont. I repeteixen que aquesta llista és la que més “espanta” al govern de Mariano Rajoy. “Si hi ha una llista que Rajoy no vol que guanyi, aquesta és la nostra”, va afirmar ja en la presentació de la seva candidatura a Brussel·les l'expresident català. I en un clar missatge a ERC, Junts per Catalunya insisteix que qualsevol temptació de buscar un candidat alternatiu a la presidència suposa legitimar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després de la declaració d'independència del bloc secessionista.

Mundó demana un 'pla B' a Puigemont

ERC s'aferra a les enquestes i es presenta com l'única manera de derrotar Ciutadans, que els sondejos donen com a primera força constitucionalista. Però els republicans han tingut problemes per aconseguir marcar distàncies amb Puigdemont, una figura que genera respecte dins de l'independentisme. Junqueras té ascendència, però des de la presó d'Estremera no pot influir tant en campanya com la seva excap de Govern. I Rovira no ha pogut donar una resposta clara sobre si creu que l'expresident ha de ser el nou líder després de la formació del nou Parlament català.

Dimecres passat la candidata va evitar la pregunta refugiant-se en què calia esperar als resultats. “Tal com estan les coses el que farem és empènyer per guanyar les eleccions, i després ja veurem en quines condicions arribem i quines majories parlamentàries han sorgit per formar el millor Govern", va assegurar. Les enquestes cada vegada són menys favorables per als republicans.

La pressió és tanta que la norma de no agressió comença a trencar-se. En una entrevista a Nació Digital, l'exconseller de Justícia Carles Mundó ha advocat aquest divendres per què Junts per Catalunya dissenyi un pla B davant la possibilitat que la justícia processi Puigdemont si torna a Catalunya. El sindicalista José Rodríguez, independent i número 24 a la llista d'ERC per Barcelona, ha criticat que s'insisteixi que Puigdemont o Junqueras puguin arribar a Palau. “L'independentisme activista no mereix més campanya màgica”, ha dit a través de Twitter.

L'exconseller Raül Romeva ja es va saltar aquest pacte de no agressió dijous i va criticar l'estratègia de la fugida a Bèlgica. "Sabíem les conseqüències però jo havia estat cap de llista de Junts pel Sí i em vaig comprometre, entre d'altres coses, amb una persona que era Oriol [Junqueras]", va dir l'exresponsable de les relacions internacionals del Govern en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Puigdemont diu que si hi ha victòria s'ha de restituir el Govern

Malgrat tot, Junts per Catalunya insisteix en la seva aposta. Puigdemont aquest divendres ha abundat en aquesta idea després de les declaracions de Mundó. L'expresident ha afirmat que la prioritat del bloc independentista després del 21-D ha de ser la restitució del Govern cessat “en el seu conjunt”. “Les coses es reprenen allí on es van deixar”, ha afirmat a través d'una videoconferència des de Brussel·les el candidat. Amb això, Puigdemont insistia que una victòria de les forces independentistes ha de servir perquè tornin a l'Executiu català tots els que van ser cessats mitjançant l'article 155. “No contemplo una investidura així, sinó seguir sent president de la Generalitat de Catalunya, perquè a mi el Parlament no m'ha cessat”, ha sostingut Puigdemont. I ha afegit: “Si la majoria no canvia, tampoc ho ha de fer el Govern”.

Per això, Puigdemont ha assegurat que “impedir la investidura” del Govern cessat “seria fer que el 155 seguís en vigor”. El missatge anava per als partits constitucionalistes, però també per al seu soci d'ERC a l'Executiu català, el nombre del qual dos per Barcelona, Marta Rovira, s'ha mostrat disposada a presidir la Generalitat. “Ens hem de comprometre a respectar aquest resultat”, ha afegit l'expresident des de Brussel·les.